Morca

La morca és el residu líquid o pasta que s'obté en l'extracció o molta de l'oli d'oliva. També es coneix com a oliassa o pasta (molla a Mallorca, molinada a Mallorca i l'Empordà). En definitiva, és el solatge de l'oli.[1]
El primer descriptor de la recol·lecció d'aquest líquid és Plini el Vell a la seva Naturalis Història descriu els usos que d'aquest líquid feien els romans,[2][3] entre ells es troba el de servir com a element de construcció, pesticida, herbicida, i fins i tot com a astringent.[4][5]
A la província de Jaén ia la zona de Sierra Mágina també s'anomena jamila; encara que habitualment és nomenat com a alpechín.
La morca és un producte molt contaminant[3] que antigament s'abocava a les lleres dels rius o al clavegueram però que actualment ha de ser depurat o tractat per obtenir energia o aigua per a regadiu o altres usos.
El formen l'aigua de la mateixa oliva i la que prové del rentatge de les olives o l'afegida durant el procés d'extracció. És de color negrenc vermellós, olor fètida, gust amargant i aspecte brillant, conté de mitjana 0,5 % d'oli en forma d'emulsió. Si es vessa directament als corrents d'aigua o a la terra és molt contaminant i de difícil degradació, car conté productes fenòlics que són de caràcter antibacterià i fitotòxic.
Composició
Està formada per la barreja de l'aigua utilitzada durant el rentat de les olives i de l'aigua que les olives mateixes tenen. La morca es compon d'un 83% d'aigua, així com d'un 15% de matèria orgànica i, finalment, d'un 1% de minerals. La morca presenta un sabor amarg i un aspecte brillant.[2] A més, aquest líquid presenta un pH baix que se situa en 5 i fins i tot per sota d'aquest valor; una alta proporció de sucres i alguns minerals com: fòsfor, magnesi i nitrogen.[2]
Es tracta d'un producte força contaminant degut a la seva alta fitotoxicitat i demanda química d'oxigen. Fa molts anys, se solia llençar tant als rius com a les clavegueres. Però des dels anys 80 està totalment prohibit. Primer ha de ser depurat o tractat adequadament perquè després pugui ser usat.[6]
Obtenció
El mètode tradicional d'obtenció de l'oli d'oliva és a pressió en discontinu, la qual cosa suposa la mòlta i la premsa de l'olives, també hi ha un mètode més modern per centrifugació en continu, pel qual l'oli s'extreu per centrifugació d'una barreja d'olives mòltes i aigua calenta. En tots dos sistemes es produeixen tres fases: a) l'oli, b) la fase sòlida i c) la fase aquosa.[6][7]
L'oli i la fase sòlida, anomenada orujo, representen respectivament el 20 i 30% del pes d'oliva molturat, mentre que la fase aquosa representa l'altre 50%, i està formada per l'aigua de vegetació del fruit, que forma part de l'efluent líquid, anomenat morca. L'eliminació o la depuració dels dos subproductes de la indústria de l'oli d'oliva, especialment la de la morca, constitueix un problema per a aquest sector de producció.[6][8]
Depenent de l'almàsera, el sistema pot ser de tres o dues fases. Si és de tres fases, el trull obté primer orujo, que és la barreja de pipos d'oliva, pell i carn, reutilitzable; i després un líquid en dues fases que conté morca i l'oli d'oliva, que és separat mitjançant decantació o centrifugació. Si l'almàssera és de dues fases, d'una banda s'obté oli i de l'altra una pasta anomenada pinyolada, que conté una barreja d'orujo i morca, i de la qual s'obté l'oli de pinyolada.[9]
Usos
Històricament, la morca s'utilitzava amb nombrosos propòsits, tal com va descriure primer Cató el Vell a D'agricolia, i més tard per Plini el Vell.[2] Cató esmenta els seus usos com a material de construcció (128), pesticida (91, 92, 96, 98), herbicida (91, 129), suplement dietètic per a bous (103) i arbres (36, 93), conservant d'aliments (99, 93). 101), com a producte de manteniment de cuir (97), recipient de bronze (98) i gerros (100), i com a tractament de llenya per evitar fums (130).[10]
Ara bé, com s'ha dit, la morca és un producte contaminant i actualment s'estan duent a terme estudis per donar sortida a les quantitats cada vegada més grans d'aquesta substància que es produeix en el procés d'obtenció de l'oli. Segons l'estat de la tècnica i els articles d'internet relacionats amb el tema, la morca pot:[3][9][11]
depurar-se en plantes depuradores, sense obtenir-se cap benefici del procés. utilitzar-se com a font d'energia (actualment s'admet en plantes com la que hi ha a Baena (Còrdova)). utilitzar-se com a fertilitzant (ús molt poc estès). utilitzar-se com a aigua per regar plantes que no siguin atacades per la substància. utilitzar-se per a biocombustibles. un cop fermentat i tractat, s'hi poden fer bioplàstics. És un mètode experimental desenvolupat per l'Institut de l'Aigua de la Universitat de Granada.[12]
Vegeu també
Referències
- ↑ «morca | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 juny 2022].
- 1 2 3 4 Pliny, John Bostock; Riley, H. T. (1856). The Natural History of Pliny: Amurca of Olives - Twenty-one Remedies. p. 486.
- 1 2 3 Smallops. «EL ALPECHÍN, ¿QUE ES, CUALES SON SUS USOS? - SMALLOPS» (en espanyol europeu), 11-02-2022. [Consulta: 21 maig 2026].
- ↑ «Plant Answers». [Consulta: 21 maig 2026].
- ↑ RAE. «alpechín | Tesoro de los diccionarios históricos de la lengua española» (en castellà), 22-12-2025. [Consulta: 21 maig 2026].
- 1 2 3 CARACTERÍSTICAS Y TRATAMIENTO DE LAS AGUAS RESIDUALES INDUSTRIALES POR SECTORES: MOLTURADO DE ACEITUNA PARA LA OBTENCIÓN DE ACEITE DE OLIVA VIRGEN F. CABRERA Instituto de Recursos Naturales y Agrobiología de Sevilla, CSIC. Apartado 1052, 41080 Sevilla.
- ↑ GARCÍA RODRÏGUEZ, A. 1990. Eliminación y aprovechamiento agrícola del alpechín. Reunión Internacional sobre Tratamiento de Alpechines, Córdoba.
- ↑ RODRIGO ROMAN, J. 1990. Situación en España. Reunión Internacional sobre Tratamiento de Alpechines, Córdoba.
- 1 2 La problemática de las alpicheneras y alperujo
- ↑ «LacusCurtius. Cato on Agriculture — Sections 126‑134».
- ↑ eTobajas. «¿Qué es el alpechín del aceite de oliva?» (en castellà), 29-09-2025. [Consulta: 21 maig 2026].
- ↑ «Diseñan un sistema que permite convertir las aguas residuales procedentes de la agricultura en bioplásticos :Actualidad Universitaria - Noticias universitarias». Arxivat de l'original el 2011-09-17. [Consulta: 21 maig 2026].