Moses Pergament
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1893  Hèlsinki (Finlàndia) | ||
| Mort | 5 març 1977 (83 anys) Gustavsberg parish (Suècia) (en)  | ||
| Grup ètnic | Asquenazites | ||
| Religió | Judaisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, crític musical, director d'orquestra, violinista | ||
| Família | |||
| Germans | Simon Parmet | ||
      | |||
Moses Pergament (Hèlsinki, 21 de setembre de 1893 - Gustavsberg parish, 5 de març de 1977) va ser un compositor, director i crític musical finlandès-suec. És considerat una de les figures més influents de la primera generació del modernisme suec.[1]
Biografia
Educació
Durant els seus primers anys, Pergament es formà musicalment arreu del continent europeu, passant per centres i mestres diversos que marcaren el seu desenvolupament artístic. Primer va ser el Conservatori de Sant Petersburg entre 1908 i 1912. Després va tornar a Finlàndia, on va estudiar a la Universitat de Hèlsinki, i més tard es va traslladar a Suècia, on va estudiar a la Universitat d'Estocolm el 1919, on va obtenir la ciutadania sueca un any abans. Va estudiar al Conservatori Stern de Berlín del 1921 al 1923.[2]
Carrera professional
Va ser un compositor principalment de música clàssica,[1] havent escrit quatre quartets de corda, un concert per a violí, un concert per a piano, Den judiska sången per a orquestra, cor i solistes vocals, així com diverses composicions per a cor a cappella. Va debutar com a compositor a Finlàndia el 1914.[3] També va escriure música escènica i música per a diverses pel·lícules sueques, una d'elles és Barabbas el 1953.
Pergament va dirigir orquestres i cors durant la seva vida. Va esdevenir crític musical del Svenska Dagbladet el 1923,[1] càrrec que va ocupar fins al 1937. A la dècada del 1940, el cor de la Universitat de Lund va interpretar algunes de les seves composicions a cappella durant una gira pels Estats Units.[1]
La seva obra Den judiska sången, de vegades anomenada simfonia coral, va ser una peça que es va fer famosa entre el judaisme europeu per la seva base en l'Holocaust que s'estava produint a Europa en aquell moment.[1] La composició, juntament amb altres que escriuria, contenia moltes influències de la llengua i la cultura jiddisch.[2]
El 1952, va esdevenir membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música. El 1967, va rebre la Medalla per al foment de l’art musical.
Vida personal
Es va casar amb Ilse Maria Kutleb el 1923; ella va morir el 1960. Va morir a Estocolm el 1977 a 83 anys.[1]
És germà del director d'orquestra, escriptor i compositor finlandès Simon Parmet, i també oncle de la compositora i pianista finlandesa Erna Tauro a través del seu germà Isak.[1]
Obres seleccionades
- Duo per a violí i violoncel (1917)
- Sonata per a violí i piano (1918–20)
- Krelantems och Eldeling, música de ballet per a orquestra (1921/1925-26)
- Quartet de corda núm. 1 (1920–22)
- Rapsodia ebraica (1935)[1]
- Dibbuk (1936, revisat posteriorment)
- Rapsòdia sueca per a orquestra (1941)
- Den judiska sången ("Cançó jueva"), simfonia coral per a solistes, cor i orquestra (1943-1945)
- Concert per a violí (1948)
- Quartet de corda núm. 2; Concert per a piano (1952)
- Concert per a violoncel i orquestra (1955)
- Cinc esbossos per a quartet de corda (1956)
- Concert per a mi viola i orquestra (1964)
- Quartet de corda núm. 3 (1967)
- Sonata per a flauta i piano (1968)
- Fantasia diferent per a violoncel i cordes (1970)
- Quartet de corda núm. 4 (1975)
Bandes sonores de pel·lícules
- Van jugar les seves vides (1939-1940)
- La noia i el diable (1944)
- Barrabàs (1953)
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Rosengren, Henrik. «Jewishness, Internationalism and the Swedish Music Scene – The Reception of Moses Pergament». [Consulta: 18 agost 2023].
- 1 2 «Moses Pergament». Jewish Music and Theatre. [Consulta: 18 agost 2023].
- ↑ «"A Wagner of the Jews" – Moses Pergament» (en anglès). My Helsinki, 23-05-2022. [Consulta: 18 agost 2023].