Mosquer estriat oriental
Myiophobus fasciatus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 1,4 |
| Incubació de l'ou | 15 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tyrannidae |
| Gènere | Myiophobus |
| Espècie | Myiophobus fasciatus (P.L.S. Müller, 1776) Myiophobus fasciatus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Muscicapa fasciata |
| Distribució | |
 | |
El mosquer estriat oriental[1] (Myiophobus fasciatus), és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tirànids (Tyrannidae) pertanyent al gènere Myiophobus. És nativa de l'est d'Amèrica Central i del Sud.[2]
Descripció
Són ocells de mida petita. El mosquer adult fa uns 12,7 cm de longitud i pesa 10,5 g. El cap i les parts superiors són de color marró fosc vermellós, i a la capçada té una cresta poc aparent de color groc, que queda erecta quan els adults estan excitats. Posseeix dues barres alars de color camussa pàl·lid i les parts inferiors són de color blanquinós amb ombres de color groc pàl·lid al ventre i amb pinzellades fosques al pit i als costats. El bec és de color negre a la part superior i marró a la inferior. Tots dos sexes tenen una aparença similar, però els juvenils no tenen corona.[3]
Distribució i hàbitat
Està absent de gairebé tota l'Amazònia. Aquesta espècie és considerada comuna en els seus hàbitats naturals: les clarianes arbustives, boscos esclarissats i les vores principalment per sota dels 1500 m d'altitud, localment fins als 2700 m a les valls andines.[4]
Comportament
Solen anar sols o en parells, enfilats en penjadors baixos i erectes, algunes vegades en zones obertes, però no són ocells conspicus. Fan vols curts per capturar insectes, tant a l'aire com al fullatge.[4]
Alimentació
La dieta consisteix d'insectes, incloent-hi petits escarabats, formigues i petites vespes i mosques; també petites baies.[5]
Reproducció
Construeix un niu profund amb tiges i escorça, teixits amb fibres vegetals fines, que suspèn de la vora des d'una branca lateral a la part baixa dels arbres. La posta típica sol constar de dos ous de color crema amb una corona de color vermell. La femella els cova durant 17 dies, i els pollets triguen a emplomar-se 15 a 17 dies més. Aquesta espècie pateix el parasitisme de posta del vaquer lluent (Molothrus bonariensis).[5]
Sistemàtica
L'espècie M. fasciatus va ser descrita per primera vegada pel naturalista alemany Philipp Ludwig Statius Müller el 1776 sota el nom científic Muscicapa fasciata; la localitat tipus és «Cayena, Guaiana Francesa».[6]
Etimologia
El nom genèric Myiophobus es compon de les paraules del grec antic «μυια (muia)», «μυιας (muias)» que significa “mosca”, i «φοβος (phobos)» que significa “terror”, “por”, “pànic”; i el nom de l'espècie «fasciatus», prové del llatí “fàscia” que significa “banda”, “barra”.[7]
Taxonomia
Abans de la revisió taxonòmica, el mosquer estriat oriental se'l coneixia com mosquer estriat. Les subespècies M. fasciatus crypterythrus i M. fasciatus rufescens, com ja va ser anticipat per autors anteriors, com Ridgely i Tudor (2009),[8] van ser separades com a espècies plenes amb base en diferències de plomatge i de vocalització, el que va ser seguit per les principals classificacions[2][9] i pel Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) en la Proposta No 963.[10]
Ohlson et al. (2008)[11] va presentar dades geneticomoleculars demostrant que el gènere Myiophobus és altament polifilètic, integrat per tres grups que no són ni parents pròxims entre si; aquesta espècie, juntament amb Myiophobus cryptoxanthus, forma part d'un dels grups esmentats.[11]
Subespècies
Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (IOC)[9] i Clements Checklist/eBird,[2] es reconeixen cinc subespècies:
- M. f. furfurosus (Thayer & Bangs, 1905) – sud-oest de Costa Rica (vall de Téraba) i oest de Panamà (inclusivament illa Pearl).
- M. f. fasciatus (Müller, 1776) – Veneçuela, Trinitat, les Guaianas, nord del Brasil (Roraima, Amapá), Colòmbia (excepte el sud-oest) i est de l'Equador.
- M. f. saturatus (Berlepsch & Stolzmann, 1906) – est del Perú (de Sant Martí a Cusco).
- M. f. auriceps (Gould & Gray, 1839) – sud-est del Perú, oest del Brasil (Acre), nord i est de Bolívia, nord i centre de l'Argentina (al sud fins a Buenos Aires i oest de Paraguai.
- M. f. flammiceps (Temminck, 1822) – est i sud del Brasil (a l'est des de l'est de Pará, Mato Grosso i Mato Grosso do Sul) i est de Paraguai cap al sud fins al nord-est de l'Argentina i Uruguai.
Referències
- ↑ «Mosquer estriat oriental». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 març 2025].(català)
- 1 2 3 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 març 2025].
- ↑ «mosquer estriat oriental». eBird. [Consulta: 21 març 2025].
- 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: University of Texas Press, 2009, p. 446 làmina 51(8). ISBN 978-0-292-71748-0.
- 1 2 Kirwan, Guy M.; Farnsworth, Andrew; del Hoyo, Josep; Lebbin, Daniel J.; Collar, Nigel «Bran-colored Flycatcher (Myiophobus fasciatus), version 2.1» (en anglès). Birds of the World, 2022. DOI: 10.2173/bow.brcfly1.02.1. ISSN: 2771-3105.
- ↑ «Myiophobus fasciatus (mosquer estriat)». Avibase. [Consulta: 21 març 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 263, 158. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 21 març 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 446 làmina 51(8). ISBN 978-0-292-71748-0.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17 agost 2024. [Consulta: 21 març 2025].
- ↑ «Proposal 963: Split Myiophobus fasciatus into three species». South American Classification Committee, febrer 2023. [Consulta: 21 març 2025].
- 1 2 Ohlson, Jan; Fjeldså, Jon; Ericson, Per G. P. «Tyrant flycatchers coming out in the open: phylogeny and ecological radiation of Tyrannidae (Aves, Passeriformes)» (en anglès). Zoologica Scripta, 37, 3, 5-2008, p. 315–335. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2008.00325.x. ISSN: 0300-3256.