Mosquer superb

Infotaula d'ésser viuMosquer superb
Nephelomyias pulcher Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaTyrannidae
GènereNephelomyias
EspècieNephelomyias pulcher Modifica el valor a Wikidata
(P.L. Sclater, 1861) Nephelomyias pulcher Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimMyiobius pulcher Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El mosquer superb[1] (Nephelomyias pulcher) és un ocell de la família dels tirànids (Tyrannidae). Es troba a Colòmbia, Equador, Perú i possiblement Bolívia.[2]

Descripció

Dibuix de mosquer superb de l'any 1866 de la col·lecció "Proceedings of the Zoological Society of London".

El mosquer superb fa de 9,5 a 11 cm de llarg. Els sexes són molt similars. Els mascles adults de la subespècie nominal tenen una corona gris oliva amb una franja taronja-vermellosa parcialment amagada al mig. Ambdós sexes tenen una taca blanca per sobre dels lores i un anell ocular blanc trencat sobre la cara que, d'altra banda, és de color gris oliva. El clatell és gris oliva i l'esquena i el dors són color oliva. Les ales són fosques amb vores ocres i blanques a les plomes de vol i puntes amples de color ocre pàl·lid a les cobertores; aquestes últimes es mostren com dues barres. La cua, força curta, és fosca. La gola i el pit són de color groc ocre apagat i el ventre és més pàl·lid. Les femelles adultes tenen la franja del cap més apagada i petita o no en tenen cap.[3]

La subespècie N. p. bellus és lleugerament més grossa que la nominal i té les parts superiors de color verd grisenc més fosc, barres alars de color ocre més profund i una banda ocre fosca al pit. N. p. oblitus és similar a la nominal però amb la franja capil·lar més fosca i algunes vores beix a les plomes de vol. Totes les subespècies tenen l'iris fosc, les potes i els peus grisos i el bec petit amb el maxil·lar negre i la mandíbula color groc ataronjat.[3]

Distribució i hàbitat

El mosquer superb es troba a Colòmbia, Equador, Perú i possiblement Bolívia.[4] Els registres no documentats a Bolívia de la subespècie N. p. oblitus han portat el Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana a qualificar-la d'hipotètica en aquell país.[3][4]

El mosquer superb habita l'interior i zones limítrofes del bosc subtropical humit, tant primari com secundari. En altitud, oscil·la entre els 1.800 i els 2.500 m a Colòmbia, entre els 1.500 i els 2.400 m a l'Equador, entre els 2.000 i els 2.200 m al nord del Perú i entre els 1.500 i els 2.600 m al sud del Perú.[3]

Ecologia

Desplaçament

Es creu que el mosquer superb és resident durant tot l'any.[3]

Alimentació

S'alimenta d'insectes. Normalment busca aliment en grups petits (possiblement famílies) des de la meitat del bosc fins a la capçada i sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes. Captura preses del fullatge amb vols curts per espigolar i també a l'aire.[3]

Reproducció

La temporada de reproducció del mosquer superb no s'ha definit, però sembla que inclou de febrer a agost a Colòmbia. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.[3]

Vocalització

El cant és "un 'tsi-tsi-tsi' força agut i clar". Els reclams inclouen "un tsiu-tsip agut i prim", "un trinat descendent: tsiitsitititititiu" i "una sèrie aguda i descendent: TII-ti-ti-ti".[3]

Estat de conservació

La UICN ha avaluat el mosquer superb com en risc mínim. Té una àmplia distribució; la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[5] Es considera localment comú a Colòmbia, poc comú a l'Equador i al nord del Perú, i rar i local al sud del Perú. Es troba en almenys una àrea protegida a Colòmbia i diverses a l'Equador.[3]

Taxonomia i sistemàtica

El mosquer superb va ser descrit originalment pel zoòleg anglès Philip Sclater amb el nom binomial Myiobius pulcher i la localitat tipus "Equador; dels voltants de Quito".[6] Més tard es va traslladar al gènere Myiophobus. Un estudi publicat el 2009[7] va determinar que el mosquer superb i dues altres espècies no hi pertanyien, de manera que l'any 2010 es va crear el gènere Nephelomyias per a elles.[8][9]

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen tres subespècies:[10]

Referències

  1. ↑ «Mosquer superb». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/06/2021(català)
  2. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 2 gener 2026].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Farnsworth, Andrew; Lebbin, Daniel J. Handsome Flycatcher (Nephelomyias pulcher) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.hanfly1.01.
  4. 1 2 «Species lists of birds for South American countries and territories». South American Classification Committee, 19-12-2025. [Consulta: 3 gener 2026].
  5. ↑ «Nephelomyias pulcher: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22699680a264418210.en.
  6. ↑ Sclater, Philip. Proceedings of the Zoological Society of London. pt.28 (1860), 1860, p. 464 (Zoological Society of London).
  7. ↑ Ohlson, Jan I.; Fjeldså, Jon; Ericson, Per G. P. «A new genus for three species of tyrant flycatchers (Passeriformes: Tyrannidae), formerly placed in Myiophobus». Zootaxa, 31-12-2009, p. 36-40. DOI: 10.5281/ZENODO.191390.
  8. ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 8:Suboscine Passeriformes, C (Pipridae to Tyrannidae)». South American Classification Committee. [Consulta: 3 gener 2026].
  9. ↑ «Proposal #425: Recognize Nephelomyias Ohlson et al., 2009». South American Classification Committee. [Consulta: 3 gener 2026].
  10. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 3 gener 2026].

Bibliografia

  • McMullan, Miles; Donegan, Thomas M.; Quevedo, Alonso. Field Guide to the Birds of Colombia. Bogotá: Fundación ProAves, 2010, p. 158. ISBN 978-0-9827615-0-2. 
  • Ridgely, Robert S.; Greenfield, Paul J. The Birds of Ecuador: Field Guide. vol. II. Ithaca: Cornell University Press, 2001, p. 499–500. ISBN 978-0-8014-8721-7. 
  • Schulenberg, T.S.; Stotz, D.F.; Lane, D.F.; O'Neill, J.P.; Parker, T.A. III. Birds of Peru. Princeton Field Guides (revised and updated ed.). Princeton, NJ: Princeton University Press, 2010, p. 444. ISBN 978-0-691-13023-1.