Mosquits

Infotaula de nom comúMoscard
Nom comú sense valor taxonòmic
Chironomus plumosus (família quironòmids), un mosquit que no pertany a la família dels culícids.
Organismes amb aquest nom
Nombroses espècies de dípters nematòcers

S'anomena mosquit o moscard, i els més locals si bé normatius cuïc,[1] rantell,[1] rantella/randella[2], marfull[1] nombroses espècies de dípters del subordre dels nematòcers, especialment les que tenen les antenes llargues amb molts segments, les potes llargues i primes i el cos esvelt. Com la major part de denominacions populars el terme mosquit es força imprecís i no té cap valor taxonòmic.[3]

Noms dialectals

Reben el nom de ranxola, rinxola, granxola, grinxola en empordanès i moixal(l) en septentrional.

Encaixen amb la definició de mosquits la majoria de les espècies de culícids, tipúlids, pticopteromorfs, blefaricèrids, flebotomins, cecidòmids, quironòmids, ceratopogònids, micetofílids i díxids.

Les femelles dels culícids, ceratopogònids i flebotomins xuclen sang (hematofàgia) d'altres animals, i actuen com a vectors de malalties infeccioses com ara la malària, la febre groga o la leishmaniosi, que causen la mort de milions de persones.[4][5][6] De fet, hi ha científics que creuen que els mosquits són els animals més perillosos del planeta Terra.[7]

Detecció de víctimes

Els científics estan estudiant els senyals que porten l'insecte cap a la víctima. Pensen que hi ha senyals de llarg abast, que apropen el mosquit a uns pocs decímetres de l'animal. Els senyals de curt abast fan que el mosquit aterri a la pell.[8] Els individus d'espècies hematòfagues detecten i ataquen les víctimes per la sensibilitat als gradients de temperatura,[9] de concentració de diòxid de carboni i de substàncies odoríferes que es volatilitzen de la pell.[10]

Famílies

Algunes de les famílies més destacades designades genèricament com mosquits són:

  • Culícids: els veritables mosquits. Les femelles són hematòfagues (s'alimenten de la sang d'altres animals), i per això són freqüents vectors de malalties infeccioses. Els mascles no s'alimenten de sang. Excepcionalment, les femelles d'un gènere de culícids, Toxorhynchites, no ingereixen sang i les seves larves són depredadores d'altres larves de mosquits.
  • Psicòdids: especialment la subfamília Phlebotominae, semblants als culícids, però més petits, les femelles són hematòfagues i transmeten la leishmaniosi.
  • Quironòmids: s'assemblen als anteriors, però no s'alimenten de sang.
  • Tipúlids: coneguts com a mosques grua o mosquits gegants, poden arribar a fer 7,5 cm d'envergadura; també són inofensius.
  • Diverses famílies de l'infraordre Bibionomorpha.

Referències

  1. 1 2 3 DIEC
  2. ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 6 abril 2020].
  3. ↑ Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
  4. ↑ Molavi, Afshin «Africa's Malaria Death Toll Still "Outrageously High"». National Geographic, 12-06-2003 [Consulta: 27 febrer 2007].
  5. ↑ «Pest Control—Mosquitoes». [Consulta: 27 juliol 2007].
  6. ↑ "Mosquito-Borne Diseases" – The American Mosquito Control Association. Consultat el 14-10-2008.
  7. ↑ «Mosquitoes of Michigan -Their Biology and Control» (en anglès). Michigan Mosquito Control Organization, 2013. Arxivat de l'original el 30 de març 2013. [Consulta: 1 maig 2013].
  8. ↑ Wu, Katherine J. «Why Mosquitoes Find Your Warm Blood So Appealing» (en anglès). Smithsonian Magazine, 06-02-2020. [Consulta: 30 octubre 2022].
  9. ↑ Stoller-Conrad, Jessica. «Mosquitoes use 3 senses to find and bite you» (en anglès). Futurity, 17-07-2015. [Consulta: 30 octubre 2020].
  10. ↑ «How Mosquitoes Detect People» (en anglès). National Institutes of Health. [Consulta: 30 octubre 2022].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.