Moviment de base

El moviment de base o moviment popular (en anglès: grassroots)[1] fa referència a qualsevol iniciativa política, social o econòmica que sorgeix de manera natural des de la mateixa comunitat, en contraposició a les dirigides per les elits o les cúpules de les organitzacions.[2]

Aquests moviments es caracteritzen per utilitzar una estructura organitzativa «de baix a dalt» (bottom-up).[3] En lloc de rebre instruccions d'una jerarquia centralitzada, són els ciutadans d'un districte, regió o comunitat específica els qui impulsen l'acció col·lectiva per a provocar un canvi a nivell local, regional o fins i tot global. Les estratègies habituals inclouen la recaptació de fons a petita escala, el registre de votants, les assemblees locals i l'activisme presencial.[4]

Els moviments de base es distingeixen clarament de les iniciatives impulsades per estructures de poder tradicionals (top-down)[5] i no s'han de confondre amb l'astroturfing, un terme que designa campanyes de màrqueting de xarxes socials o polítiques artificials dissenyades per a semblar, enganyosament, un moviment de base espontani.[6]

Referències

  1. ↑ Revista brasileira de política internacional (en portuguès). Instituto Brasileiro de Relações Internacionais., 1991, p. 28.
  2. ↑ Tropman, John E. Tactics and Techniques of Community Intervention (en anglès). F.E. Peacock, 1995, p. 140. ISBN 978-0-87581-391-2.
  3. ↑ Grassroots Development: Journal of the Inter-American Foundation (en anglès). Inter-American Foundation, 1991, p. 38.
  4. ↑ «El sindicalisme de base i el poder popular». Directa, 18-11-2024. [Consulta: 11 gener 2026].
  5. ↑ Kleymeyer, Charles D. Cultural Expression and Grassroots Development: Cases from Latin America and the Caribbean (en anglès). Lynne Rienner Publishers, 1994, p. 5. ISBN 978-1-55587-461-2.
  6. ↑ Hawks, Banu Baybars. Non-State Actors in Conflicts: Conspiracies, Myths, and Practices (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2018-06-11, p. 169. ISBN 978-1-5275-1237-5.