Mr. Imperium

Infotaula de pel·lículaMr. Imperium

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDon Hartman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Lana Turner
Ezio Pinza
Barry Sullivan
Cedric Hardwicke
Debbie Reynolds
Marjorie Main
Ann Codee Modifica el valor a Wikidata
ProduccióEdwin H. Knopf Modifica el valor a Wikidata
GuióEdwin H. Knopf i Don Hartman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBronislaw Kaper Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorge J. Folsey Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGeorge White Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1951 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0043822 TMDB: 23245 FilmAffinity: 488235 Allmovie: v103056 AFI: 50210 Archive.org: Mr.Imperium Youtube: oBjk4z2-OXU Modifica el valor a Wikidata
Lana Turner

Mr. Imperium és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Don Hartman, estrenada el 1951.

Argument

Una ballarina de Hollywood anomenada Fredd Barlo (Lana Turner) reinicia el seu idil·li amb un antic amor, Alex (Ezio Pinza), príncep de Ruritania, una petita nació europea, que ara s'ha convertit en rei. Per poder seguir la seva relació, han de trobar-se en secret i usar tots els artificis possibles per a les seves trobades furtives. Però, el malèvol Primer Ministre del regne (Cedric Hardwicke) farà de tot amb tal d'aconseguir separar-los. Pel·lícula romàntica i musical on, amb temps, l'amor venç sobre tot.

Anàlisi

La pel·lícula és, vista avui, alhora kitsch i emocionant, infantil i verídica, artificial i torbadora. El guió i la seva posada en escena són excel·lents. Hi ha punts interessants en aquesta història d'amor entre un príncep i una artista.

El tema sembla molt recurrent, però el director n'ha tret una pel·lícula lligada per la sinceritat profunda dels personatges i el context sociopolític bastant realista. No es pot pensar en l'embolic (històricament ulterior) entre el Príncep Rainier i Grace Kelly (a Mònaco).

Les poques escenes cantades, com de comèdia musical, són gracioses... i es té la impressió que els actors les interpreten així voluntàriament. El final no és el happy end esperat, sense ser però dramàtic.

Pel que fa a Lana Turner, no té res de la rossa assassina amb què ha aconseguit la seva reputació. Un paper d'adolescent impertinent (potser el primer) per a Debbie Reynolds.

Repartiment

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.