MreB

Elements del citoesquelet de Caulobacter crescentus. En la figura, aquests elements procariòtics es relacionen amb els seus homòlegs eucariotes i s'hipotetitza la seva funció cel·lular.[1] La funció de la parella FtsZ-MreB es va invertir durant l'evolució en convertir-se en tubulina-actina.
MreB dels procariotes (Codi PDB: 1jce). El plegat de esta proteïna és semblant al de l'actina, el seu equivalent en els eucariotes.

La MreB és una proteïna present en els bacteris que ha estat identificada com un homòleg de l'actina, justificat per les similituds en l'estructura terciària i en la conservació del punt actiu de la seqüència de pèptids. La conservació de l'estructura de proteïnes suggereix l'ascendència comuna dels elements del citoesquelet dels eucariotes i la MreB, que es troba en els procariotes. De fet, s'ha descobert que les MreB es polimeritzen per a formar filaments que són similars als microfilaments d'actina.

La MreB controla l'ample dels bacteris de forma de bacil com ara Escherichia coli. Un mutant d'E. coli que sintetitza les MreB defectuoses serà esfèric en lloc d'un bacil. A més, els bacteris que naturalment són esfèrics no tenen el gen que codifica la MreB. Els bacteris que presenten gens de MreB també poden ser de forma helicoidal.

La MreB intervé en la replicació del genoma de bacteriòfags. Concretament, el ϕ29, que infecta el Bacillus subtilis, requereix aquesta proteïna durant el procés de replicació de l'ADN a la membrana; de fet, existeix una interacció física entre una proteïna del fag, anomenada p16.7, i l'equivalent al citoesquelet d'actina que conforma la MreB.[2]

Referències

  1. ↑ Gitai, Z. «The New Bacterial Cell Biology: Moving Parts and Subcellular Architecture». Cell, 120, 5, 2005, p. 577-586. DOI: 10.1016/j.cell.2005.02.026.
  2. ↑ Muñoz-Espín, Daniel; Daniel, Richard; Kawai, Yoshikazu; Carballido-López, Rut; Castilla-Llorente, Virginia et al. «The actin-like MreB cytoskeleton organizes viral DNA replication in bacteria» (pdf) (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 106, 32, 2009, p. 13347-13352. DOI: 10.1073/pnas.0906465106 [Consulta: 6 juliol 2026].

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.