Museu del Bardo
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ar) المتحف الوطني بباردو  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu | |||
| Part de | palais du Bardo (en)  | |||
| Construcció | 1885 | |||
| Obertura | 7 maig 1888 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 20.000 m² | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bardo (Tunísia) | |||
| Lloc | 2000 Le Bardo | |||
| ||||
| Format per | Roman antiquities collections in the Bardo National Museum (en) Islamic art collections in the Bardo National Museum (en) département de préhistoire (fr) Christian art in the Bardo National Museum (en) Carthaginian art in the Bardo National Museum (en) département des fouilles sous-marines de Mahdia (fr) | |||
| Activitat | ||||
| Visitants anuals | 39.501 (2015) | |||
| Lloc web | bardomuseum.pages.dev | |||
El Museu del Bardo o Museu Nacional del Bardo (àrab: المتحف الوطني بباردو, al-Matḥaf al-Waṭanī bi-Bārdū) és un museu arqueològic situat al municipi del Bardo, a la governació de Tunis, a Tunísia. Instal·lat en un antic palau beilical del segle xix, conserva col·leccions que recorren diferents períodes de la història del país, des de la prehistòria fins a l'època islàmica i moderna.[1]
El museu és especialment conegut per la seva col·lecció de mosaics romans, procedents de nombrosos jaciments arqueològics de Tunísia, entre els quals Cartago, Dougga, Sussa i El Djem. Les seves col·leccions inclouen també materials de la prehistòria, del món fenici i púnic, de l'època númida, de l'antiguitat tardana i de la civilització islàmica.[2]
El museu fou inaugurat oficialment el 7 de maig de 1888 amb el nom de Museu Alaoui, en honor d'Ali III Bey. Després de la independència de Tunísia adoptà el nom actual de Museu Nacional del Bardo.[1]
El 18 de març de 2015 el museu fou objecte d'un atemptat terrorista que causà nombroses víctimes i tingué una gran repercussió internacional.[3]
Història
La creació del museu s'emmarca en les primeres iniciatives de protecció i reunió del patrimoni arqueològic tunisià durant el protectorat francès. El palau del Bardo fou escollit per acollir les col·leccions arqueològiques i, després de diversos anys de treballs d'adequació i de reunió de peces, el museu obrí oficialment al públic el 7 de maig de 1888 amb el nom de Museu Alaoui, en honor d'Ali III Bey, que governava Tunísia en aquell moment.[1]
Les col·leccions augmentaren progressivament a mesura que avançaven les excavacions arqueològiques arreu del país. Les troballes procedents dels principals jaciments de Tunísia convertiren el museu en el centre de conservació de nombrosos mosaics, escultures, inscripcions i altres objectes de les èpoques púnica, romana, cristiana i islàmica.[1]
Després de la independència de Tunísia el 1956, l'antic Museu Alaoui adoptà el nom de Museu Nacional del Bardo. El museu continuà ampliant i reorganitzant les seves col·leccions i consolidà el seu paper com una de les principals institucions arqueològiques i patrimonials del país.[4]
L'any 1988 el museu commemorà el centenari de la seva inauguració amb diverses activitats i exposicions, entre les quals una mostra dedicada a la història de la institució entre 1888 i 1988.[5]
Atemptat de 2015
El 18 de març de 2015 el Museu Nacional del Bardo fou escenari d'un atemptat terrorista perpetrat per homes armats contra els visitants del museu. L'atac causà la mort de 22 persones, la majoria turistes estrangers, a més dels dos atacants, i desenes de persones resultaren ferides.[6]
Entre les víctimes hi havia dos turistes catalans, el matrimoni format per Antonio Cirera Pérez i Dolores Sánchez Rami, de 75 i 73 anys respectivament, que havien arribat a Tunis en un creuer.[7]
L'atemptat tingué una gran repercussió internacional i afectà especialment el sector turístic tunisià. El museu reobrí simbòlicament pocs dies després dels fets, en el marc de les mostres de rebuig a l'atac i de suport a les víctimes.[8]
Edifici i arquitectura
El Museu Nacional del Bardo ocupa un antic palau beilical del segle xix, integrat en el centre històric del Bardo. L'edifici conserva espais palatins ricament decorats que formen part del recorregut museístic i constitueixen, per si mateixos, un dels elements patrimonials més destacats de la institució.[1]
L'arquitectura del palau combina influències locals i mediterrànies, amb sales de recepció, patis, galeries, cúpules decorades, revestiments ceràmics, estucs i elements de fusta treballada. Diverses dependències de l'antic palau foren adaptades progressivament per acollir les col·leccions arqueològiques i artístiques del museu.[1]
La disposició dels espais permet que les col·leccions s'exhibeixin dins d'un marc arquitectònic històric, especialment visible en els grans patis interiors i en les antigues sales de representació del palau. Les successives ampliacions i reformes han incorporat nous espais expositius, mantenint alhora una part important de l'estructura i de la decoració originals.[1]
Col·leccions
Prehistòria i món púnic
Les col·leccions prehistòriques del Museu Nacional del Bardo documenten les primeres ocupacions humanes del territori de l'actual Tunísia. Entre els conjunts més destacats hi ha materials procedents de jaciments prehistòrics de l'interior del país, que permeten seguir l'evolució de les comunitats humanes abans de l'aparició de les primeres societats històriques.[2]
La secció dedicada al món fenici i púnic conserva peces relacionades amb Cartago i altres assentaments de la Tunísia antiga. Inclou objectes funeraris i religiosos, esteles, ceràmiques, joies i elements d'armament, que documenten diversos aspectes de la societat i de la cultura cartagineses.[2]
Entre les peces més conegudes d'aquest període hi ha la cuirassa de Ksour Essef, una cuirassa de bronze daurat datada entre els segles iv i iii aC, descoberta a Ksour Essef l'any 1909.[9]
Època romana
La col·lecció d'època romana és una de les més importants del Museu Nacional del Bardo i reuneix escultures, inscripcions, objectes de la vida quotidiana i, sobretot, un conjunt excepcional de mosaics procedents de nombrosos jaciments de l'antiga Àfrica romana.[1]
Els mosaics provenen de ciutats i vil·les de diferents regions de l'actual Tunísia i documenten una gran varietat de temes, entre els quals escenes mitològiques, activitats agrícoles, espectacles, paisatges, fauna marina i episodis de la vida quotidiana. Aquest conjunt constitueix una font destacada per al coneixement de la societat i de la cultura material de l'Àfrica romana.[2]
Mosaics destacats
Entre els mosaics més emblemàtics del Museu Nacional del Bardo hi ha el «Mosaic de Virgili», procedent de l'antiga Hadrumetum i datat a començaments del segle iii. L'obra representa el poeta Virgili assegut i escrivint l'Eneida, flanquejat per les muses Clio i Melpòmene.[10]
Un altre conjunt destacat és el dels mosaics de temàtica marina i mitològica, molt representatius de la producció musiva de l'Àfrica romana. Entre les obres conservades al museu hi ha composicions dedicades a divinitats marines, escenes de pesca i representacions de fauna mediterrània, procedents de diferents jaciments de l'actual Tunísia.[2]
També sobresurten els mosaics inspirats en episodis de la mitologia clàssica i de l'Odissea, entre els quals les representacions d'Ulisses i les sirenes. Aquest tipus d'escenes, juntament amb les composicions de caça, agricultura i vida domèstica, constitueixen una de les principals fonts iconogràfiques per al coneixement de la societat de l'Àfrica romana.[1]
Antiguitat tardana i cristianisme
Les col·leccions de l'antiguitat tardana i del període paleocristià documenten la difusió del cristianisme al nord d'Àfrica durant els darrers segles de l'Imperi Romà i els primers segles de l'edat mitjana. Inclouen mosaics funeraris, sarcòfags, inscripcions, elements arquitectònics i objectes litúrgics procedents de diversos jaciments de l'actual Tunísia.[2]
Els mosaics funeraris constitueixen una part destacada d'aquest conjunt. Molts incorporen inscripcions, símbols cristians i representacions del difunt, i permeten conèixer aspectes de les pràctiques funeràries i de la iconografia de les comunitats cristianes de l'Àfrica tardoantiga.[1]
Entre les peces conservades al museu hi ha també baptisteris i altres elements vinculats al culte cristià. Un dels exemples exposats és el baptisteri procedent d'El Kantara, testimoni de l'arquitectura i de les pràctiques litúrgiques de les comunitats cristianes de la regió.[2]
Art islàmic i etnografia
Les col·leccions d'art islàmic del Museu Nacional del Bardo documenten diferents períodes de la història de Tunísia després de la conquesta musulmana. Inclouen ceràmiques, manuscrits, teixits, elements de fusta tallada, peces metàl·liques i objectes de la vida quotidiana procedents de diversos centres urbans i arqueològics del país.[11]
La col·lecció de ceràmica permet seguir l'evolució de les produccions islàmiques des de l'època abbàssida i inclou també peces dels períodes aglàbida i fatimita.[11] Entre els materials procedents dels grans centres de l'Ifríqiya medieval hi ha objectes relacionats amb Kairuan, Raqqada i Sabra al-Mansuriyya.[11]
El museu conserva també manuscrits i exemplars de l'Alcorà, així com teixits brodats, objectes de fusta i altres elements vinculats a la cultura material i religiosa del període islàmic. Una part de les col·leccions més recents està dedicada a les arts i tradicions populars de Tunísia i reuneix peces d'ús domèstic, vestimenta, joieria i altres objectes etnogràfics.[11]
Renovació i reobertura
El Museu Nacional del Bardo va romandre tancat al públic durant més de dos anys a partir de 2021. El tancament coincidí amb la suspensió del Parlament tunisià, situat en el mateix conjunt del Bardo, i durant aquest període s'hi dugueren a terme treballs de restauració i reorganització museogràfica.[12]
El museu reobrí al públic el 14 de setembre de 2023. Amb la reobertura s'habilitaren nous espais expositius i es reorganitzaren diverses col·leccions, alhora que s'incorporaren a l'exposició peces arqueològiques i artístiques que havien estat restaurades durant el període de tancament.[13]
Els treballs museogràfics han continuat després de la reobertura. El 2025 encara hi havia algunes sales en procés de renovació, mentre que altres havien estat completament reorganitzades per presentar les col·leccions amb una museografia actualitzada.[14]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «The National Bardo Museum» (en anglès). Agence de Mise en Valeur du Patrimoine et de Promotion Culturelle. [Consulta: 17 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 «Departments» (en anglès). Musée national du Bardo. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «UNESCO Director-General Irina Bokova expresses solidarity with Tunisia following deadly attack at Bardo Museum» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre, 18 març 2015. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Après l'indépendance (1956)» (en francès). Musée national du Bardo. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Le centenaire du Musée : une dimension internationale» (en francès). Musée national du Bardo. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Tunis museum attack: 20 people killed after hostage drama» (en anglès). The Guardian, 18 març 2015. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Spanish victims of Tunisia attack were retired couple from Catalonia» (en anglès). El País, 19 març 2015. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Tunisia's Bardo museum in symbolic reopening after attack» (en anglès). The Guardian, 24 març 2015. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Punic gilded bronze cuirass AvL.JPG» (en anglès). Wikimedia Commons. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Virgil» (en anglès). Musée national du Bardo. [Consulta: 17 agost 2026].
- 1 2 3 4 «Islam» (en francès). Musée national du Bardo. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Tunisia to reopen Bardo national museum shut in 2021 power seizure» (en anglès). Reuters, 5 setembre 2023 [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Tunisia's Bardo Museum reopens to public» (en anglès). Arab News, 14 setembre 2023 [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «The Reopened Bardo National Museum in Tunis, Tunisia» (en anglès). American Journal of Archaeology, 2026 [Consulta: 17 agost 2026].
Enllaços externs
- Museu Nacional del Bardo, a l'Agence de Mise en Valeur du Patrimoine et de Promotion Culturelle
- Museu Nacional del Bardo, lloc web del museu