Mutinaïta
 Mutinaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₃Ca₄Si85Al11O192·60H₂O |
| Epònim | Mòdena i lloc de descobriment  |
| Localitat tipus | Mont Adamson, Terra de Victòria, Antàrtida |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GF.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GF.35 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | incolor, blanc |
| Exfoliació | bona en {100} |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,485 nβ = 1,487 nγ = 1,488 |
| Birefringència | δ = 0,003 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 70° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-025 |
| Símbol | Mut |
| Referències | [1][2] |
La mutinaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la zeolita. Rep el seu nom de Mutina el nom llatí de la ciutat de Mòdena, a Itàlia, centre de la recerca sobre zeolites.
Característiques
La mutinaïta és un silicat de fórmula química Na₃Ca₄Si85Al11O192·60H₂O. És de color blanc o incolora i cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mutinaïta pertany a «09.GF - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; altres zeolites rares» juntament amb els següents minerals: terranovaïta, gottardiïta, lovdarita, gaultita, chiavennita, tschernichita, tschörtnerita, thornasita i direnzoïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al mont Adamson, situat a la Terra de Victòria (Antàrtida). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.