Nínox de Buru
| Ninox hantu | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Hàbitat | boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Strigiformes |
| Família | Strigidae |
| Gènere | Ninox |
| Espècie | Ninox hantu (Wallace, 1863) Ninox hantu |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El nínox de Buru[1] (Ninox hantu) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).[2][3] Habita la selva humida des l'illa de Cebu, a les Filipines. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Taxonomia
Anteriorment es considerava que el nínox de Buru era coespecífic amb el nínox de Seram. Però les anàlisis genètiques i de bioacústica mostraren que és marcadament divergent respecte d'aquest darrer, el que va portar a Gwee i els seus col·legues a suggerir que es reclassifiqués com a una espècie separada.[5] El Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 9.1, 2019) reconegué la nova espècie.[6] Altres obres taxonòmiques, com el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), també consideren amdós tàxons com a espècies diferents.[3]
Referències
- ↑ «Nínox de Buru». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
- 1 2 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 250. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Buru Boobook. Ninox hantu» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Gwee, Chyi Yin; Christidis, Leslie; Eaton, James A.; Norman, Janette A.; Trainor, Colin R.; Verbelen, Phillippe; Rheindt, Frank E. «Bioacoustic and multi-locus DNA data of Ninox owls support high incidence of extinction and recolonisation on small, low-lying islands across Wallacea». Molecular Phylogenetics and Evolution, 109, 2017, p. 246–58. DOI: 10.1016/j.ympev.2016.12.024. PMID: 28017857.
- ↑ «Species Updates IOC Version 9.1» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 20 gener 2019. [Consulta: 29 gener 2023].
