NGC 6622

Infotaula objecte astronòmicNGC 6622
Tipusinteracció de galàxies Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSbc
Sa Modifica el valor a Wikidata
Descobert perEdward D. Swift Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2 juny 1885 Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUGC 11175 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióDragó Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra96 Mpc Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,02157
0,02157 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)15 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi6.397 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial6.397 km/s Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 13m 0.21s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)68° 21' 12.3984'' Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6622 Modifica el valor a Wikidata
NGC 6622 (New General Catalogue)
KCPG 534A
PGC 61579 (Catàleg de galàxies principals)
KPG 534b (Catalogue of isolated pairs of galaxies in the northern hemisphere)
LEDA 61579 (Lyon-Meudon Extragalactic Database)
UGC 11175 S (Uppsala General Catalogue)
UZC J181259.8+682114 (catàleg Zwicky actualitzat) Modifica el valor a Wikidata

NGC 6622 és una galàxia espiral a la constel·lació del Dragó.[1] Es troba a uns 313 milions d'anys llum de la Terra i va ser descoberta per Edward D. Swift i Lewis A. Swift el 2 de juny de 1885.[1][2] La galàxia NGC 6622 interactua amb la galàxia NGC 6621, i el seu punt màxim d'aproximació ser uns 100 milions d'anys abans del moment ara observable des de la Terra.[3] Les galàxies NGC 6622 i NGC 6621 estan incloses a l'Atles de galàxies peculiars com a Arp 81 a la categoria de galàxies espirals amb companyes grans i d'alta brillantor superficial.[4][5]

La galàxia NGC 6622 és menor que la NGC 6621 i tot i que originalment era una galàxia espiral va quedar molt deformada a causa de la interacció de totes dues.[1][5][6] La col·lisió també ha desencadenat una extensa formació estel·lar entre totes dues galàxies.[7] La formació estel·lar més intensa té lloc a la regió entre els dos nuclis, on s'ha observat una gran població de cúmuls lluminosos, també coneguts com a cúmuls de superestrelles. En aquesta regió s'observa la major tensió de marea.[2][6] Els cúmuls més brillants i blaus tenen menys de 100 milions d'anys,[2] i el més jove té menys de 10 milions d'anys.[4] El costat de la galàxia més allunyat de la companya presenta notablement menys activitat de formació estel·lar.[1][3][7]

Referències

  1. 1 2 3 4 «By Name | NASA/IPAC Extragalactic Database». ned.ipac.caltech.edu. [Consulta: 10 gener 2024].
  2. 1 2 3 «NGC 6622 - Spiral Galaxy in Draco | TheSkyLive.com». theskylive.com. [Consulta: 10 gener 2024].
  3. 1 2 «NGC 6622 - Galaxy - SKY-MAP». www.wikisky.org. [Consulta: 10 gener 2024].
  4. 1 2 information@eso.org. «NGC 6621, NGC 6622» (en anglès). www.spacetelescope.org. [Consulta: 10 gener 2024].
  5. 1 2 «Check out what the @NASAHubble Space Telescope looked at on my birthday! #Hubble30» (en anglès). imagine.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 10 gener 2024].
  6. 1 2 «NGC 6621 and NGC 6622 | SkyCenter». skycenter.arizona.edu. [Consulta: 10 gener 2024].
  7. 1 2 Astronomy, Go. «NGC 6622 | galaxy in Draco | NGC List | GO ASTRONOMY» (en anglès americà). Go-Astronomy.com. [Consulta: 10 gener 2024].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.