Nabarzanes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV aC  |
| Mort | segle IV aC |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Conflicte | batalla d'Issos |
Nabarzanes (segle IV aC - segle IV aC) fou un comandant persa d'alt rang, que va servir com a quiliarca de la cavalleria reial del rei aquemènida Darios III ( r. 336–330 aC ).[1]
Després de la derrota persa contra el rei macedoni Alexandre el Gran (r. 336–323 aC) a la batalla de Gaugamela el 331 aC, Nabarzanes va conspirar contra Darios III amb altres magnats perses, com ara Bessos, el sàtrapa de Bactriana, i Barsaentes, el sàtrapa d'Arachòsia - Drangiana.[2][3] Junts van arrestar Darios III a mitjans del 330 aC, i Bessos va ser escollit com a líder de les forces aquemènides, probablement a causa de la seva descendència aquemènida.[2] L'arrest de Darios III va donar a Alexandre el pretext de venjar-lo. Fugint de les forces macedònies que els perseguien, Bessos i els rebels van portar Darios III en un carro cobert, suposadament amb cadenes d'or. Per guanyar temps per escapar, Bessos i els seus còmplices van matar Darios III i van deixar el seu cos al costat del camí.[4] Bessos va nomenar llavors Nabarzanes sàtrapa d'Hircània i Pàrtia, que estaven sota una mateixa unitat administrativa. Quan Alexandre es va acostar a Nabarzanes, aquest es va rendir i va ser perdonat amb l'ajuda de Bagoes. Nabarzanes va tornar a Hircània, però va ser arrestat per Fratafernes, que el va enviar a Alexandre, on sembla que va ser executat.[5]
L'historiador grec del segle ii Arrià descriu un "Barzanes" com la persona nomenada sàtrapa de Pàrtia per Bessus. Els estudiosos moderns consideren que això és una corrupció del text i creuen que està descrivint Nabarzanes.[6]
Curti l'esmenta com l'autor d'una carta enviada a Sisines, un persa al servei d'Alexandre el Gran en el qual li demanava de matar el rei macedoni. A la batalla d'Issos va dirigir l'ala dreta de la cavalleria persa. Després es va unir a Bessos de Bactriana i altres sàtrapes que van conspirar contra el rei persa i el van matar. Quan Darios estava reunit amb l'estat major a Ecbàtana va proposar-li de refugiar-se a la part oriental de l'imperi i abdicar la seva autoritat en Bessos; Darios es va ofendre tant que va treure l'espasa per matar-lo cosa que finalment es va poder evitar entre tots. Els conspiradors van decidir fer presoner a Darios però el pla fou descobert al rei per Patró. El rei va refusar refugiar-se entre els mercenaris grecs i finalment els conspiradors el van capturar i el van carregar de cadenes i finalment el van matar.
Nabarzanes apareix a l'epopeia persa del segle xi, Shahnameh, amb el nom de Mahyar.[7] Veient que es troben en una situació desesperada, Mahyar juntament amb Janusipar/Janushyar (Bessus) assassinen Dara II (Darios III) i després intenten negociar amb Iskandar (Alexandre), i finalment es troben amb ell.[8] Després del funeral de Dara, Iskandar fa executar Mahyar i Janusipar.[9]
Nabarzanes va fugir a Hircània i després va escriure a Alexandre oferint la seva rendició si li garantia la seva seguretat personal; Alexandre va acceptar. Posteriorment no torna a ser esmentat.
Referències
- ↑ Wiesehöfer, 2006.
- 1 2 Heckel, 2006, p. 71.
- ↑ Weiskopf, 1989, p. 174–175.
- ↑ Heckel, 2020, p. 164.
- ↑ Heckel, 2006, p. 171.
- ↑ Heckel, 2020, p. 167.
- ↑ Briant, 2015, p. 394.
- ↑ Briant, 2015, p. 384, 404.
- ↑ Briant, 2015, p. 404.
Bibliografia
- Briant, Pierre. Darius in the Shadow of Alexander. Harvard University Press, 2015. ISBN 978-0674493094.
- Heckel, Waldemar. Who's Who in the Age of Alexander the Great: Prosopography of Alexander's Empire. Blackwell Publishing, 2006.
- Heckel, Waldemar. In the Path of Conquest: Resistance to Alexander the Great. Oxford University Press, 2020. ISBN 978-0190076689.
- Weiskopf, Michael. Bessos. 4, p. 174–175.
- Wiesehöfer, Josef. «Nabarzanes». A: Brill's New Pauly. Brill Online, 2006.