Nampeyo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1859  Hano (Arizona) (en)  | ||
| Mort | 1942 (82/83 anys) Arizona (EUA) | ||
| Grup ètnic | Hopi | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ceràmica ameríndia | ||
| Ocupació | pintora, ceramista, terrissaire | ||
| Família | |||
| Fills | Annie Nampeyo Healing, Fannie Nampeyo | ||
| Mare | White Corn Nampeyo | ||
| Premis | |||
Nampeyo (Hano, 1859 - Arizona, 1942) va ser una ceramista Hopi-Tewa que va viure a la reserva Hopi d' Arizona.[1][2] El seu nom Tewa també s'escrivia Num-pa-yu, que significa "serp que no mossega". El seu nom també es cita com a "Nung-beh-yong", Tewa per a Serp de Sorra.[3] No se sap gaire sobre la seva joventut, era filla de grangers i aviat guanyà fama de bona terrissaire tradicional hopi mercè que el seu marit treballà per a uns arqueòlegs. Des del 1875 aquesta terrissa fou adquirida pels blancs, i des del 1896 enviada a la Smithsonian Institution. També participà amb la seva obra a l'exposició de Chicago del 1910, cosa que li donà fama internacional. Continuà fent pots per als turistes que visitaven la reserva fins a la seva mort, malgrat quedar-se cega el 1924.
Nampeyo va néixer a First Mesa, al poble de Hano, també conegut com a Tewa Village, que està format principalment per descendents del poble tewa del nord de Nou Mèxic que van fugir cap a l'oest, a terres hopi, cap al 1702 per protegir-se dels espanyols després de la revolta dels pueblos de 1680.[4] La seva mare, White Corn, era tewa; el seu pare, Quootsva, de la propera Walpi, era membre del clan Snake de la nació Hopi. Segons la tradició, Nampeyo va néixer al clan Tewa Corn de la seva mare.[5][4][6] La tradició també va donar a la seva àvia paterna el paper de posar-li el nom. La seva àvia, membre del clan Snake, va anomenar la nena Tcu-mana, o noia serp en la llengua hopi. La família de la seva mare, amb qui vivia, parlava tewa, i per això l'anomenaven Nampeyo, que té el mateix significat.[7] Tenia tres germans grans, Tom Polacca, Kano i Patuntupi, també conegut com Squash; Els seus germans van néixer entre 1849 i 1858 aproximadament[4] Nampeyo no sabia llegir ni escriure i mai va anar a l'escola.[8]
William Henry Jackson la va fotografiar per primera vegada el 1875; es diu que va ser una de les artistes ceràmiques més fotografiades del sud-oest durant la dècada de 1870.[9]
El 6 de desembre de 2010 es va declarar un rècord mundial de ceràmica dels amerindis del sud-oest a la casa de subhastes Bonhams de San Francisco, quan una de les obres d'art de Nampeyo, una olla de ceràmica decorada, es va vendre per 350.000 dòlars.[10]
Referències
- ↑ Dillingham, Rick. Fourteen Families in Pueblo Pottery. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1994. ISBN 0-8263-1499-6. p. 14–15
- ↑ Various sources give 1856 or 1860 as Nampeyo's birthdate.
- ↑ Kramer, Barbara, 1926-. Nampeyo and her pottery. 1st. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1996, p. 6, 8, 164, 194. ISBN 0-585-36572-5. OCLC 47010594.
- 1 2 3 Kramer, Barbara, 1926-. Nampeyo and her pottery. 1st. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1996, p. 6, 8, 164, 194. ISBN 0-585-36572-5. OCLC 47010594.
- ↑ Diane Dittemore. "The Nampeyo Legacy: A Family of Hopi-Tewa Potters". Southwest Art. Retrieved April 9, 2014.
- ↑ Barbara Kramer. Nampeyo and Her Pottery. University of Arizona Press; 2003. ISBN 978-0-8165-2321-4. pp. xi, 7, 194.
- ↑ Hirschfelder, Arlene. “Nampeyo.” Artists and Craftspeople, Facts On File, 1994. American Indian History.
- ↑ Peterson, Susan, 1925–2009.; National Museum of Women in the Arts (U.S.), Heard Museum.. Pottery by American Indian women : the legacy of generations. 1st. Nova York: Abbeville Press, 1997, p. 55. ISBN 0-7892-0353-7. OCLC 36648903.
- ↑ Diane Dittemore. "The Nampeyo Legacy: A Family of Hopi-Tewa Potters". Southwest Art. Retrieved April 9, 2014.
- ↑ Loomis, Brandon «Raid drives down demand for American Indian artifacts». [San Francisco], 27-12-2010.
Enllaços externs
- Mostra del treball de Nampeyo Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine.