Nancy Spungen

Plantilla:Infotaula personaNancy Spungen
Biografia
Naixement27 febrer 1958 Modifica el valor a Wikidata
University City (Pennsilvània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1978 Modifica el valor a Wikidata (20 anys)
Chelsea (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKing David Memorial Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colorado a Boulder
Devereux Glenholme School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónarcotraficant, prostituta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Família
ParellaSid Vicious Modifica el valor a Wikidata
MareDeborah Spungen Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0819914 TMDB (persona): 79658 Discogs: 4292780
Find a Grave: 4388Modifica el valor a Wikidata

Nancy Laura Spungen (/ˈspʌŋɡən/; 27 de febrer de 1958 - 12 d'octubre de 1978) va ser la núvia nord-americana del músic anglès Sid Vicious i una figura destacada de l'escena punk rock dels anys setanta.

Nascuda i criada a Filadèlfia, Spungen era una nena amb trastorns emocionals a qui li van diagnosticar esquizofrènia als 15 anys. Després de ser expulsada de la universitat, es va traslladar a la ciutat de Nova York i es va convertir en stripper.

Coneguda per ser una groupie, va volar a Londres el desembre de 1976 en el punt àlgid del moviment punk rock, on es va involucrar amb Vicious, el baixista dels Sex Pistols. La seva relació va ser tumultuosa, caracteritzada per la violència domèstica, l'abús de substàncies i l'addicció a l'heroïna. Els mitjans de comunicació van qualificar Spungen de "Nancy nauseabunda" pel seu comportament escandalós i sovint antisocial.

Després que John Lydon deixés la banda i Vicious es convertís en un punt central de les activitats posteriors de la banda, la parella es va traslladar a la ciutat de Nova York i es va allotjar a l'Hotel Chelsea, on van passar gran part del temps consumint drogues, especialment heroïna.

L'octubre de 1978, Spungen va ser trobada morta al bany de l'habitació de la parella a l'Hotel Chelsea per una sola ferida d'arma blanca a l'abdomen. Vicious va ser acusat d'assassinat en segon grau, però va morir d'una sobredosi d'heroïna mentre estava en llibertat sota fiança el febrer de 1979, abans que el cas pogués ser jutjat. Diversos autors i cineastes han especulat sobre el paper de Vicious en la mort de Spungen i la possibilitat que fos assassinada per un traficant de drogues que visitava sovint la seva habitació.

Primers anys de vida i educació

Spungen va néixer el 27 de febrer de 1958 a l'Hospital Universitari de Pennsilvània, a Filadèlfia,[1] filla de Franklin "Frank" (1934–2010) i Deborah Spungen (1937–2024).[2] Els Spungen eren una família jueva de classe mitjana que residia al municipi de Lower Moreland, un suburbi de Filadèlfia.[3][4] El pare de Spungen era un viatjant de comerç i la seva mare més tard va ser propietària d'una botiga d'aliments orgànics anomenada The Earth Shop a la propera Jenkintown.[1] La seva família materna va emigrar originalment als Estats Units des de Zhmerynka, Ucraïna, després dels pogroms durant la Guerra Civil Russa a la dècada de 1910.[5]

En el moment del seu naixement, una Spungen nounata gairebé va morir per manca d'oxigen després de ser ofegada pel cordó umbilical durant el part; es va determinar que no havia patit cap pèrdua greu d'oxigen que li danyés el cervell. Tanmateix, es va observar que tenia la pell ictérica i que mostrava símptomes de cianosi greu, cosa que va obligar la nounata a sotmetre's a transfusions de sang immediates. Els seus pares no van poder veure-la ni abraçar-la en aquest moment, cosa que va impedir un possible temps d'unió. En canvi, va ser lligada a un llit d'hospital i tractada pel personal mèdic, que finalment li va salvar la vida. Va ser donada d'alta de l'hospital vuit dies després del naixement.[1]

Spungen va resultar ser una nadó difícil, que tenia atacs de plor i rebequeries fins ben entrada la infància.[6] Als tres mesos, un pediatre li va receptar un barbitúric líquid, una cosa que normalment es donava als pacients que patien convulsions. El medicament va ser ineficaç i el seu comportament violent va persistir.[1] El 1983, la mare de Spungen va dir: "Sé que és normal que els nadons plorin, però la Nancy no va fer res més que cridar". Tot i que va destacar acadèmicament, va tenir pocs amics durant els seus anys d'escola primària.[1]

De petita, Spungen va mostrar un comportament violent envers la seva germana petita Susan, però va ser molt afectuosa amb el seu germà petit David.[1] Susan, que més tard es va convertir en una autora i estilista gastronòmica reconeguda, va dir que tenia "records contradictoris" de la seva germana: "Érem feliços de petites i jugàvem juntes i jo admirava [la Nancy]. Tenia 10 o 11 anys quan va anar a un internat i després no era gaire a casa".[7]

Spungen presumptament va amenaçar de matar una mainadera amb unes tisores i va intentar colpejar un psiquiatre que l'havia acusat d'actuar per cridar l'atenció. Als 11 anys, Spungen va ser expulsada de l'escola pública després de faltar a classe durant més de dues setmanes. [1] Cansats del seu comportament erràtic, els seus pares la van matricular a l'escola Devereux Glenholme de Washington, Connecticut, i, més tard, a l'institut Devereux Manor de Berwyn, Pennsilvània . El gener de 1972, va fugir de Devereux Manor i va intentar suïcidar-se tallant-se els canells amb unes tisores. Als 15 anys, el seu psiquiatre li va diagnosticar esquizofrènia.

Spungen es va graduar a l'institut Lakeside el 1974,[1] dues setmanes després de ser acceptada a la Universitat de Colorado a Boulder. Va començar a assistir a la universitat als 16 anys [1] Cinc mesos després de començar el seu primer any d'universitat, va ser arrestada per intentar comprar marihuana a un agent de policia encobert. Després de ser arrestada per segona vegada per emmagatzemar objectes robats a la seva habitació de la residència, la CU Boulder la va expulsar.[1] El pare de Spungen va viatjar a Boulder i va acceptar un acord de culpabilitat en nom seu, segons el qual ella va acceptar ser desterrada de l'estat de Colorado.[1]

Relació amb Sid Vicious

Spungen va marxar de casa als 17 anys i es va traslladar a la ciutat de Nova York, on es va mantenir a través de la prostitució,[1] el periodisme musical amateur,[1] i treballant en botigues de roba.[1] En el seu temps lliure, es va convertir en una groupie i va seguir bandes de rock, com ara Aerosmith, Bad Company, els New York Dolls i els Ramones.

El desembre de 1976, Spungen va volar a Londres amb The Heartbreakers i va conèixer els Sex Pistols, que més tard van incloure el baixista Sid Vicious. Vicious i Spungen es van conèixer la nit que ella va arribar a Londres. Després de ser rebutjades per John Lydon, Nancy i Sid van iniciar una relació i es van mudar a viure junts el març de 1977.

Durant la seva relació de 19 mesos, des del març de 1977 fins a l'octubre de 1978, Spungen i Vicious van desenvolupar addiccions a l'heroïna. Vicious ja consumia múltiples drogues abans de conèixer Spungen.[8] Els tabloides van anomenar Spungen "la Nancy nauseabunda" pels seus freqüents esclats públics.

El gener de 1978, després de la dissolució dels Sex Pistols, Spungen i Vicious es van traslladar a la ciutat de Nova York, [9] on van viure a l'habitació 100 de l'Hotel Chelsea,[1] on estaven registrats com a "Mr. i Mrs. John Simon Ritchie", el nom real de Vicious.[1]

Mort

El 12 d'octubre de 1978, el cos de Spungen va ser trobat sota el lavabo del bany de la seva habitació a l'Hotel Chelsea. Havia patit una ferida d'arma blanca a l'abdomen. Vicious posseïa el ganivet que li va infligir la lesió, un Jaguar Wilderness K-11 amb un 5-polzada (13 cm) fulla.[10][11] La premsa va informar erròniament que l'arma homicida era un ganivet diferent propietat de Vicious, un ganivet de caça "007".[10]

Vicious va compartir històries contradictòries de la nit que va morir Spungen. Va ser arrestat immediatament, acusat d'assassinat en segon grau i alliberat amb una fiança de 50.000 dòlars.[12] Quatre mesos després de la mort de Spungen, Vicious va morir d'una sobredosi d'heroïna abans que se celebrés el seu judici.[12][13] El Departament de Policia de la ciutat de Nova York va tancar el cas després de la mort de Vicious.[14]

Spungen està enterrat al King David Memorial Park, un cementiri jueu tradicional al municipi de Bensalem, Pennsilvània.[15]

Hi ha diverses teories sobre la causa de la mort de Spungen. Algunes d'elles no impliquen Vicious en el seu assassinat. Una d'aquestes teories és que dos traficants de drogues van visitar la seva habitació aquella nit i van cometre un robatori. Es va afirmar que alguns objectes, inclosa una quantitat substancial de diners, havien desaparegut de l'habitació.

Al seu llibre *Pretty Vacant: A History of Punk*, Phil Strongman acusa l'actor i còmic Rockets Redglare d'haver matat Spungen; Redglare va lliurar drogues a l'habitació de la parella la nit de la mort de Spungen.[16] Al llarg de la seva vida, Redglare (que va morir el 2001) va negar rotundament qualsevol implicació en l'assassinat a la premsa,[17] però presumptament va confessar l'assassinat dins del seu cercle d'amics.[18]

  • El 1979, "Horror Business", una cançó de 1979 de la banda de punk rock americana The Misfits, es va inspirar en l'assassinat de Spungen. La lletra de la cançó inclou versos com ara: "No vagis al bany amb mi" i "Et posaré un ganivet".[19][20] Abans de la mort de Vicious, es rumorejava que The Misfits col·laborarien amb Vicious en el seu proposat àlbum de debut en solitari.[19] El baixista de Misfits, Jerry Only, va assistir a un sopar a l'apartament de Michelle Robison, la nova xicota de Vicious, la nit que Vicious va morir.[19]
  • El 1982, el poeta Thom Gunn va publicar un poema sobre Spungen, titulat "La víctima". Va aparèixer al seu volum, The Passages of Joy .
  • El 1983, la mare de Spungen, Deborah, va escriure unes memòries, And I Don't Want to Live This Life. El títol està extret d'un poema que va escriure Vicious.[21]
  • El 1986 es va estrenar la pel·lícula Sid and Nancy, dirigida per Alex Cox, que retratava la vida de Vicious, interpretat per Gary Oldman, i la seva relació amb Spungen, interpretada per Chloe Webb . Els crítics van elogiar l'actuació de Webb com a Spungen.[22][23] A la pel·lícula, Cox també va plantejar la teoria que Spungen i Vicious tenien un pacte suïcida .
  • A la cançó del 2000 "Butterfly" de Crazy Town, la lletra fa referència a Sid i Nancy.
  • L'anime Nana del 2006 fa referència a la relació entre Sid i Nancy i a la seva estètica punk/rock, sobretot pel que fa als dos personatges principals.[24]
  • El 2007, la història "Rats" de Veronica Schanoes va aparèixer a l'antologia Interfictions de la Interstitial Arts Foundation del 2007. La història és un conte de fades punk rock inspirat en la vida de Spungen. Schanoes va dir: "Vaig escriure 'Rats' perquè estava enfadada amb la manera com les històries recents de sobretaula del punk semblen no tenir cap problema a demonitzar una adolescent morta i amb malaltia mental".[25]
  • El 2010 es va estrenar un documental titulat Who Killed Nancy?, dirigit per Alan G. Parker, que inclou entrevistes amb els associats de Vicious i Spungen, com ara John Holmstrom, Don Letts, Glen Matlock i Howie Pyro.[26]
  • El 2022 es va estrenar una minisèrie, Pistol, amb Vicious interpretat per Louis Partridge . La minisèrie descriu Vicious despertant-se en un estat confús el matí després de la mort de Spungen amb records aparentment vagues d'una baralla de la nit anterior. Aleshores s'horroritza en trobar Spungen, interpretada per Emma Appleton, morta al bany. Aquesta versió sembla acceptar el relat de Vicious que no recordava com havia estat ferit Spungen.

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Spungen, 1983.
  2. ↑ «Deborah "Deb" Spungen Obituary 2024».
  3. ↑ «Nancy and Sid: A punk mystery story». The Independent, 11-10-2003.
  4. ↑ Schoemer, Karen. «The Day Punk Died». New York, 17-10-2008.
  5. ↑ «Food Stylist Susan Spungen Could Always Find Her Grandmother in the Kitchen». Jewish Food Society, 14-12-2023. [Consulta: 11 març 2024].
  6. ↑ Orr, Deborah «Nancy and Sid: A punk mystery story» (en anglès). , 12-10-2003.
  7. ↑ «Susan Spungen: the woman who taught Meryl Streep how to flip omelettes». The Times, 25-07-2013.
  8. ↑ «16 Truly Disturbing Moments That Made Punk Rocker Sid Vicious of the Sex Pistols Live up to His Name».
  9. ↑ «My New York: Sid & Nancy», 25-07-2010.
  10. 1 2 Bardach, Ann , 28-10-1978.
  11. ↑ Bruno, Anthony. «Punk Rock Romeo and Juliet: Sid Vicious and Nancy Spungen». Crime Library, 01-07-2006. Arxivat de l'original el July 1, 2006. [Consulta: 24 desembre 2017].
  12. 1 2 , 12-10-1978.
  13. ↑ «1979: Sid Vicious dies from drugs overdose» (en anglès). BBC, 02-02-1979.
  14. ↑ «Did Sid kill Nancy?» (en anglès). BBC, 02-02-2009.
  15. ↑ «God Save The Sex Pistols - Sid Vicious: Soho Weekly News (Manhattan) October 1978». [Consulta: 9 juliol 2026].
  16. ↑ «Documentary claims Sex Pistols singer Sid Vicious did not kill girlfriend Nancy Spungen | Ghostarchive». [Consulta: 9 juliol 2026].
  17. ↑ «Sid and Nancy: a Punk Rock Murder Mystery» (en anglès). Crime + Investigation, 10-10-2018. [Consulta: 7 febrer 2019].
  18. ↑ Wakeman, Jessica (October 12, 2017). «Flashback: Nancy Spungen Found Dead at Chelsea Hotel». Rolling Stone.
  19. 1 2 3 Greene, 2013, p. 30.
  20. ↑ Lariviere, Aaron. «The 10 Best Misfits Songs». Stereogum, 31-10-2012. [Consulta: 14 setembre 2019].
  21. ↑ Spin, 16, 10, 10-2000, p. 101. ISSN: 0886-3032.
  22. ↑ Ebert, Roger. «Review: Sid and Nancy». RogerEbert.com, 25-10-1986. [Consulta: 24 desembre 2017].
  23. ↑ Hayes, Britt. «Requiem For A Blonde: A Tribute To The Most Hated Half Of Sid and Nancy». Birth, Movies, Death., 21-04-2016. [Consulta: 24 desembre 2017].
  24. ↑ Nana (manga), December 2, 2024, <https://en.wikipedia.org/wiki/Nana_(manga)>. Consulta: 6 desembre 2024
  25. ↑ Mondor, Colleen. «Interfictions: An Anthology of Interstitial Writing». Bookslut, 01-07-2007. [Consulta: 25 desembre 2017].
  26. ↑ Scheck, Frank. «Who Killed Nancy – Film Review». The Hollywood Reporter, 14-10-2010. [Consulta: 25 desembre 2017].

Bibliografia

  • Spungen, Deborah (1983). And I Don't Want to Live This Life. New York City: Random House Inc. ISBN 978-0394533728.
  • Greene, James Jr. (2013). This Music Leaves Stains: The Complete Story of the Misfits. Lanham, Md.: Scarecrow Press. ISBN 9781589798922. OCLC 859433639.

Enllaços externs

  • Nancy Spungen a Internet Movie Database (anglès)
  • Nancy Spungen a Find A Grave (anglès)
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.