Natalia Huarte

Plantilla:Infotaula personaNatalia Huarte
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1989 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Escola Superior d'Art Dramàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm9677984
X: natalia_huarte Modifica el valor a Wikidata

Natalia Huarte (Pamplona, 10 de setembre de 1989)[1] és una actriu espanyola de teatre, televisió i cinema. Guanyadora del Premio Max de les Arts Escèniques a la millor actriu 2024.[2]

Trajectòria

Es va iniciar en el grup teatral de l'Institut Navarrès Villoslada de Pamplona, dirigit per Ignacio Aranguren, amb el qual va protagonitzar La locandiera de Carlo Goldoni, en 2007. Pel seu paper de Mirandolina, va rebre un esment especial com a millor actriu autonòmica en els Premis "Buero" de Teatre Jove Coca‑Cola 2007.[3]

Aquest any, va deixar la seva ciutat natal per Madrid, per a entrar en Escola Superior d'Art Dramàtic de Madrid RESAD, on es va llicenciar en interpretació en (2007-2011). I entre 2011 i 2012 es va formar en el Michael Chekhov Acting Studio de Nova York.[4]

Des de llavors, Huarte ha representat muntatges dirigits per Carlota Gaviño, Ana Zamora, Carlos Aladro, Miguel del Arco i Josep María Mestres, entre altres. El 2015, es va incorporar a la Compañía Nacional de Teatro Clásico amb Enrique VIII y La cisma de Inglaterra (2015). Alfredo Sanzol la va dirigir a La valentía (2018) i a El bar que se tragó a todos los españoles (2021). Després va re`resentar El perro del hortelano, dirigida per Helena Pimenta pet l squal va guanyar el Premi Ercilla 2019 a millor actriu revelació; Supernormaels (2022-2023), amb Iñaki Rikarte en la direcció, París 1940 (2022), amb Josep Maria Flotats, i Los pálidos, amb Lucía Carballal en el seu debut com a directora. Amb ella va repetir a La fortaleza, el 2023, any en què també va protagonitzar Psicosis, 4.48, el seu primer monòleg, i pel que va guanyar el Premi Max 2024.[5][6][7]

A més, ha fet curtmetratges com Escala en Madrid (2016) pel que va ser premiada, o Yegua (2023); pel·lícules, com Las cartas perdidas (2021), documental d'Amparo Climent, i el llargmetratge de Ángeles González-Sinde El comensal (2022).[4][8]

En televisió, ha intervingut en sèries, com Amar es para siempre (2018-2019) i Heridas (2022), amdues per Antena 3. El 2024 va estrenar la sèrie Querer, dirigida per Alauda Ruiz Azúa, per Movistar, amb Nagore Aranburu i Pedro Casablanc, i va rodar també, ENA, sobre la Reina Victoria Eugenia, dirigida per Anaïs Pareto i Estel Díaz, per TVE, i Legado, de Netflix, amb José Coronado i Belén Cuesta.[9][10][11][12][13]

Filmografia

  • Escala en Madrid. Curtmetratge. Dir. Elena Escura. 2016
  • Quién lo impide. Documental. Dir. Jonás Trueba. 2021
  • Las cartas perdidas. Documental Dir. Amparo Climent. 2021
  • El comensal. Llargmetratge. Dir. Ángeles González-Sinde. 2022
  • Yegua. Curtmetratge. Dr. Javier Celay. 2023
  • Todo lo que no sé, llargmetratge. Dra. Ana Lambarri Tellaeche. 2025[14]

Sèries

Any Sèrie Personatge Cadena Notes
2016 Centro médico La 1 1 episodi
2017 Servir y proteger Tina 9 episodis
2018 - 2019 Amar es para siempre Carolina Álvarez de Tudela Antena 3 250 episodis
2022 Heridas Maite 13 episodis
2024 Querer Izaskun Movistar Plus+ 3 episodis
2025 Legado Guadalupe Seligman Nuero Netflix 8 episodis
Ena Carmen Ruiz Moragas La 1 2 episodis
Innato Andrea Netflix 5 episodis

Premis

Referències

  1. ↑ «Natalia Huarte en formulatv.com» (en castellà).
  2. 1 2 «Premio Max Mejor Actriz, Natalia Huarte».
  3. ↑ «Entrevista a Natalia Huarte - Premios Buero | Coca-Cola ES». www.coca-cola.com.
  4. 1 2 «Natalia Huarte nos presenta en exclusiva la videocreación «¿Quién eres?»» (en castellà). #LAVENTANADELDRAMÁTICO.
  5. ↑ Alejos, Nerea. «La navarra Natalia Huarte, premio Max de teatro a la mejor actriz» (en castellà). diariodenavarra.es, 01-07-2024.
  6. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». dramatico.mcu.es.
  7. ↑ «'París, 1940', el teatro frente al dolor» (en castellà). Diari ABC, 24-11-2022.
  8. ↑ SER, Cadena. «Natalia Huarte, la actriz más prometedora del teatro español» (en espanyol europeu). cadena SER.
  9. ↑ «Natalia Huarte es Carolina Álvarez» (en castellà). www.antena3.com.
  10. ↑ «Querer, con Natalia Huarte.».
  11. ↑ «Natalia Huarte: "Carolina es un gusano que va a convertirse en mariposa"» (en castellà). www.antena3.com, 13-09-2018.
  12. ↑ «Heridas: reparto, capítulos y dónde ver la nueva serie de Antena 3» (en castellà). ELMUNDO.
  13. ↑ Lizarribar, Ana Oliveira. «"En este oficio te abres en canal; respetando mucho el tema del que hablas, pero atreviéndote a la vez a mirar la oscuridad que todos llevamos dentro"» (en castellà). Diario de Noticias de Navarra, 30-06-2024.
  14. ↑ «Todo lo que no sé » Premios Goya 2026». www.premiosgoya.com.
  15. ↑ elenaescura. «Natalia Huarte se hace con el premio a Mejor actriz» (en castellà). elenaescura.
  16. ↑ Navarra, Diario de. «Natalia Huarte y 'La ternura' de Alfredo Sanzol, premiadas con los Ercilla de Teatro» (en castellà). diariodenavarra.es.
  17. ↑ Lizarribar, Ana Oliveira. «Natalia Huarte gana un Premio de la Unión de Actores por su trabajo en 'Ena. La reina Victoria Eugenia'» (en castellà). Diario de Noticias de Navarra, 17-03-2026.