Navanethem Pillay
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1941  (84 anys)Durban (Unió Sud-africana) | ||
| Comissionada de l'ICDP | |||
| abril 2015 – | |||
| Alta Comissariada de les Nacions Unides per als Drets Humans | |||
| 1r setembre 2008 – 31 agost 2014 ← Louise Arbour – Zeid Ra'ad al-Hussein → | |||
| Jutgessa del Tribunal Penal Internacional | |||
| 11 març 2003 – 31 agost 2008 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Natal Harvard Law School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jutgessa, advocada, jurista | ||
| Ocupador | Organització de les Nacions Unides | ||
| Membre de | |||
| Participà en | |||
| 22 gener 2014 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014 | ||
| 23 gener 2013 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 |
||
| Premis | |||
Navanethem Pillay (en Tàmil: நவநீதம் பிள்ளை), més coneguda com Navi Pillay (Durban, Sud-àfrica, 23 de setembre de 1941) és una jurista sud-africana,[1] que va treballar com Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans entre 2008 i 2014.
Biografia
Es va graduar a la Universitat de Natal i més tard es va doctorar en Dret a l'Escola de Lleis de la Universitat Harvard. Com a advocada, va desenvolupar una intensa activitat contra l'apartheid al seu país, i també com a activa militant sindicalista i en el suport als drets de la dona. Entre1995 i 2003 va treballar com a jutgessa del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda i en fou la seva presidenta entre1999 i 2003. De 2003 a 2008 va ser jutgessa en la Tribunal Penal Internacional de la Haia.[2] Des de 2008 fins a 2014 va ser Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, substituint a la canadenca Louise Arbour.[3] El 2021 va rebre la Medalla d'Honor Ruth Bader Ginsburg que atorga la World Jurist Association.[4]
Activisme
És cofundadora de l'organització internacional no governamental Equality Now i va participar amb diverses organitzacions que treballen sobre qüestions relatives a la infància, els presos, les víctimes de la tortura i de la violència de gènere.
És una de les signants del text Born Free And Equal" que es va publicar el 2012 sobre orientació sexual i identitat de gènere en dret internacional dels drets humans.[5]
Referències
- ↑ 3CatInfo. «El TPI condemna a cadena perpètua per genoci els caps d'alguns mitjans de comunicació de Ruanda», 03-12-2003. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «International Criminal Court : Judge Navanethem Pillay». web.archive.org, 09-05-2006. Arxivat de l'original el 9 de maig de 2006. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «News | Africa - Reuters.com». web.archive.org, 03-10-2008. Arxivat de l'original el 3 d'octubre de 2008. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Kluwer, Wolters. «La élite mundial del Derecho se reúne en Madrid para homenajear a la jueza Ginsburg» (en castellà). Cinco Días, 02-07-2021. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ BORN FREE AND EQUAL - Sexual orientation and gender identity in international human rights law