Nebulina

Infotaula de gen Nebulina
Estructures disponibles
PDBCerca ortòloga: PDBe RCSB
Identificadors
ÀliesNEB (HUGO), nebulin, NEB177D, NEM2, AMC6
Identif. externsOMIM: 161650   MGI: 97292   HomoloGene: 136285   GeneCards: NEB   OMA: NEB - orthologs
Malalties relacionades genèticament
nemaline myopathy 2 Podeu traduir-lo, nemaline myopathy Podeu traduir-lo [1]
Wikidata
Veure/Editar gen humàVeure/Editar gen del ratolí
Esquema de la interacció electroestàtica entre un monòmer d'actina i la nebulina. Els residus de lisina (K), amb càrrega positiva (⊕), dels motius repetits (SDXXYK) de la nebulina formen ponts salins amb els residus d'àcid aspàrtic (Asp) i glutàmic (Glu), amb càrrega negativa (⊖), situats als subdominis de l'actina.
Estructura de les proteïnes de la família de la nebulina. Representació esquemàtica de les proteïnes de la família de la nebulina (nebulina, LASP-1, LASP-2, nebulette i N-RAP). Es mostren els dominis i repeticions característics, incloent-hi les repeticions simples, les superrepeticions, i els dominis LIM i SH3.

La nebulina és una proteïna d'unió a l'actina que es localitza al filament prim dels sarcòmers del múscul esquelètic dels vertebrats. Forma part del complex que dona estabilitat al sarcòmer, la unitat funcional de la contracció muscular.[6]

És una proteïna inusualment gran que s'uneix aproximadament a 200 monòmers d'actina. Com que la seva longitud és proporcional a la longitud del filament prim, es creu que actua com a "regla molecular" que regula la longitud del filament prim durant el muntatge del sarcòmer, alhora que revesteix i estabilitza el filament d'actina.[7] Altres funcions de la nebulina, com la seva possible participació en processos de senyalització cel·lular, encara no s'han determinat amb precisió.

A més, s'ha observat que la nebulina regula les interaccions actina-miosina mitjançant la inhibició de l'activitat de l'ATPasa de manera dependent del complex calci-calmodulina, suggerint un possible paper regulador.[8]

Les mutacions del gen de la nebulina són responsables d'alguns casos de miopatia nemalínica, un trastorn autosòmic caracteritzat per la debilitat muscular i cossos nemalínics a les fibres musculars.[9][10]

Estructura

La nebulina és una proteïna del múscul esquelètic amb una massa molecular d'entre 600 i 900 kDa, formada per 6.669 residus d'aminoàcids. S'estén al llarg del filament prim dels sarcòmers i s'associa amb monòmers d'actina.[11] És codificada pel gen NEB, que conté més de 180 exons i genera diferents isoformes mitjançant splicing alternatiu, adaptades a cada tipus de múscul.[6]

Organització en dominis

L'estructura de la nebulina consisteix en dominis o mòduls repetitius denominats M1-M185 de 35-40 residus cadascun, que contenen el motiu SDXXYK (Ser-Asp-X-X-Tyr-Lys), responsable de la unió a l'actina del filament prim.[6][12] Els mòduls centrals (M9 a M162), es combinen en superrepeticions formades per set dominis consecutius.[11][13] Cada superrepetició conté una seqüència altament conservada anomenada WLKGIGW al setè domini que s'uneix a les proteïnes tropomiosina i troponina del filament prim.[11][6] En humans s'han identificat entre 20 i 25 superrepeticions de 38,5nm de longitud, organitzades al llarg del filament.[6][13] Cada mòdul s'alinea amb un monòmer d'actina, el qual permet que la proteïna s'estengui al llarg de tota la longitud del filament prim (entre 1 i 1,3μm).[11][6]

L'extrem N-terminal (mòduls M1-M8) es troba a prop de l'extrem punxegut del filament prim.[13] Conté 77 residus únics d'àcid glutàmic, els quals permeten la unió d'alta afinitat amb la proteïna de tapament tropomodulina.[6][12]

L'extrem C-terminal (mòduls M163-M185) conté una regió rica en serina amb possibles punts de fosforilació[14] i un domini SH3 el qual interacciona amb diverses proteïnes del disc Z, com l'α-actinina i CapZ.[13][14] El domini SH3 és una regió altament conservada de 60 residus d'aminoàcids formada en gran part per fulls β que participa en la interacció amb proteïnes del citoesquelet i en la regulació de l'assemblatge del sarcòmer.[13][15]

A més, aquesta regió pot participar en la formació de diferents isoformes de la proteïna mitjançant splicing alternatiu, la qual cosa permet adaptar la longitud de la nebulina a les necessitats de cada tipus de fibra muscular i etapa del desenvolupament[11] Els mòduls enllaçadors (M160-M170) poden interaccionar amb la desmina, ajudant a mantenir l'alineament lateral entre miofibril·les.[12][15]

Els mòduls de nebulina adopten una disposició α-helicoïdal allargada que segueix la longitud del filament prim, actuant com una estructura flexible i dinàmica que estabilitza el filament prim i manté la seva integritat.[15]

Interacció amb l'actina

La unió entre la nebulina i l'actina és un exemple clàssic de complementarietat electroestàtica (pont salí) altament dependent del pH. L'enllaç es produeix a la interfície entre els dominis repetitius de la nebulina i una regió específica a la superfície del monòmer d'actina.[16]

Al pH fisiològic del múscul (aproximadament 7.1), les cadenes laterals dels aminoàcids implicats en l'enllaç adquireixen càrregues específiques basades en els seus valors de pKa:

  • Actina (Superfície Àcida): L'actina és una proteïna globular amb un punt isoelèctric (pI) àcid, al voltant de 5.2.[17] Al pH fisiològic (~ 7.4), que és molt superior al seu pI, l’actina tindrà una càrrega neta negativa. Això és coherent amb el fet que molts dels seus residus, com l’àcid aspàrtic (Asp) i l’àcid glutàmic (Glu), estan desprotonats a aquest pH i, per tant, porten grups carboxilat (COO⁻). Els pKa mitjans mesurats per residus d’Asp i Glu són al voltant de ~3.5 i ~4.2, respectivament.[18]
  • Nebulina (Motius Bàsics): En el motiu d'unió SDXXYK, la lisina (K) juga un paper clau en l’ancoratge a l’actina.[19] El grup amino de la cadena lateral de la lisina té un pKa d’aproximadament 10.5.[20] A pH 7.4 (molt per sota del seu pKa), el grup amino de la lisina estarà protonat (NH₃⁺) i, per tant, portarà una càrrega neta positiva. Aquesta càrrega positiva afavoreix l’atracció cap a regions carregades negativament de l’actina. Dins del motiu SDXXYK, els diferents residus contribueixen al posicionament i estabilització de l'enllaç, i la lisina (pel seu important paper funcional i la seva càrrega positiva) és la que estableix interaccions directes amb l'actina.[21]

En una visió més general de l’organització estructural de l'enllaç, la nebulina s’uneix a l’actina en una ranura de la seva superfície formada per quatre subdominis. Els motius repetitius SDXXYK de la nebulina s'ancoren als subdominis SD1–SD2 i SD3–SD4 dels monòmers d’actina veïns, encaixant-se de manera estable i ajudant a mantenir la integritat del filament.[22]

La unió també pot ser influenciada per altres forces intermoleculars com ponts d'hidrogen (sobretot per la serina i tirosina del motiu SDXXYK) i interaccions hidrofòbiques (els residus en les posicions X del motiu, si són hidrofòbics, com valina o leucina).[16]

Relacions estructurals amb altres proteïnes

La nebulina forma part d'una família de proteïnes amb dominis de nebulina que inclou:

  • NRAP (Nebulin-related anchoring protein): s'organitza en dominis repetitius i intervé en l'assemblatge de les miofibril·les[11]
  • Nebulette: és més curta i predominant a la regió del disc Z del múscul cardíac, on contribueix a la formació de miofilaments. Té una organització en dominis semblant a la nebulina, amb els motius SDXXYK i WLKGIGW.[14]
  • LASP-1 i LASP-2 (LIM and SH3 protein): és una proteïna més petita amb dominis LIM i SH3 implicada en l'organització del citoesquelet.[11]

Expressió gènica

El gen NEB, que codifica la nebulina, és un dels més grans del genoma humà i s’expressa principalment al múscul esquelètic, on constitueix un component estructural fonamental de l'aparell contràctil.[6]

Aquest gen està format per 183 exons repartits al cromosoma 2 (2q22) que ocupen aproximadament 249 kb de seqüència genòmica. Dins d’aquesta seqüència s’han identificat quatre regions amb splicing alternatiu, especialment en la regió central;[23] un procés a través del qual es combinen exons de manera diferent per produir diverses variants d’ARN missatger. Aquest mecanisme genera diverses isoformes de la nebulina, la mida de les quals varia segons el tipus de múscul i la fase de desenvolupament, determinant així la mida final de la proteïna.[12]

Així doncs, la regulació de la longitud dels filaments prims en el múscul podria dependre de la diversitat d’isoformes de la nebulina produïdes per splicing alternatiu dins del gen NEB, fet que permet adaptar l'estructura i la funció del sarcòmer a les necessitats de cada tipus de fibra muscular.[14]S'ha observat que les isoformes més llargues es troben en músculs lents o posturals, mentre que les més curtes predominen en músculs ràpids.[6]

Funció

Estructura esquemàtica del sarcòmer del múscul esquelètic. S’hi observen els filaments prims (actina, tropomiosina i troponina) i els filaments gruixuts (miosina II), així com les proteïnes estructurals titina, desmina i nebulina. La nebulina (en taronja) s’estén al llarg del filament prim des del disc Z fins a prop de la línia M.
Esquema de les funcions de la nebulina en el múscul esquelètic. La nebulina estabilitza el filament prim, regula la seva longitud, contribueix a l’estructura del disc Z i modula la contracció augmentant els ponts creuats actina-miosina i la sensibilitat al Ca²+.

La nebulina exerceix un paper fonamental en el manteniment i la regulació de l'estructura sarcomèrica del múscul esquelètic. Durant molts anys, el seu paper en l’estructura i la funció muscular va romandre poc definit. Tanmateix, estudis recents han demostrat que la nebulina és essencial per a l’optimització de la força i estabilitat muscular.[24]

Aquesta proteïna s'estén al llarg del filament prim d’actina, amb l’extrem C-terminal ancorat al disc Z del sarcòmer i l’N-terminal situat a prop del cap del filament prim. Actua com un filament inextensible que estabilitza l’estructura del sarcòmer i evita la seva deformació durant la contracció muscular.[25] Inicialment, la funció de la nebulina es va estudiar sota la creença de la “regla molecular”, a través de la qual actuaria com una guia que estableix i manté la longitud dels filaments prims segons la seva mida i estructura repetitiva.[26] Actualment, se sap que la nebulina s’uneix a l’actina i a la tropomodulina per tal de mantenir una longitud mínima i estable del filament fi per assegurar una contracció muscular eficient.[27]

La nebulina també té un paper molt important al disc Z, on interacciona amb proteïnes com la CapZ, la desmina, la tropomiosina i la titina. Aquestes unions contribueixen a mantenir l’alineament lateral de les miofibril·les i garanteixen la transmissió de la força entre sarcòmers adjacents.[28]

Això no obstant, la nebulina també exerceix una important funció en la contracció muscular, ja que incrementa el nombre de ponts creuats actina-miosina i la sensibilitat del Ca²⁺, fet que augmenta l’activació del filament prim, millorant l’eficiència i la força contràctil.[29] A més, també interacciona amb altres proteïnes reguladores del citoesquelet com la miofal·lina, la tropomudulina i la tropomiosina, contribuint a la reparació de l’aparell contràctil.[24]

Fosforilació de la nebulina

La nebulina pot ser modificada mitjançant fosforilació, és a dir, la incorporació de grups fosfat en determinats residus d’aminoàcids, principalment serines. Aquestes modificacions poden influir en la interacció de la nebulina amb altres components del sarcòmer.[30]

La fosforilació pot donar-se en condicions fisiològiques i no només en models experimentals.[30][31] La quinasa dependent de cAMP, un enzim que afegeix grups fosfat a la proteïna, pot incrementar aquest procés. D'aquesta manera, la cèl·lula pot regular la fosforilació de la nebulina segons les necessitats del múscul.[31]

A causa del caràcter dinàmic dels grups fosfat, és a dir, que es poden incorporar i eliminar ràpidament, es facilita que la proteïna s’adapti als canvis en la contractilitat o la tensió del sarcòmer. L'increment del cAMP citosòlic, induït per hormones o medicaments, augmenta la fosforilació i indica l'existència d'un mecanisme regulador actiu.[32]

La regió C-terminal de la nebulina, que s’uneix al disc Z, és especialment rica en serines i presenta nombrosos llocs potencials de fosforilació. Aquesta característica podria contribuir a la fixació i estabilitat de la proteïna dins del sarcòmer i al manteniment de l’alineament dels filaments prims.[33]

Models animals

Per investigar la funció de la nebulina in vivo, s’han desenvolupat diversos models animals que permeten comprendre com l’absència o la modificació d’aquesta proteïna afecta a l’organització del sarcòmer i la funció muscular.

Models knockout

A partir de l’any 2007 s'han creat dos models de ratolí knockout per al gen NEB, en què la nebulina està completament absent. Els estudis de Bang i col·laboradors[34] i Witt i col·laboradors[35] van demostrar que aquests ratolins moren a la fase postnatal, poc després del naixement, i presentaven filaments prims més curts i una funció contràctil deteriorada. Aquests resultats proporcionaven una evidència directa del paper essencial de la nebulina en el sarcòmer.

Models knock-in i mutacions específiques

Per estudiar l’efecte de mutacions concretes, s’han generat models de ratolins als quals se’ls hi ha introduït el gen NEB amb una mutació específica. En un d’aquests models, s’elimina l’exó 55 del gen per produir una mutació freqüent en pacients amb miopatia nemalínica.[36] Aquests ratolins presenten filaments d’actina més curts, un diàmetre reduït de les fibres musculars i alteracions estructurals pròpies d’aquesta malaltia; incloent-hi la presència de cossos nemalins.[37]

Patologies associades

A causa de la importància de la nebulina en l’estructura i funció del sarcòmer, les mutacions del gen NEB poden originar diverses miopaties congènites:

  • Miopatia nemalínica (NM): és una de les formes més freqüents de miopatia no distròfica, sense reemplaçament muscular massiu ni progressió degenerativa, i es caracteritza per la presència de cossos nemalínics. Està associada a variants patogèniques del gen NEB.[38] Aquestes mutacions típicament recessives, redueixen significativament els nivells de nebulina en el múscul esquelètic, fet que provoca filaments prims d’actina més curts i no uniformes.[39] També s'ha observat una alteració de l'estat “super‑relaxed state” de la miosina, que incrementa el consum energètic en fibres musculars en repòs a causa dels canvis en proteïnes implicades en el metabolisme muscular.[40] Com a conseqüència, els pacients presenten debilitat muscular generalitzada, hipotonia, dificultat per caminar i, en formes greus, complicacions respiratòries.[41][42]
  • Miopatia distal: es presenten grans delecions en el gen NEB (entre 52‑97 exons) associades a debilitat predominant dels dorsiflexors, extensors de dits i flexors del coll. La progressió és habitualment més lenta que en altres miopaties.[43] Un estudi realitzat en 35 famílies va mostrar que aquestes delecions poden heretar-se de manera dominant i causar miopatia distal predominant, fet que amplia el ventall fenotípic de la nebulina.[44]
  • Miopatia core-rod: es caracteritza per la presència simultània de cores (zones desorganitzades de la fibra amb pèrdua de funcionalitat) i de rods (agregats nemalínics d’actina i proteïnes sarcomèriques). Aquesta malaltia recessiva es deu a mutacions truncants del gen NEB que interrompen la síntesi de la proteïna i provoquen debilitat muscular generalitzada de llarga evolució.[45]
  • Miopatia perinatal letal: determinades mutacions severes poden originar formes perinatals letals de miopatia, que inclouen aquinèsia fetal (absència de moviment), síndrome de pterígies múltiples (contractures congènites) i hipoplàsia pulmonar.[46]

La correlació de variants del gen NEB i fenotip clínic és complexa i sovint poc predictible, ja que pacients amb mutacions similars poden manifestar formes molt diferents de miopatia.[46]

Referències

  1. ↑ «Malalties que s'associen genèticament amb Nebulina, vegeu/editeu les referències a wikidata».
  2. 1 2 3 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000183091 - Ensembl, May 2017
  3. 1 2 3 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000026950 – Ensembl, May 2017
  4. ↑ «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  5. ↑ «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  6. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Yuen, Michaela; Ottenheijm, Coen A. C. «Nebulin: big protein with big responsibilities». Journal of Muscle Research and Cell Motility, 41, 1, 25-01-2020, p. 103–124. DOI: 10.1007/s10974-019-09565-3. ISSN: 0142-4319.
  7. ↑ Trends in Cardiovascular Medicine, 13, 5, 7-2003, p. 195–201. DOI: 10.1016/S1050-1738(03)00076-8. PMID: 12837582.
  8. ↑ Biochemistry, 33, 42, 10-1994, p. 12581–91. DOI: 10.1021/bi00208a008. PMID: 7918483.
  9. ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 96, 5, 3-1999, p. 2305–10. Bibcode: 1999PNAS...96.2305P. DOI: 10.1073/pnas.96.5.2305. PMC: 26779. PMID: 10051637 [Consulta: free].
  10. ↑ «Nemaline Myopathy». Cleveland Clinic, 17-09-2022. [Consulta: 11 novembre 2025].
  11. 1 2 3 4 5 6 7 Björklund, ÅK; Light, S.; Sagit, R.; Elofsson, A. «Nebulin: A Study of Protein Repeat Evolution». Journal of Molecular Biology, 2010, p. 402:38–51. DOI: 10.1016/j.jmb.2010.07.011.
  12. 1 2 3 4 Buck, Danielle; Hudson, Bryan D.; Ottenheijm, Coen A.C.; Labeit, Siegfried; Granzier, Henk «Differential splicing of the large sarcomeric protein nebulin during skeletal muscle development». Journal of Structural Biology, 170, 2, 5-2010, p. 325–333. DOI: 10.1016/j.jsb.2010.02.014. ISSN: 1047-8477.
  13. 1 2 3 4 5 Labeit, S.; Kolmerer, B. «The complete primary structure of human nebulin and its correlation to muscle structure.». Journal of Molecular Biology, 1995, p. 248, 308–315. DOI: 10.1006/jmbi.1995.0024.
  14. 1 2 3 4 Kazmierski, Steven T.; Antin, Parker B.; Witt, Christian C.; Huebner, Norbert; McElhinny, Abigail S. «The Complete Mouse Nebulin Gene Sequence and the Identification of Cardiac Nebulin». Journal of Molecular Biology, 328, 4, 5-2003, p. 835–846. DOI: 10.1016/s0022-2836(03)00348-6. ISSN: 0022-2836.
  15. 1 2 3 Gautel, M.; Djinović-Carugo, K. «The sarcomeric cytoskeleton: from molecules to motion.». Journal of Experimental Biology, 2016, p. 219, 135–145. DOI: 10.1242/jeb.124941.
  16. 1 2 Pfuhl, M.; Winder, S. J.; Pastore, A. «Nebulin, a helical actin binding protein». The EMBO journal, 13, 8, 15-04-1994, p. 1782–1789. DOI: 10.1002/j.1460-2075.1994.tb06446.x. ISSN: 0261-4189. PMC: 395017. PMID: 8168478.
  17. ↑ Leavitt, J.; Kakunaga, T. «Expression of a variant form of actin and additional polypeptide changes following chemical-induced in vitro neoplastic transformation of human fibroblasts.». Journal of Biological Chemistry, 255, 4, 25-03-1980, p. 1650–1661. DOI: 10.1016/S0021-9258(19)86082-9. ISSN: 0021-9258.
  18. ↑ Grimsley, G. R.; Scholtz, J. M.; Pace, C. N. (2009). «For the record: summary of the measured pK values of the ionizable groups in folded proteins». Protein Science 18 (2): 247–251. doi:10.1002/pro.19.
  19. ↑ Pfuhl, M.; Winder, S. J.; Pastore, A. «Nebulin, a helical actin binding protein». The EMBO journal, 13, 8, 15-04-1994, p. 1782–1789. DOI: 10.1002/j.1460-2075.1994.tb06446.x. ISSN: 0261-4189. PMC: 395017. PMID: 8168478.
  20. ↑ Oregioni, Alain; Stieglitz, Benjamin; Kelly, Geoffrey; Rittinger, Katrin; Frenkiel, Tom «Determination of the pKa of the N-terminal amino group of ubiquitin by NMR». Scientific Reports, 7, 02-03-2017, p. 43748. DOI: 10.1038/srep43748. ISSN: 2045-2322. PMC: 5333110. PMID: 28252051.
  21. ↑ Wang, Z., Grange, M., Pospich, S., Wagner, T., Kho, A. L., Gautel, M., & Raunser, S. (2022). Structures from intact myofibrils reveal mechanism of thin filament regulation through nebulin. Science, 375, eabn1934. {{format ref}} https://doi.org/10.1126/science.abn1934
  22. ↑ Lukoyanova, Natalya; VanLoock, Margaret S.; Orlova, Albina; Galkin, Vitold E.; Wang, Kuan «Each Actin Subunit Has Three Nebulin Binding Sites: Implications for Steric Blocking» (en english). Current Biology, 12, 5, 05-03-2002, p. 383–388. DOI: 10.1016/S0960-9822(02)00678-4. ISSN: 0960-9822. PMID: 11882289.
  23. ↑ Donner, Kati; Sandbacka, Maria; Lehtokari, Vilma-Lotta; Wallgren-Pettersson, Carina; Pelin, Katarina «Complete genomic structure of the human nebulin gene and identification of alternatively spliced transcripts». European Journal of Human Genetics, 12, 9, 21-07-2004, p. 744–751. DOI: 10.1038/sj.ejhg.5201242. ISSN: 1018-4813.
  24. 1 2 Ottenheijm, Coen A. C.; Granzier, Henk; Labeit, Siegfried «The Sarcomeric Protein Nebulin: Another Multifunctional Giant in Charge of Muscle Strength Optimization». Frontiers in Physiology, 3, 2012. DOI: 10.3389/fphys.2012.00037. ISSN: 1664-042X.
  25. ↑ Wang, K; Wright, J «Architecture of the sarcomere matrix of skeletal muscle: immunoelectron microscopic evidence that suggests a set of parallel inextensible nebulin filaments anchored at the Z line.». The Journal of cell biology, 107, 6, 01-12-1988, p. 2199–2212. DOI: 10.1083/jcb.107.6.2199. ISSN: 0021-9525.
  26. ↑ Kruger, M; Wright, J; Wang, K «Nebulin as a length regulator of thin filaments of vertebrate skeletal muscles: correlation of thin filament length, nebulin size, and epitope profile.». The Journal of cell biology, 115, 1, 01-10-1991, p. 97–107. DOI: 10.1083/jcb.115.1.97. ISSN: 0021-9525.
  27. ↑ Castillo, Angelica; Nowak, Roberta; Littlefield, Kimberly P.; Fowler, Velia M.; Littlefield, Ryan S. «A Nebulin Ruler Does Not Dictate Thin Filament Lengths». Biophysical Journal, 96, 5, 3-2009, p. 1856–1865. DOI: 10.1016/j.bpj.2008.10.053. ISSN: 0006-3495.
  28. ↑ Politou, Anastasia S; Millevoi, Stefania; Gautel, Mathias; Kolmerer, Bernhard; Pastore, Annalisa «SH3 in muscles: solution structure of the SH3 domain from nebulin». Journal of Molecular Biology, 276, 1, 2-1998, p. 189–202. DOI: 10.1006/jmbi.1997.1521. ISSN: 0022-2836.
  29. ↑ Chandra, Murali; Mamidi, Ranganath; Ford, Steven; Hidalgo, Carlos; Witt, Christian «Nebulin Alters Cross-bridge Cycling Kinetics and Increases Thin Filament Activation». Journal of Biological Chemistry, 284, 45, 11-2009, p. 30889–30896. DOI: 10.1074/jbc.m109.049718. ISSN: 0021-9258.
  30. 1 2 Somerville, Laura L.; Wang, Kuan «In vivo phosphorylation of titin and nebulin in frog skeletal muscle». Biochemical and Biophysical Research Communications, 147, 3, 30-09-1987, p. 986–992. DOI: 10.1016/S0006-291X(87)80167-5. ISSN: 0006-291X.
  31. 1 2 Somerville, L. L. (1985). Phosphorylation of titan and nebulin in skeletal muscle (Thesis/Dissertation). U.S. Department of Energy, Office of Scientific and Technical Information. OSTI ID: 6478969. [https://www.osti.gov/biblio/6478969 OSTI]
  32. ↑ Somerville, Laura L.; Wang, Kuan «Sarcomere matrix of striated muscle: In vivo phosphorylation of titin and nebulin in mouse diaphragm muscle». Archives of Biochemistry and Biophysics, 262, 1, 01-04-1988, p. 118–129. DOI: 10.1016/0003-9861(88)90174-9. ISSN: 0003-9861.
  33. ↑ Millevoi, Stefania; Trombitas, Karoly; Kolmerer, Bernhard; Kostin, Sawa; Schaper, Jutta «Characterization of nebulette and nebulin and emerging concepts of their roles for vertebrate Z-discs1». Journal of Molecular Biology, 282, 1, 11-09-1998, p. 111–123. DOI: 10.1006/jmbi.1998.1999. ISSN: 0022-2836.
  34. ↑ Makar, A. B.; McMartin, K. E.; Palese, M.; Tephly, T. R. «Formate assay in body fluids: application in methanol poisoning». Biochemical Medicine, 13, 2, 6-1975, p. 117–126. DOI: 10.1016/0006-2944(75)90147-7. ISSN: 0006-2944. PMID: 1.
  35. ↑ Bose, K. S.; Sarma, R. H. «Delineation of the intimate details of the backbone conformation of pyridine nucleotide coenzymes in aqueous solution». Biochemical and Biophysical Research Communications, 66, 4, 27-10-1975, p. 1173–1179. DOI: 10.1016/0006-291x(75)90482-9. ISSN: 1090-2104. PMID: 2.
  36. ↑ Smith, R. J.; Bryant, R. G. «Metal substitutions incarbonic anhydrase: a halide ion probe study». Biochemical and Biophysical Research Communications, 66, 4, 27-10-1975, p. 1281–1286. DOI: 10.1016/0006-291x(75)90498-2. ISSN: 0006-291X. PMID: 3.
  37. ↑ Wiesmann, U. N.; DiDonato, S.; Herschkowitz, N. N. «Effect of chloroquine on cultured fibroblasts: release of lysosomal hydrolases and inhibition of their uptake». Biochemical and Biophysical Research Communications, 66, 4, 27-10-1975, p. 1338–1343. DOI: 10.1016/0006-291x(75)90506-9. ISSN: 1090-2104. PMID: 4.
  38. ↑ Lehtokari, Vilma-Lotta; Kiiski, Kirsi; Sandaradura, Sarah A.; Laporte, Jocelyn; Repo, Pauliina «Mutation update: the spectra of nebulin variants and associated myopathies». Human Mutation, 35, 12, 12-2014, p. 1418–1426. DOI: 10.1002/humu.22693. ISSN: 1098-1004. PMC: 4295925. PMID: 25205138.
  39. ↑ Ottenheijm AC, Witt CC, Stienen GJ, Labeit S, Beggs AH, Granzier H. Thin filament length dysregulation contributes to muscle weakness in nemaline myopathy patients with nebulin deficiency. Hum Mol Genet. 2009 Jul 1;18(13):2359–69. doi: 10.1093/hmg/ddp168.
  40. ↑ Ranu, Natasha; Laitila, Jenni; Dugdale, Hannah F.; Mariano, Jennifer; Kolb, Justin S. «NEB mutations disrupt the super-relaxed state of myosin and remodel the muscle metabolic proteome in nemaline myopathy». Acta Neuropathologica Communications, 10, 1, 17-12-2022, p. 185. DOI: 10.1186/s40478-022-01491-9. ISSN: 2051-5960.
  41. ↑ Moreno, Cristiane Araujo Martins; Artilheiro, Mariana Cunha; Fonseca, Alulin Tacio Quadros Santos Monteiro; Camelo, Clara Gontijo; de Medeiros, Gisele Chagas «Clinical Manifestation of Nebulin-Associated Nemaline Myopathy». Neurology. Genetics, 9, 1, 2-2023. e200056. DOI: 10.1212/NXG.0000000000200056. ISSN: 2376-7839. PMC: 9879277. PMID: 36714460.
  42. ↑ Malfatti, Edoardo; Lehtokari, Vilma-Lotta; Böhm, Johann; De Winter, Josine M.; Schäffer, Ursula «Muscle histopathology in nebulin-related nemaline myopathy: ultrastrastructural findings correlated to disease severity and genotype». Acta Neuropathologica Communications, 2, 1, 12-04-2014, p. 44. DOI: 10.1186/2051-5960-2-44. ISSN: 2051-5960.
  43. ↑ Sagath, Lydia; Kiiski, Kirsi; Naidu, Kireshnee; Patel, Krutik; Jonson, Per Harald «Structural variation in nebulin and its impact on phenotype and inheritance: establishing a dominant distal phenotype caused by large deletions». European journal of human genetics: EJHG, 33, 9, 9-2025, p. 1153–1162. DOI: 10.1038/s41431-025-01891-0. ISSN: 1476-5438. PMC: 12402328. PMID: 40517164.
  44. ↑ Sagath, Lydia; Kiiski, Kirsi; Naidu, Kireshnee; Patel, Krutik; Jonson, Per Harald «Structural variation in nebulin and its impact on phenotype and inheritance: establishing a dominant distal phenotype caused by large deletions». European Journal of Human Genetics, 14-06-2025. DOI: 10.1038/s41431-025-01891-0. ISSN: 1018-4813.
  45. ↑ Wunderlich, Gilbert; Brunn, Anna; Daimagüler, Hülya-Sevcan; Bozoglu, Tarik; Fink, Gereon R. «Long term history of a congenital core-rod myopathy with compound heterozygous mutations in the Nebulin gene». Acta Myologica: Myopathies and Cardiomyopathies: Official Journal of the Mediterranean Society of Myology, 37, 2, 6-2018, p. 121–127. ISSN: 2532-1900. PMC: 6060425. PMID: 30057997.
  46. 1 2 Lehtokari, Vilma-Lotta; Kiiski, Kirsi; Sandaradura, Sarah A.; Laporte, Jocelyn; Repo, Pauliina «Mutation update: the spectra of nebulin variants and associated myopathies». Human Mutation, 35, 12, 12-2014, p. 1418–1426. DOI: 10.1002/humu.22693. ISSN: 1098-1004. PMC: 4295925. PMID: 25205138.

Bibliografia

Enllaços externs