Necrolemur
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Omomyidae |
| Gènere | Necrolemur Filhol, 1873 Necrolemur |
| Espècies | |
| |
Necrolemur és un gènere extint de primats de la família dels omòmids que visqueren a Europa durant l'Eocè. Se n'han trobat restes fòssils a Espanya (incloent-hi els jaciments de Sant Jaume de Frontanyà i el Roc de Santa), França i Suïssa.[1] Les espècies d'aquest grup eren mamífers arborícoles que saltaven de branca en branca i probablement tenien una dieta frugívora. Estaven dotats de dents molars de tipus bunodont.[2] Pesaven aproximadament 300 g i es calcula que N. antiquus tenia una llargada de cap a gropa de 20 cm.[3] El nom genèric Necrolemur és una combinació del mot grec antic νεκρός (nekrós, ‘cadàver’) i Lemur i, en el seu conjunt, significa ‘lèmur extint’.[4]
Referències
- 1 2 Entrada «Necrolemur» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2023].
- ↑ Rose, 2006, p. 191.
- ↑ Agustí i Antón, 2002, p. 53 i 54.
- ↑ Palmer, 1904, p. 449.
Bibliografia
- Agustí, J.; Antón, M. Mammoths, Sabertooths and Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe (en anglès). Columbia University Press, 2002. ISBN 0-231-11640-3.
- Palmer, T. S. Index Generum Mammalium: A List of the Genera and Families of Mammals (en anglès). Departament d'Agricultura dels Estats Units, 1904.
- Rose, K. The Beginning of the Age of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2006. ISBN 0801884721.