Nefoscopi

Nefoscopi de graella de 1905.
Mirall d'un nefoscopi amb la rosa dels vents marcada.

Un nefoscopi[1] és un instrument meteorològic que permet esbrinar, per observació visual, la direcció de moviment dels núvols i la seva velocitat angular.[2][3]

Fou inventat pel pare escolapi italià Filippo Cecchi el 1859.[4][5]

El jesuita Carl Braun va inventar un altre tipus de nefoscopi el 1865.[6]

Descripció

El nefoscopi de Filippo Cecchi constava d'un cercle de metall amb la rosa dels vents marcada a la vora. Al centre del disc hi havia un mirall giratori. El conjunt disc de metall/mirall reposava sobre tres visos regulables. A la vora del disc hi havia una pínula amb un cercle graduat per a apuntar els núvols observats. El cercle de la pínula permetia mesurar l'angle determinat per l'elevació dels núvols.[7]

Variants

  • Nefoscopi de Besson. Anomenat de pinta.[8][9][10]
  • Nefoscopi de mirall. Ideat per Carl Gottfrid Fineman.[11][12]
  • Nefoscopi de graella, xarxa o retícula.[13]
  • Nefoscopi de Mikhail Pomortsev (1894).[14]

Referències catalanes

  • Frederic Faura. Inventor d'un instrument per a detectar huracans, que va anomenar "ciclonoscopio de las Antillas".[15]
  • Josep Algué i Sanllehí.[16][17] Aquest jesuita fou un gran estudiós del núvols, especialment al seu observatori de les Filipines. En l'obra Las nubes en el archipiélago filipino,[18][19] va tractar els nefoscopis amb prou detall. I descrigué un nefoscopi de refracció de construcció pròpia. Alguns dels temes exposats són els següents:
    • Nefoscopi Cecchi
    • Nefoscopi de Carl Gottfrid Fineman
      • universal
      • de marina
    • Nefoscopi Abbe
    • Nefoscopi Marvin[20]
    • Nefoscopis de refracció
    • Nefoscopi de refracció de construcció pròpia
    • Concepte dels nefoscopis de reflexió complets
    • Altres nefoscopis esmentats en l'obra del P. Algué.
      • 1846. G. Aimé.
      • 1855. Stevenson
      • 1864. Braun
      • 1877. Lins.
      • 1880. Clement Ley.
      • 1881. Celso Fornioni (nefodoscopio). Segons una altra referència, el nefoscopi Fornioni era un instrument portàtil de 15 centímetres de diàmetre.[22]
      • 1884. Cory .
      • 1886. Francis Galton[23] i Richard Strachey
      • 1886. P.Garnier.
      • 1887. Cleveland Abbe.
      • 1891. Sprung.

Servei Meteorològic de Catalunya

Al final de la guerra civil espanyola, aquest servei fou suprimit i tot el seu material fou requisat, inclosos arxius públics i documents privats. Algunes instal·lacions, inclosa la peanya de marbre del nefoscopi Besson emprat en les observacions del Servei, foren destruïdes.[24]

Referències

  1. ↑ DCVB: Nefoscopi.
  2. ↑ Sir Norman Lockyer. Nature. Macmillan Journals Limited, 1874, p. 473–.
  3. ↑ Accademia olimpica d'agricultura, scienze, lettere ed arti, Vicenza. Atti del Accademia olimpica di Vicenza, 1873, p. 255–.
  4. ↑ Atti Della Fondazione Giorgio Ronchi Anno LIX N.6. Lucia Ronchi, p. 891–. GGKEY:3ZTKX8QLFPS.
  5. ↑ Ecured. Nefoscopio.
  6. ↑ Carl Braun: Das Nephoscop. Instrument zur Bestimmung der Richtung und der Geschwindigkeit des Windes in höheren Regionen. Wigand, Leipzig 1865
  7. ↑ Nefoscopi de Filippo Cecchi.
  8. ↑ Shaw, N. Manual of Meteorology. Cambridge University Press, 2015, p. 219. ISBN 978-1-107-47546-5.
  9. ↑ G. Oscar Villeneuve. Glossaire de météorologie et de climatologie. Presses Université Laval, 1980, p. 299–. ISBN 978-2-7637-6896-0.
  10. ↑ MichaelAllaby-Fact on File. Encyclopedia of Weather and Climate. Bukupedia, 21 abril 2007, p. 316–. ISBN 978-0-8160-6350-5.
  11. ↑ Steven Neil Toleikis; Andrew Weaver; KnowledgeQuest Associates Destination Discovery : the Weather Zone : a Science Teaching Kit. KnowledgeQuest Associates, 2005, p. 94–. ISBN 978-0-9739751-0-9.
  12. ↑ «Fineman nephoscope, 1881-1890». Science Museum Group Collection. [Consulta: 7 febrer 2022].
  13. ↑ Toleikis, S.N.; Weaver, A. Destination Discovery : the Weather Zone : a Science Teaching Kit. KnowledgeQuest Associates, 2005, p. 94 (Destination Discovery Series). ISBN 978-0-9739751-0-9.
  14. ↑ The Catalogue of Extolled Inventors of the Millettarian Tradition: Tetradoxy Discourses 22 - 23. Astral Publishing, 2019, p. 67 (Little Blue Book Series).
  15. ↑ Antonio Gil Olcina; Jorge Olcina Cantos Tratado de climatología. Universidad de Alicante, 1 juny 2017, p. 53–. ISBN 978-84-9717-519-7.
  16. ↑ Joan Garrabou. Presència catalana a les Filipines. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 24–. ISBN 978-84-8415-024-4.
  17. ↑ Las nubes en el archipiélago filipino. José Algué, S.J.
  18. ↑ Algué, J. Las nubes en el archipiélago Filipino: Colaboración al trabajo internacional de medición de nubes 10 junio 1896-31 de julio 1897 (en castellà). Tipo-litog. privada del Observatorio, 1898.
  19. ↑ «Las nubes en el archipiélago filipino» (en castellà). Biblioteca Digital Hispánica, 29-12-2021. [Consulta: 7 febrer 2022].
  20. ↑ Kadel, B.C.. Instructions for Erecting and Using Weather Bureau Nephoscope, 1919 Pattern. U.S. Government Printing Office, 1920, p. 5 (Circular (United States. Weather Bureau)).
  21. ↑ United States. War Department. Annual Report of the Secretary of War. U.S. Government Printing Office, 1887, p. 333.
  22. ↑ </ref L'Agricoltura coloniale. Anno X. 1916.
  23. ↑ Report of the Board of Regents. The Institution, 1800, p. 220–.
  24. ↑ Institut d'Estudis Catalans; Publicacions generals; Batlló, Josep 1939, els núvols confiscats : relat d'Eduard Fontserè sobre els últims dies del Servei Meteorològic de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 10 gener 2018, p. 61–. ISBN 978-84-9965-390-7.

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.