Negrito

Infotaula grup humàNegrito
Tipusgrup d'humans Modifica el valor a Wikidata
Mapa de categories ètniques de Huxley d'On the Geographical Distribution of the Chief Modifications of Mankind (1870).
  1: Boiximà
  2: Negroide
  3: Negritos
  4: Raça mediterrània
  5: Australoides
  6: Raça blanca
  7: Polinesis
  8: Mongoloides A
  8: Mongoloides B
  8: Mongoloides C
  9: Esquimals
Huxley va dir: 'Es diu caucasians les ètnies blanques (xantocrois) i mediterrànies (melanocroi) considerades conjuntament, i això és absurd[1]

Negrito és un terme referit a diversos grups ètnics de parts isolades del sud-est d'Àsia.[2]

Les poblacions actuals inclouen dotze tribus de les Illes Andaman, sis tribus Semang de Malàisia, el pobles Mani de Tailàndia, i els Aeta, Agta, Ayta, pigmeus asiàtics, Ita, Baluga, tribu Ati, Dumagat i unes vint-i-cinc tribus de les Filipines.

Els negritos comparteixen algunes característiques físiques amb els pigmeus africans, incloent la curta alçada, la textura de cabell afro i la pell fosca; tanmateix, el seu origen i la ruta de migració a Àsia és objecte de gran especulació.

Orígens

El seu origen és objecte de debat. Tanmateix, en llengua malaia s'anomenen Orang asli, o gent indígena.

Ètnia mamanoa

Fotografia de 1926 de guerrers Lumad de Bagobo (Manobo)

Els mamnoa o mamanwa són una tribu negrita que sovint s'agrupa amb els lumad. Provenen de les províncies de Mindanao, Filipines de Leyte, Agusan del Nord i Surigao,[3] presenten poblacions menors que les de les tribus Manobos i Mandaya, que també viuen a la regió. Com tots els negritos, els mamanoas són genèticament diferenciats dels habitants de les terres baixes i dels manobos que viuen a més altitud; mostren el cabell arrissat i tonalitats molt més fosques de pell.[4]

Tradicionalment els mamanoa són caçadors recol·lectors. Els estudis genètics[5] suggereixen que els mamanwa van ser una de les primeres poblacions a abandonar l'Àfrica, juntament amb els aborígens australians i els indígenes de Nova Guinea, i aquestes tres ètnies van divergir d'un origen comú fa uns 36.000 anys. [6]

Actualment els mamanoa viuen en assentaments sedentaris (barangays) prop de centres agrícoles i de mercats i, per tant, la seva dieta ha canviat i ara inclou productes agrícoles amb midó.[7] Els seus dirigents poden ser o bé homes o bé dones.[8] Mamanoa significa 'els primers habitants de la selva'.[9] Parlen l'idioma mamanwa (o minamanwa).[10]

Vegeu també

Notes

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

  1. ↑ Huxley, T. H. "On the Geographical Distribution of the Chief Modifications of Mankind" (1870) Journal of the Ethnological Society of London
  2. ↑ Snow, Philip. The Star Raft: China's Encounter With Africa. Cornell Univ. Press, 1989 (ISBN 0-8014-9583-0)
  3. ↑ «Anthropology Museum: Mamanwa». Arxivat de l'original el 2011-04-03. [Consulta: 15 gener 2013].
  4. ↑ Barrows DP. 1910. The negrito and allied types in the Philippines. Am Anthropol 12:358-376.
  5. ↑ The HUGO Pan-Asian Consortium. 2009. Mapping Genetic Diversity in Asia. Science. 326:1541–1545.http://www.sciencemag.org/content/326/5959/1541.short
  6. ↑ Irina Pugach, Frederick Delfin, Ellen Gunnarsdóttir, Manfred Kayser, and Mark Stoneking. Genome-wide data substantiates Holocene gene flow from India to Australia. PNAS, January 14, 2013 DOI: 10.1073/pnas.1211927110
  7. ↑ Personal observation http://ucsc.academia.edu/EmeraldSnow/Papers/187939/Life-history_reproductive_maturity_and_the_evolution_of_small_body_size_The_Mamanwa_negritos_of_northern_Mindanao
  8. ↑ Cashdan, E. A. (1980), Egalitarianism Among Hunters and Gatherers. American Anthropologist, 82: 116–120. doi:10.1525/aa.1980.82.1.02a00100 http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1525/aa.1980.82.1.02a00100/abstract
  9. ↑ «Mamanwa». Arxivat de l'original el 2012-03-23. [Consulta: 15 gener 2013].
  10. ↑ Ethnologue Report: Mamanwa Language

Bibliografia

  • Evans, Ivor Hugh Norman. The Negritos of Malaya. Cambridge [Eng.]: University Press, 1937.
  • Garvan, John M., and Hermann Hochegger. The Negritos of the Philippines. Wiener Beitrage zur Kulturgeschichte und Linguistik, Bd. 14. Horn: F. Berger, 1964.
  • Hurst Gallery. Art of the Negritos. Cambridge, Mass: Hurst Gallery, 1987.
  • Khadizan bin Abdullah, and Abdul Razak Yaacob. Pasir Lenggi, a Bateq Negrito Resettlement Area in Ulu Kelantan. Pulau Pinang: Social Anthropology Section, School of Comparative Social Sciences, Universití Sains Malaysia, 1974.
  • Schebesta, P., & Schütze, F. (1970). The Negritos of Asia. Human relations area files, 1-2. New Haven, Conn: Human Relations Area Files.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.