Neil Harbisson

Plantilla:Infotaula personaNeil Harbisson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1984 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Mataró (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMataró Modifica el valor a Wikidata
FormacióDartington College of Arts
Universitat d'Aberfala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArt d'acció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista experimental, conferenciant, artista Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt ciborg Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis
Rècord del Món Guinness[1]
Guinness World Records. 2004 - Actualitat
Tribeca X Award[2]
Tribeca Film Festival, Estados Unidos. 2016
Premi Futurum[3]
Futurum, Mónaco. 2015.
Medalla d'Or Bram Stoker[4]
Trinity College, Irlanda. 2014.
FF Grand Jury Award[5]
Festival de Cine de Sundance, 2013
Premi a la Creació Escènica[6]
IMAC, España 2010 y 2001.
Premi Cre@tic[7]
Tecnocampus Mataró, España. 2010
Beca Phonos[8]
Universidad Pompeu Fabra, 2009
Premio Mejor Historia[9]
Research TV Londres. 2005
Premi Europeu Top Talent[10]
Europrix, Viena. 2004
Premi Nacional de Innovació
Submerge. Brístol (Reino Unido). 2004
Lloc webcyborgarts.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3673535
X: neilharbisson Instagram: neilharbisson TED: neil_harbisson Modifica el valor a Wikidata

Neil Harbisson (Mataró, 27 de juliol de 1984) és un artista contemporani i activista pels drets ciborg, criat a Catalunya, de nacionalitat britànica i irlandesa, que ha estat àmpliament descrit com el primer cíborg del món.[11][12] L'atenció internacional va créixer després que rebés permís per aparèixer a la foto del seu passaport del Regne Unit amb una antena implantada al crani, un dispositiu que considera un nou òrgan sensorial.[13] La seva obra artística i activista se centra en l’expansió de la percepció i en els drets de les persones amb cossos tecnològicament ampliats.[14]

Des de 2004, Harbisson utilitza la seva antena per percebre el color —incloent l’infraroig i l’ultraviolat— mitjançant vibracions audibles transmeses per conducció òssia.[15] El dispositiu també pot rebre imatges, dades de color i senyals de fonts externes, inclòs internet.

El 2010 va cofundar la Cyborg Foundation,[16] una organització dedicada a defensar els drets cíborg, donar suport a persones que volen ampliar els seus sentits i promoure l’art cíborg.[17][18] El 2017 va cofundar la Transpecies Society, que advoca pel disseny d’un mateix i pel reconeixement d’identitats i sistemes sensorials no humans.[19][20]

També disposa d’una brúixola implantada darrere del genoll, incorporada mitjançant una operació davant del públic del Loom Festival Barcelona 2018,[21] amb la finalitat d’afegir la percepció constant de la direcció nord com a nou estímul sensorial.[22]

Biografia

Fill de pare nord-irlandès i mare catalana, va néixer amb visió acromàtica. Va estudiar batxillerat artístic on va obtenir permís per completar totes les assignatures visuals i selectivitat en blanc i negre.[23]

Als disset anys es va implicar en l’activisme ambiental per protegir arbres centenaris de la plaça Santa Maria de Mataró, arribant a enfilar-se i viure en un d’ells durant dies per evitar-ne la tala.[24][25]Als divuit anys es va traslladar a Anglaterra per estudiar composició al Dartington College of Arts.[26]

Obra

Harbisson descriu la seva pràctica com a art cíborg, una disciplina orientada a la creació i integració de nous sentits i òrgans dins del cos humà. Defineix aquest enfocament com a percepcionisme, on el focus no és la producció d’objectes externs sinó la transformació dels sistemes perceptius.[27] En aquest marc, l’art es concep com una modificació funcional del cervell i de la percepció, és a dir, un canvi estructural en la manera com l’experiència és processada.[28]

Artista, obra, mitjà i públic tendeixen a convergir: l’extensió sensorial constitueix l’obra mateixa, i l’experiència perceptiva continuada de l’artista esdevé el procés creatiu. L’acte artístic es desplaça així de la representació cap a la reconfiguració directa de la cognició i la sensibilitat.[29]

Antena cibernètica

Des de 2004, té una antena implantada permanentment al crani.[30][31] El dispositiu transforma les freqüències de la llum, visibles i invisibles, en vibracions sonores percebudes per conducció òssia.[32]

L'antena també disposa de connexió a internet, cosa que li permet rebre colors i sons a distància, així com trucades telefòniques directament al cap.[33] La primera trucada telefònica transmesa directament al seu cap la va realitzar Ruby Wax.[34] La primera demostració pública de recepció d’una imatge enviada directament al seu cap es va emetre en directe al programa The Stream d’Al Jazeera, on va identificar correctament la imatge rebuda des de Nova York com una cara.[35]

El projecte va començar el 2003 al Dartington College of Arts (Anglaterra) amb la col·laboració de diversos enginyers i investigadors, que juntament amb Harbisson van desenvolupar el sensor i el programari per convertir el color en so.[36][37] Tot i les reticències de comitès de bioètica, l’antena va ser implantada per un equip mèdic.[38][39]

El 2011 el dispositiu va resultar malmès durant una intervenció policial en una manifestació a Barcelona.[40] Harbisson ho va denunciar com una agressió física, ja que considera l’antena una extensió del seu cos.[41]

Música

Neil Harbisson dirigint un concert de color al Palau de la Musica Catalana, Barcelona (2014)[42]

Harbisson va estudiar composició musical al Dartington College of Arts. Durant aquest període va encunyar el terme música cíborg (cyborg music) per descriure una pràctica musical generada mitjançant extensions sensorials cibernètiques.[43][44]

Música cíborg

La música cíborg es defineix com a música produïda a partir d’experiències perceptives internes generades per dispositius integrats al cos, i no exclusivament per vibracions acústiques externes.[45] En aquest marc, dades com freqüències de color o informació ambiental poden ser convertides en estímuls neuronals mitjançant sistemes implantats, generant percepcions tonals internes.[46] El cos i el cervell actuen així com a instrument i espai d’execució.[47]

Un exemple d’aquest plantejament és Concert per a piano núm. 1, una composició basada en la traducció de colors en so mitjançant l’antena implantada. L’obra era percebuda internament per Harbisson i no era audible per al públic, fet que la situa com un cas de música generada exclusivament com a experiència perceptiva interna.[48]

Posteriorment va desenvolupar Pianoborg Concerto, peça per a piano preparat amb un sistema que transforma colors en freqüències sonores i permet l'externalització del so mitjançant la fusta del mateix instrument.[49]

Ha col·laborat amb la violinista i cantant islandesa Maria Huld Markan Sigfúsdóttir[50] i amb el músic català Pau Riba, amb qui compartia el mateix interès en els ciborgs[51] i amb qui va iniciar actuacions a la Sala Luz de Gas de Barcelona, seguida per altres a Barcelona,[52] Cadaqués[53] i Mataró.[54][55]

Art

L'obra de Harbisson ha estat qualificada, juntament amb l'obra de Yoko Ono i Marina Abramovic, com una de les deu performances "més xocants" de la història.[56] Harbisson defineix la seva obra com l'art d'expressar-se artísticament mitjançant un nou sentit creat a partir de la unió entre el seu cos i la cibernètica. Considera la creació, exploració i implantació de nous sentits o d'extencions sensorials al cos com un art i com un moviment artístic en si: el "ciborguisme".[57]

Harbisson ha exposat durant la 54a Biennal de Venècia[58] a Giudecca Contemporary Art Gallery,[59] al Barbican Centre de Londres, a l'American Visionary Art Museum de Baltimore (Estats Units), a Pioneer Works de Nova York, a la Bankside Gallery de Londres, a la Royal College of Art Gallery de Londres, al Centre d'Art Santa Mònica,[60] a Can Manyé (Alella),[61] i a la Galeria Tramart de Barcelona, entre d'altres.[62]

El 2007 Harbisson va viatjar en autoestop per tot Europa per trobar els colors principals de les capitals.[63][64] Amb la seva antena va escanejar cada capital fins a ser capaç de representar cada ciutat amb els dos tons principals percebuts.[65][66] Sota el títol "Capital Colors of Europe" Harbisson ha exposat els colors de cada capital en diverses galeries europees.[67][68]

L'antena no sols li permet percebre el color com a so, també li permet percebre sons com a colors.[69] Color Scores (Partitures de color) són una sèrie de quadres on Harbisson transforma les cent primeres notes de peces musicals conegudes a color[70]

Sound Portraits (Retrats sonors) són una sèrie de retrats sonors que Harbisson ha creat apuntant la seva antena directament a la cara de diferents personalitats. Els diferents colors detectats a la cara són transformats en una partitura i un arxiu de so. Des de 2005 ha creat retrats sonors del príncep Carles del Regne Unit, Antoni Tàpies, Montserrat Caballé, Woody Allen, Peret, Robert de Niro, entre d'altres.[71]

Sonocromatisme

El sonocromatisme o la sonocromatòpsia (sono- llatí: 'so', chromat grec: 'color' + -opsia grec: 'condició visual') és un terme que Harbisson utilitza per a definir el seu nou sentit. Harbisson explica que sinestèsia no defineix amb precisió el seu estat perquè la sinestèsia és una condició involuntària i subjectiva, la relació entre el color i el so varia depenent de cada persona, i en canvi el sonocromatisme és un extrasentit adquirit voluntàriament que relaciona el color amb el so de forma objectiva.[72]

Referències

  1. ↑ https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/460216-first-officially-recognized-cyborg
  2. ↑ Editorial "Hearing Colors wins Tribeca Film Festival award", Adweek, 21 April 2016
  3. ↑ Éditorial "Un award pour l'artiste à l'antenne greffée sur la tête", Monaco-Matin, 4 November 2015
  4. ↑ Fionn McGorry "Human cyborg visits TCD", Trinity News, 11 October 2014
  5. ↑ Geli, Carles "Un documental catalán, premiado en Sundance", El País, 27 January 2013.
  6. ↑ "Cesc Gelabert, Oriol Broggi i Clara Segura, a la temporada del Monumental" Arxivat 2011-juliol-8 a la Wayback Machine., Capgròs, 27 de agosto de 2010.
  7. ↑ "La Fundació Cyborg s'endú el primer premi dels Cre@tic", El Punt, 20 de noviembre de 2010.
  8. ↑ «"Beca Phonos"». Arxivat de l'original el 10 de agosto de 2011.
  9. ↑ "Cyborgs and Stem Cells triumph in research movie oscars", AIB News Archive, 26 d'abril de 2006
  10. ↑ «"Europrix Multimedia Awards 2004"».
  11. ↑ Stix, Madeleine. «World’s first cyborg wants to hack your body | CNN Business» (en anglès), 02-09-2014. [Consulta: 1r febrer 2026].
  12. ↑ Jeffries, Stuart «Neil Harbisson: the world's first cyborg artist» (en anglès). The Guardian, 06-05-2014. ISSN: 0261-3077.
  13. ↑ Radnedge, Aidan. "World's first cyborg", Metro, 2 de desembre 2004.
  14. ↑
  15. ↑ Entrevista a Neil Harbisson en la revista científica Quo
  16. ↑ Calls, Albert "“Les noves tecnologies seran part del nostre cos i extensió del cervell”" Arxivat 2020-03-02 a Wayback Machine. La Tribuna, 3 de gener de 2011.
  17. ↑ García, F.C. "Nace una fundación dedicada a convertir humanos en ciborgs", La Vanguardia, 1 de març de 2011.
  18. ↑ Rottenschlage, Andreas "The Sound of the Cyborg" Arxivat 2019-02-03 a Wayback Machine. The_Red_Bulletin, 1 de març de 2011.
  19. ↑ Suzuki, Hiromi. «色に恋したサイボーグ、ニール・ハービソンが問う「人間の条件」» (en japonès), 01-01-2018. [Consulta: 1r febrer 2026].
  20. ↑ Martínez, Ll. "La Fundació Cyborg s'endú el primer premi dels Cre@tic", Avui, 20 de novembre de 2010
  21. ↑ Magazine, CLOT. «Designing organs at the Transpecies Society» (en anglès britànic), 22-07-2020. [Consulta: 1r febrer 2026].
  22. ↑ «El primer cíborg del mundo: 'Con mi antena logré un nuevo sentido: notar los colores'» (en castellà), 14-06-2018. [Consulta: 1r febrer 2026].
  23. ↑ Castanyer, Gemma. «I tu què mires? Friquis a classe», 02-06-2012. [Consulta: 17 febrer 2026].
  24. ↑ Article del diari El Punt«Els arbres de la plaça de Santa Maria de Mataró no es tallaran. Mataró». Arxivat de l'original el 2011-12-24. [Consulta: 10 octubre 2007].
  25. ↑ «VilaWeb - El Punt». [Consulta: 1r febrer 2026].
  26. ↑ Reportatge televisiu sobre Neil Harbisson a Telecinco /dn_5126.htm
  27. ↑ «Tämä mies on elävä kyborgi – kalloon ruuvatusta antennista on tullut osa hänen kehoaan - Aamulehti» (en finès). Aamulehti, 16-10-2016. Arxivat de l'original el 2017-12-03.
  28. ↑ posts, Nara Shin View. «Interview: Neil Harbisson» (en anglès americà), 05-05-2014. [Consulta: 1r febrer 2026].
  29. ↑ Minoff, Annie. «Hearing Color Through A Cyborg» (en anglès americà), 11-07-2016. [Consulta: 1r febrer 2026].
  30. ↑ Millás, Juan José. "El Cyborg del Tercer Ojo", El País, 15 de gener de 2012.
  31. ↑ Sanchis, Ima. "La veo en blanco y negro pero la oigo en colores", La Contra de La Vanguardia, 10 de juliol de 2010.
  32. ↑ Jeffries, Stuart "Neil Harbisson, the world's first cyborg artist", The_Guardian, 5 Maig 2014
  33. ↑ Williams, Alison «Cyborg Series». Not Impossible Now, 29 octubre 2014. Arxivat de l'original el 30 de novembre 2014 [Consulta: 28 març 2015].
  34. ↑ Shin, Nara «Cool Hunting: Neil Harbisson». Coolhunting, 05-05-2014.
  35. ↑ Stream, The «The World's First Cyborg». Al Jazeera, 27-11-2014. Arxivat de l'original el 2020-02-16 [Consulta: 28 març 2015]. Arxivat 2020-02-16 a Wayback Machine.
  36. ↑ Nadotti, Cristina. "Daltonici, mondo a colori con l'aiuto di "Eye-borg"", La Repubblica, 31 de maig 2005.
  37. ↑ «The man who hears colour» (en anglès). BBC News, 15-02-2012.
  38. ↑ Alfredo M. Ronchi: Eculture: Cultural Content in the Digital Age. Springer (New York, 2009). p.319 ISBN 978-3-540-75273-8
  39. ↑ Harbisson, Neil. "Painting by ear" Modern Painters, The International Contemporary Art Magazine pp.70–73. New York, June 2008.
  40. ↑ Twitter / @NeilHarbisson: Eyeborg broken by police a ...
  41. ↑ Twitter / @NeilHarbisson: Secret police have just br ...
  42. ↑ Vodafone "First color conducted concert" Arxivat 2015-03-28 a Wayback Machine., Firsts, Gener de 2014
  43. ↑ «BBC - What does technology mean for the future of music?» (en anglès britànic). [Consulta: 17 febrer 2026].
  44. ↑ Weingarten, Christopher R. «Moogfest 2016: Was It Actually the Future of Music?» (en anglès americà), 23-05-2016. [Consulta: 17 febrer 2026].
  45. ↑ «Neil Harbisson» (en castellà). [Consulta: 17 febrer 2026].
  46. ↑ Pejcha, Camille Sojit. «For cyborg Neil Harbisson, technology is the medium, not the message» (en anglès americà). [Consulta: 17 febrer 2026].
  47. ↑ Kutner '11, Max. «Sonic Cyborgs» (en anglès americà). [Consulta: 17 febrer 2026].
  48. ↑ Woodcock, Jo «Cyborg Student, the First at Dartington». Life After Dartington, 01-06-2005, pàgina 10, Edició 26.
  49. ↑ Woodcock, Jo. "Cyborg student, the first at Dartington", Life After Dartington, pàgina 10, Exemplar 26, Estiu 2005.
  50. ↑ "Carne Cruda","Radio Nacional de España", 2 de juny de 2010.
  51. ↑ Putx, Donat. "Mi madre es un cyborg", La Vanguardia, 28 de gener de 2009.
  52. ↑ Tramullas, Gemma. "Pau Riba invita a disfrutar de un orgasmo folclórico", El Periódico, 27 de setembre de 2009.
  53. ↑ Monegal, Ferran. «Música a les ungles dels peus», 19-01-2016. [Consulta: 17 febrer 2026].
  54. ↑ Bueno, Vern "Una performance porta 99 nous el dia 9 del 9, de 9 del matí a 9 de la nit" Arxivat 2011-07-08 a Wayback Machine., Capgròs, 8 de setembre de 2009.
  55. ↑ "Tres artistes locals i Pau Riba creen una instal·lació a les Cinc Sénies" Arxivat 2011-07-08 a Wayback Machine., Capgròs, 22 d'abril de 2010.
  56. ↑ Jones, Jonathan. [http://www.theguardian.com/artanddesign/2013/nov/11/scrotum-top-10-shocking-performance-art "The 10 most shocking performance artworks ever", "The Guardian", 11 novembre 2013
  57. ↑ Editorial Board. "El Artista que escucha los Colores" BBC_Mundo 27 de maig de 2010
  58. ↑ Editorial Board "Eyeborg" Arxivat 2012-04-25 a Wayback Machine. Venice Connected Juny de 2011
  59. ↑ Giorcelli, Rosalba. Style.com (Italy), 16 de juny de 2011.
  60. ↑ Frisach, Montse "La Música del Món" Avui 30 d'abril de 2012
  61. ↑ Pedrico, Marta "Poner color al sonido..." La Vanguardia 7 d'octubre de 2011.
  62. ↑ Bosco, Roberta. "El Pintor que oye colores" El País 18 de maig de 2005.
  63. ↑ Marković, Stjepan. "Prvi sluzbeni covjek kiborg cuje trideset i sest boja" Arxivat 2010-02-06 a Wayback Machine. 24 sata (Croàcia) pp.12-13, 17 de desembre de 2007
  64. ↑ Brooks, Richard. "Colour-blind artist learns to paint by hearing" Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine., The Sunday Times, 24 de febrer de 2008.
  65. ↑ Dee, Michael. "Neil Harbisson - en kunstnerisk kyborg", Kunst for alle, p.32-35 Issue 3, 2009.
  66. ↑ Bojka "Katalonci "čudnim zvukovima" odredili boju Zagreba" Lupiga, 29 de novembre de 2007.
  67. ↑ Marković, Stjepan. "Kiborg iz Engleske u Zagrebu 'slusao' boje"] 24 sata Promotivni Primjerak Portada, 17 de desembre de 2007
  68. ↑ "Zivi sa zicama na vrhu glave" 24 sata (Croàcia) Portada, 17 de desembre de 2007
  69. ↑ Pearce, Marcus. "The vision thing: Art and illusion", The Guardian, 22 de setembre de 2008.
  70. ↑ Jarque, Miquel "L'art de pintar els sons" Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio, 8 de maig de 2010.
  71. ↑ Bergós, Mónica "El primer 'cyborg'", El Correo, 15 Maig 2010.
  72. ↑ «The man who hears colour» (en anglès). BBC News, 15-02-2012.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.