Neocnus
![]() | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
Plistocè superior - present | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Pilosa |
| Família | Megalocnidae |
| Gènere | Neocnus Oscar Arredondo, 1961 Neocnus |
| Espècies | |
| |
Neocnus és un gènere extint de mamífers pilosos de la família dels megalòcnids (o, segons altres classificacions, dels megaloníquids[1]) que visqueren al Carib des del Plistocè superior fins a l'Holocè, fa entre 5.000[2] i 129.000 anys.[3] Se n'han trobat restes fòssils a Cuba i la República Dominicana.[3] Pot ser que fossin arborícoles.[4] L'anatomia de la cua fa pensar que l'empraven per adoptar una postura bípeda. Són un exemple de nanisme insular. L'espècie N. toupiti és el peresós més menut que es coneix, amb un pes de 4 kg.[5] El nom genèric Neocnus significa ‘peresós nou’.
Referències
- ↑ Fariña, Vizcaíno i De Iuliis, 2013, p. 218.
- ↑ Steadman, D. W. «Asynchronous extinction of late Quaternary sloths on continents and islands» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 102, 33, 2005, p. 11.763-11.768. DOI: 10.1073/pnas.0502777102.
- 1 2 Entrada «Neocnus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2025].
- ↑ White, J. «Indicators of locomotor habits in Xenarthrans: Evidence for locomotor heterogeneity among fossil sloths» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, vol. 13, 2, 1993, p. 230-242. DOI: 10.1080/02724634.1993.10011502.
- ↑ Defler, 2019, p. 224.
Bibliografia
- Defler, T. History of Terrestrial Mammals in South America: How South American Mammalian Fauna Changed from the Mesozoic to Recent Times (en anglès). Springer, 2019. DOI 10.1007/978-3-319-98449-0. ISBN 978-3-319-98448-3.
- Fariña, R. A.; Vizcaíno, S. F.; De Iuliis, G. Megafauna: Giant Beasts of Pleistocene South America (en anglès). Indiana University Press, 2013. ISBN 978-0-253-00719-3.
