Neptune's Daughter
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Edward Buzzell  |
| Protagonistes | |
| Producció | Jack Cummings |
| Guió | Dorothy Kingsley |
| Música | Frank Loesser |
| Fotografia | Charles Rosher |
| Muntatge | Cotton Warburton |
| Vestuari | Irene Lentz |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1950 |
| Durada | 94 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Florida |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica i cinema musical |
      | |
Neptune's Daughter és una pel·lícula musical estatunidenca d'Edward Buzzell estrenada el 1949.
Argument
Eve envia la seva germana Betty a trobar el capità d'un equip de polo per negocis. Però Betty s'equivoca i s'entreté amb el massatgista de l'equip que es guarda prou de dir-li la veritat. L'afalaga. Intrigada, Eve convoca el capità...
Repartiment
- Esther Williams: Eve Barrett
- Red Skelton: Jack Spratt
- Ricardo Montalban: José O'Rourke
- Betty Garrett: Betty Barret
- Keenan Wynn: Joe Backett
- Xavier Cugat i la seva orquestra
- Ted de Corsia: Lukie Luzette
- Mike Mazurki: Mac Mozolla
- Mel Blanc: Pancho
- George Mann: Petit wrangler
- Frank Mitchell: Gran wrangler
Premis
- 1950 − Oscar a la millor cançó original per Frank Loesser per la cançó "Baby, It's Cold Outside"
crítica
Gran musical, ple d'habilitat i amb Technicolor, models i ritme de Xavier Cugat i Esther Williams en un ballet d'aigua. Música popular, Ricardo Montalban i, sobretot, Red Skelton i Betty Garrett fent de bufons. Skelton és monstruosament generós amb acudits ràpids i actituds burlesques com un massatgista d'un club de polo que confon Miss Garrett amb una estrella de polo sud-americana. Des d'intentar fer-se passar per un gautxo fins a muntar un cavall i jugar en un partit de polo, Mr. Skelton no té cap inhibició a fer el pallasso.[1]
Referències
- ↑ CROWTHER, BOSLEY. Neptune's Daughter (1949) (en anglès), 10 de juny de 1949.