Nesquehonita
 Nesquehonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg(CO₃)(H₂O)₂·H₂O |
| Epònim | Nesquehoning (en)  |
| Descobridor | Frank James Keeley (en) |
| Localitat tipus | mina de carbó Nesquehoning, Nesquehoning, Lansford, Comtat de Carbon, Pennsilvània, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/C.01 |
| Dana | 13.1.5.1 |
| Heys | 11.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,705Å; b = 5,367Å; c = 12,121Å; β = 90,451° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | d'incolor a blanc; incolor a la llum transmesa |
| Macles | maclat en {001} (material artificial) |
| Exfoliació | perfecta - en {101}; bona en {010} |
| Fractura | desagregable, fibrosa |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,824 a 1,854 g/cm³ (mesurada); 1,856 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,412 nβ = 1,501 nγ = 1,526 |
| Birefringència | δ = 0,114 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Fluorescència | verda (UV d'ona curta) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1890 |
| Símbol | Nes |
| Referències | [1] |
Característiques
La nesquehonita és un carbonat de fórmula química Mg(CO₃)(H₂O)₂·H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són prismàtics, allargats al llarg de [010], amb les cares {001}, {010}, {011}, {101} estriades paral·lelament a [010], i mesuren fins a 3 cm; també en forma d'aerosols radials i revestiments radials plans, i també botrioidal.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es creu que pot ser un producte de deshidratació de la lansfordita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nesquehonita pertany a «05.CA - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: lansfordita, barringtonita i hel·lyerita.
Formació i jaciments
La nesquehonita típicament formada recentment en condicions properes a la superfície, com per exemple eflorescències en mines de carbó; també apareix en les fractures en serpentinita; en dipòsits al voltant de fonts i en coves a causa de la pèrdua de CO₂ de les aigües.[3] Va ser descoberta a la mina de carbó Nesquehoning, a Lansford (Pennsilvània, Estats Units), indret del qual n'agafa el nom. També ha estat trobada a Alemanya, l'Antàrtida, Austràlia, Àustria, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, Itàlia, el Japó, Noruega, la República Txeca, Rússia, Sud-àfrica, Suïssa, Turquia, la Xina.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: lansfordita, dypingita, calcita, aragonita, artinita, hidromagnesita, brucita, piroaurita, monohidrocalcita.[3]
Referències
- 1 2 «Nesquehonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 4 desembre 2025].
- 1 2 3 «Nesquehonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 28 maig 2017].