Newseum

Infotaula d'organitzacióNewseum

Façana del Newseum a l'avinguda de Pennsilvània (2018) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 abril 1997, Rosslyn Modifica el valor a Wikidata
FundadorAl Neuharth Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Visitants anuals855.000 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (1997–2002)
Seu (2008–2019)
Gestor/operadorFreedom Forum Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnewseum.org Modifica el valor a Wikidata

El Newseum va ser un museu estatunidenc dedicat a les notícies, el periodisme i les cinc llibertats protegides per la Primera esmena de la Constitució dels Estats Units. Fundat per l'editor Al Neuharth[1] i gestionat pel Freedom Forum, va tenir la seu a Rosslyn, Virgínia, del 1997 al 2002, i a l'avinguda de Pennsilvània de Washington DC, del 2008 al 2019.[2] Mitjançant objectes històrics, exposicions interactives i continguts multimèdia, el museu resseguia l'evolució dels mitjans informatius des dels inicis de la impremta fins a la radiodifusió i el periodisme digital.

El museu de Washington ocupava set nivells i uns 23.000 m² d'espai d'exposició. Quan va obrir, contenia 14 galeries, 15 sales de projecció, dos estudis de radiodifusió i més de 130 punts interactius.[3] Les principals exposicions tractaven el Mur de Berlín, els atemptats de l'11 de setembre, la història de les notícies, la fotografia guardonada amb el Premi Pulitzer, la Primera esmena, la llibertat de premsa arreu del món i el desenvolupament de la ràdio, la televisió i Internet.[4][5] La Today's Front Pages Gallery mostrava cada dia fins a 80 portades de diaris dels Estats Units i d'altres països.[6]

Després d'anys de pèrdues financeres, el Freedom Forum va acordar el 2019 vendre l'immoble de l'avinguda de Pennsilvània a la Universitat Johns Hopkins per 372,5 milions de dòlars. El museu va tancar el 31 de desembre de 2019.[7][8] L'antic edifici del museu va ser renovat i va reobrir el 2023 com a Johns Hopkins University Bloomberg Center.[9] La monumental làpida de la Primera esmena del Newseum es va instal·lar al National Constitution Center, a Filadèlfia, mentre que el Freedom Forum va conservar la custòdia de la col·lecció permanent del museu.[10][11]

Història

Vista del carrer de l'antic emplaçament del Newseum a Rosslyn
L'emplaçament original del Newseum a Rosslyn, Virgínia, on el museu va funcionar del 1997 al 2002

El Freedom Forum va ser fundat el 1991 per l'editor Al Neuharth, fundador d'USA Today, i va sorgir de la Frank E. Gannett Newspaper Foundation.[2] El 18 d'abril de 1997 va obrir el primer Newseum a Rosslyn. El museu va atreure 2,25 milions de visitants durant els cinc anys que hi va funcionar.[2] Jerry W. Friedheim, primer director executiu del Newseum, en va idear el nom.[12] Carrie Christoffersen també en va ser directora executiva.[13]

L'any 2000, els responsables del Freedom Forum havien arribat a la conclusió que el museu de Rosslyn s'havia quedat petit i era massa lluny de les principals zones turístiques de Washington per atreure gaires visitants de pas.[12] L'organització va decidir traslladar el Newseum a l'altra banda del Potomac, a Washington DC. El museu de Rosslyn va tancar el març de 2002 mentre avançaven els plans per construir unes instal·lacions considerablement més grans.[2][12]

El Freedom Forum va adquirir al Districte de Colúmbia per 100 milions de dòlars un solar a la cruïlla de l'avinguda de Pennsilvània i el carrer 6 NW.[12] El despatx Polshek Partnership Architects, dirigit per James Stewart Polshek, va ser escollit per dissenyar l'edifici, mentre que Ralph Appelbaum Associates, que havia dissenyat les exposicions del museu de Rosslyn, es va encarregar del disseny expositiu.[14] El projecte es va presentar l'octubre de 2002. L'emplaçament de l'avinguda de Pennsilvània es va triar, en part, per la seva situació simbòlica a prop d'edificis federals i de les institucions culturals de l'entorn del National Mall.[14]

Inicialment, estava previst que les instal·lacions de Washington obrissin l'octubre de 2007, però els retards en la construcció i el temps addicional necessari per instal·lar i provar els sistemes electrònics van ajornar-ne l'obertura.[15] El Newseum va reobrir al públic l'11 d'abril de 2008.[3] La nova seu disposava d'aproximadament tres vegades més espai d'exposició que el museu de Rosslyn.[15] Va funcionar a l'avinguda de Pennsilvània fins que va tancar el 31 de desembre de 2019.[4]

Edifici i disseny

Vista aèria del Newseum i dels edificis del voltant a l'avinguda de Pennsilvània
L'últim emplaçament del Newseum a l'avinguda de Pennsilvània, a Washington DC, on el museu va funcionar des del 2008 fins al seu tancament el 2019

El Newseum ocupava aproximadament 23.000 m² d'espai d'exposició distribuïts en set nivells dins d'un complex d'usos mixtos de 59.700 m² dissenyat per Polshek Partnership Architects. Contenia 14 galeries, 15 sales de projecció i dos estudis de radiodifusió. Un atri de 27 m d'alçària formava el centre de l'edifici, i els visitants seguien un recorregut d'aproximadament 2,4 km pel museu.[15] Leslie E. Robertson Associates va assumir l'enginyeria estructural de l'edifici i de les seves exposicions.[16]

El disseny constava de tres volums superposats paral·lels a l'avinguda de Pennsilvània, que augmentaven progressivament d'alçària; els arquitectes van comparar aquestes capes amb les pàgines d'un diari.[14] La façana de l'avinguda de Pennsilvània era predominantment de vidre, amb la intenció de simbolitzar la transparència de la premsa i de la democràcia.[15][14] Al costat de l'entrada hi havia una làpida monumental de 23 m d'alçària i 50 tones de pes, feta de marbre de Tennessee i gravada amb les 45 paraules de la Primera esmena.[15]

Una gran obertura rectangular a la façana, descrita per Polshek com una «finestra al món», permetia als vianants de l'avinguda de Pennsilvània veure els visitants circulant per l'atri i entreveure la gran pantalla multimèdia de l'interior.[14] Les zones destinades als visitants també estaven disposades de manera que oferissin vistes cap al Capitoli i el National Mall.[12]

A més de l'espai museístic, el complex contenia oficines del Freedom Forum, 136 apartaments de lloguer i The Source, un restaurant gestionat per Wolfgang Puck.[15] Un dels estudis de radiodifusió del museu va acollir el programa d'ABC This Week del 2008 al 2013 i posteriorment va ser utilitzat per Al Jazeera America com a delegació de Washington.[17][18]

Exposicions

El Newseum combinava objectes històrics amb pel·lícules, pantalles digitals, sales de projecció i exposicions interactives. Quan el museu de Washington va obrir el 2008, contenia 14 galeries, 15 sales de projecció i més de 130 punts interactius.[3] Entre els seus més de 6.200 objectes hi havia peces relacionades amb esdeveniments importants de la història del periodisme i dels mitjans informatius.[15] A més de les exposicions permanents, el museu va presentar exposicions temporals i itinerants durant els anys que va funcionar a Washington.[4][19]

Galeries i exposicions permanents

Helicòpter blanc de notícies suspès sobre el Great Hall del Newseum
Un helicòpter de notícies Bell 206B JetRanger III suspès al Great Hall

El New York Times–Ochs-Sulzberger Family Great Hall ocupava l'atri central del museu, de 27 m d'alçària. Una pantalla d'alta definició de 12 × 6,7 m mostrava notícies i continguts relacionats amb la missió del museu, mentre que uns panells electrònics de notícies presentaven titulars actualitzats contínuament. Una rèplica d'un satèl·lit de comunicacions i un helicòpter de notícies Bell 206 estaven suspesos sobre el vestíbul.[20]

La Today's Front Pages Gallery presentava una selecció canviant de portades de diaris d'arreu del món. El 2019, el Newseum rebia electrònicament més de 800 portades cada dia i n'ampliava 80 per exposar-les; la selecció incloïa diaris d'arreu dels Estats Units i d'altres països.[21] També s'exposaven portades seleccionades en vitrines a l'exterior de l'entrada del museu a l'avinguda de Pennsilvània. El projecte va continuar en línia després del tancament del museu sota la direcció del Freedom Forum.[22]

La News Corporation News History Gallery, de 740 m², era la galeria permanent més gran del museu i abastava més de 500 anys d'història de les notícies. La cronologia central mostrava gairebé 400 portades històriques de diaris, publicacions de notícies i revistes, mentre que unes pantalles interactives donaven accés a publicacions digitalitzades i a informació sobre periodistes. Altres exposicions examinaven qüestions com la cobertura de guerres, el sensacionalisme, la credibilitat dels mitjans i l'objectivitat periodística.[23] Entre els objectes exposats hi havia un full imprès anglès de 1603 que informava de la coronació de Jaume I d'Anglaterra, un exemplar de 1787 del Maryland Gazette que contenia la proposta de Constitució dels Estats Units, una edició extraordinària de 1860 de The Charleston Mercury que anunciava la dissolució de la Unió i l'errònia portada de 1948 del Chicago Daily Tribune que proclamava «Dewey Defeats Truman».[24]

Fragment del pal d'antena del World Trade Center exposat a l'interior del Newseum
Un fragment del pal d'antena del World Trade Center exposat a la 9/11 Gallery

La 9/11 Gallery examinava la cobertura informativa dels atemptats de l'11 de setembre mitjançant objectes, fotografies, portades de diaris i testimonis de periodistes que havien cobert els atacs. Entre els seus principals objectes hi havia la secció superior de l'antena de radiodifusió de la Torre Nord del World Trade Center i un fragment del fuselatge del Vol 93 d'United Airlines. La galeria també commemorava el fotoperiodista Bill Biggart, l'únic periodista mort mentre cobria els atemptats, i n'exposava les càmeres, les acreditacions de premsa i els efectes personals.[25] L'antena s'alçava davant d'una mostra de portades de diaris publicades després dels atemptats.[26]

La Berlin Wall Gallery contenia vuit trams intactes del Mur de Berlín de 3,7 m d'alçària, que en conjunt constituïen la mostra més gran de trams del mur sense modificar fora d'Alemanya, i una torre de vigilància BT-9 de tres pisos de l'Alemanya Oriental que havia estat situada prop del Checkpoint Charlie.[4][27][28] L'exposició examinava el paper de les notícies i la informació en la caiguda del Mur de Berlín.[27]

La Pulitzer Prize Photographs Gallery mostrava fotografies de totes les obres guanyadores del Premi Pulitzer de fotografia des que el primer premi de fotografia es va concedir el 1942. Les pantalles interactives donaven accés a més de 1.000 fotografies i a aproximadament 15 hores d'entrevistes amb fotògrafs guardonats.[29] Entre les fotografies exposades hi havia Raising the Flag on Iwo Jima, de Joe Rosenthal, imatges de la Guerra del Vietnam i fotografies que documentaven altres grans esdeveniments d'actualitat.[5][26]

Trams del Mur de Berlín drets a l'interior del Newseum
Trams del Mur de Berlín exposats a la Berlin Wall Gallery

La Cox Enterprises First Amendment Gallery examinava les cinc llibertats protegides per la Primera esmena —religió, expressió, premsa, reunió i petició— i situava el seu desenvolupament i la seva interpretació en un context històric.[30] La Pulliam Family History of Liberty Gallery relacionava les notícies amb la història política dels Estats Units. La seva exposició «1776 — Breaking News: Independence» incloïa un dels 19 exemplars coneguts del número del 6 de juliol de 1776 de The Pennsylvania Evening Post, el primer diari que va publicar la Declaració d'Independència.[31]

Diverses galeries examinaven la producció i la distribució de notícies. La Bloomberg Internet, TV and Radio Gallery resseguia el desenvolupament dels mitjans electrònics mitjançant una cronologia que contenia més de 70 fragments de noticiaris de ràdio i televisió. Dos murs multimèdia, de 7,6 m d'alçària cadascun, presentaven esdeveniments destacats de la història de la radiodifusió, mentre que altres exposicions examinaven els canvis en la tecnologia de les comunicacions i el periodista de ràdio i televisió Edward R. Murrow.[32] La NBC News Interactive Newsroom, de 650 m², permetia als visitants preparar una portada de diari simulada o presentar una crònica televisiva mitjançant un teleapuntador.[33][34]

El museu també exposava el CONUS 1 Satellite Truck, desenvolupat el 1984 per Hubbard Broadcasting i CONUS Communications. El Newseum el descrivia com el primer vehicle de captació de notícies per satèl·lit del món, que permetia a les emissores de televisió locals transmetre informació en directe des de qualsevol punt del país sense dependre de les seves cadenes de televisió.[35]

La Time Warner World News Gallery examinava el periodisme fora dels Estats Units i les restriccions a la llibertat de premsa. Un mapa de 11 m, actualitzat anualment, comparava els nivells de llibertat de premsa arreu del món, mentre que l'exposició «Dateline: Danger» abordava les amenaces a què s'enfrontaven els periodistes que treballaven en zones de conflicte o sota governs repressius.[36] La galeria també exposava l'ordinador portàtil i el passaport del periodista de The Wall Street Journal Daniel Pearl, que va ser segrestat i assassinat mentre informava des del Pakistan.[37] El Bancroft Family Ethics Center utilitzava una taula d'ètica i quioscos interactius per plantejar als visitants dilemes reals relacionats amb la informació periodística i l'ètica dels mitjans.[38]

En una alcova especial[39] del nivell 4,[34] el museu exposava el Datsun 710 de 1976, malmès per l'explosió d'una bomba, que pertanyia al periodista d'investigació Don Bolles, de The Arizona Republic. Bolles va morir a conseqüència de les ferides patides quan una bomba va esclatar sota el seu cotxe a Phoenix el 1976.[40]

Memorial dels periodistes

El Journalists Memorial commemorava reporters, editors, fotògrafs i professionals de la radiodifusió que havien mort mentre informaven. El memorial original es va inaugurar al Freedom Park d'Arlington, Virgínia, el 1996; per al Newseum de Washington se'n va crear un de nou, de vidre i de dos pisos d'alçària, el 2008.[2] S'actualitzava anualment i el 2019 contenia els noms de 2.344 periodistes. La galeria adjacent mostrava fotografies de centenars de les persones commemorades i permetia consultar informació sobre cadascuna mitjançant quioscos electrònics.[41]

Sota el memorial hi havia restes ínfimes dels fotoperiodistes Larry Burrows, Henri Huet, Kent Potter i Keisaburo Shimamoto, que van morir quan l'helicòpter en què viatjaven va ser abatut sobre Laos el 1971; després del tancament del Newseum, les restes van ser retornades a la Defense POW/MIA Accounting Agency.[26][42]

El memorial va ser objecte de controvèrsia el maig de 2013 arran dels plans d'afegir-hi els noms de Hussam Salama i Mahmoud al-Kumi, operadors de càmera d'Al-Aqsa TV que havien mort en un atac aeri israelià a la Franja de Gaza el 2012. Els crítics s'oposaven a incloure'ls perquè Al-Aqsa TV era gestionada per Hamàs i havia estat designada com a entitat terrorista pel govern dels Estats Units. Inicialment, el Newseum va defensar la seva decisió i va assenyalar que el Comitè per a la Protecció dels Periodistes, Reporters Sense Fronteres i la World Association of Newspapers and News Publishers consideraven els dos homes periodistes morts en l'exercici de la professió.[43] Els seus noms no es van afegir al mur durant la cerimònia de rededicació de 2013, i el museu va dir que tornaria a avaluar-ne la inclusió.[44]

Exposicions temporals i itinerants

Cabana de fusta exposada a l'interior del Newseum
La cabana de Theodore Kaczynski exposada al Newseum

El Newseum va presentar desenes d'exposicions temporals durant els anys que va funcionar a Washington. Tractaven temes com l'huracà Katrina, la fotografia presidencial, l'assassinat d'Abraham Lincoln, la Guerra del Vietnam, el moviment pels drets civils, l'humor gràfic editorial i l'obra de periodistes concrets.[4] Entre les exposicions de més llarga durada hi havia «Civil Rights at 50», una exposició de contingut canviant presentada durant sis anys, del 2013 al 2019, que examinava la relació entre els mitjans informatius i el moviment pels drets civils. Altres exposicions van ser «Covering Katrina» (2010–2011), «JFK» (2013–2014), «Reporting Vietnam» (2015–2016), «Louder Than Words: Rock, Power and Politics» (2017) i «The Marines and Tet: The Battle That Changed the Vietnam War» (2018–2019).[45]

Una galeria d'exposicions temporals d'ABC News s'utilitzava per a mostres rotatòries. La seva última exposició, «Inside Today's FBI», examinava la tasca del FBI en matèria de terrorisme i ciberdelinqüència i conservava diversos objectes d'una exposició anterior sobre l'FBI, entre els quals la cabana de Theodore Kaczynski i restes de l'avió del Vol 175 de United Airlines.[46]

Altres exposicions temporals que es podien veure durant l'últim any del museu eren «Rise Up: Stonewall and the LGBTQ Rights Movement», amb motiu dels 50 anys dels aldarulls de Stonewall; «Seriously Funny: From the Desk of The Daily Show with Jon Stewart», sobre la influència del programa en la política i la premsa estatunidenques; «Make Some Noise: Students and the Civil Rights Movement»; i una exposició de les vinyetes editorials de Darrin Bell guardonades amb el Premi Pulitzer el 2019.[19] «Seriously Funny» incloïa més de 50 objectes i l'escriptori de Jon Stewart a The Daily Show.[47]

El Newseum també va desenvolupar versions itinerants de diverses exposicions. Quan va tancar el museu de Washington, aquestes exposicions itinerants tractaven temes com John F. Kennedy, la música rock, els aldarulls de Stonewall i el fotoperiodisme guardonat amb el Premi Pulitzer; el Freedom Forum va afirmar que aquestes exposicions continuarien mostrant-se en altres museus després del tancament de la seu de l'avinguda de Pennsilvània.[4]

Recepció crítica

La seu de Washington del Newseum va rebre crítiques diverses, en què sovint se n'elogiava la presentació interactiva mentre es qüestionaven aspectes del to i de l'arquitectura. Alan Rusbridger, de The Guardian, va considerar que el museu era atractiu i va elogiar l'exposició del Mur de Berlín i el mateix edifici, però va criticar alguns objectes, que considerava trivials, així com una presentació del periodisme que jutjava autocomplaent i fortament centrada en els Estats Units.[48] Bonnie Wach, del San Francisco Chronicle, va elogiar l'ús extensiu de tecnologia interactiva i multimèdia, especialment les pantalles tàctils, els estudis, els jocs i les activitats pràctiques de producció de notícies.[49]

L'arquitectura de l'edifici també va rebre valoracions divergents. Nicolai Ouroussoff, crític d'arquitectura de The New York Times, va criticar el disseny perquè el considerava simptomàtic de les mancances de l'arquitectura contemporània de Washington.[50] Architectural Record també va assenyalar la divisió de les reaccions locals: l'arquitecte Roger K. Lewis va elogiar l'edifici com una obra estèticament atractiva i un exemple de disseny urbà acurat, mentre que el crític d'arquitectura de The Washington Post Philip Kennicott va sostenir que la multitud de formes i elements visuals produïa una composició discordant.[15]

En una ressenya del contingut del museu per a The New York Times, Edward Rothstein el va considerar una combinació eficaç d'educació i entreteniment, però va argumentar que la seva presentació elogiosa del periodisme mereixia escepticisme.[24] En una retrospectiva publicada poc abans que el museu tanqués el 2019, Kennicott va caracteritzar el Newseum com un producte d'una època d'optimisme en el periodisme i en els inicis de la cultura digital, i va considerar que la seva visió optimista del sector informatiu s'havia anat allunyant de les crisis econòmiques i polítiques a què s'enfrontava el periodisme. Tot i això, va concloure que moltes de les exposicions continuaven sent atractives i substancials i que el seu plantejament altament interactiu havia esdevingut influent en el disseny de museus.[51]

Pèrdues financeres i tancament

A diferència del museu original de Rosslyn, on l'entrada era gratuïta, el Newseum de Washington cobrava entrada. Els seus responsables havien previst inicialment un milió de visitants anuals, fet que va suscitar comparacions amb les xifres de visitants molt més altes dels museus propers de la Smithsonian Institution. El preu de l'entrada per a adults va acabar arribant a aproximadament 25 dòlars, i el museu mai no va assolir l'objectiu de visitants; la seva xifra anual de visitants més alta va ser de 855.000 persones el 2017.[52] Durant els més d'11 anys que va funcionar a l'avinguda de Pennsilvània, el Newseum va atreure aproximadament 10 milions de visitants.[4]

El cost de construir i gestionar les instal·lacions de Washington va exercir una pressió considerable sobre les finances del Freedom Forum. L'organització va demanar prestats 350 milions de dòlars per finançar la construcció, i el cost del projecte va arribar finalment als 477 milions de dòlars.[52] Del 2008 al 2017, el Newseum va registrar un dèficit cada any malgrat rebre una subvenció anual mitjana de 29 milions de dòlars del Freedom Forum. Durant el mateix període, els ingressos per lloguers i serveis de càtering van ser de 15,2 milions de dòlars anuals de mitjana, més del doble del que generaven les entrades.[52] La Gran Recessió va començar tot just uns mesos abans de l'obertura del museu de Washington, fet que va reduir l'assistència i les donacions, mentre que la contracció i la concentració del sector periodístic van reduir el suport d'alguns dels donants tradicionals del museu.[52]

A mesura que continuaven les dificultats financeres, el Newseum va fer cinc rondes de retallades de personal entre el 2009 i el 2017.[52] El febrer de 2018, The Washington Post va informar que el Freedom Forum estudiava vendre l'edifici de l'avinguda de Pennsilvània o traslladar el museu a un emplaçament menys costós; aleshores, la fundació aportava més de 20 milions de dòlars anuals a les despeses de funcionament del museu.[53]

El gener de 2019, el Freedom Forum va anunciar que la Universitat Johns Hopkins compraria l'immoble per 372,5 milions de dòlars.[7] El Newseum va continuar obert fins al final d'aquell any i va tancar al públic el 31 de desembre de 2019.[4] En el moment del tancament, el Newseum va afirmar que els objectes de la seva propietat es traslladarien a dipòsits i que els objectes cedits en préstec serien retornats a qui els havia cedit.[26]

Llegat

Exterior de l'antic edifici del Newseum després de convertir-se en el Johns Hopkins University Bloomberg Center
L'antic edifici del Newseum el 2024, després de convertir-se en el Johns Hopkins University Bloomberg Center

La Universitat Johns Hopkins va emprendre una renovació de l'antic edifici del Newseum per valor de 275 milions de dòlars, de manera que el cost combinat de la compra i la renovació va arribar a gairebé 650 milions de dòlars. L'edifici va reobrir el 2023 com a Johns Hopkins University Bloomberg Center, que acull l'School of Advanced International Studies, la Carey Business School i altres divisions i programes de la universitat.[9] La renovació va transformar l'antic museu en un centre acadèmic de 40.400 m², alhora que en conservava elements com l'atri central.[9]

La làpida de la Primera esmena del Newseum es va retirar de la façana de l'avinguda de Pennsilvània durant la remodelació. El Freedom Forum va donar la làpida de marbre de Tennessee de 50 tones al National Constitution Center de Filadèlfia, on la instal·lació es va completar el gener de 2022 en un mur de 30 m amb vistes a l'Independence Mall.[10] La làpida va ser inaugurada oficialment el 2 de maig de 2022.[54]

El Freedom Forum va continuar sent el custodi de la col·lecció permanent del Newseum després del tancament del museu. A començaments de 2025, va iniciar una revisió exhaustiva de la col·lecció, que incloïa un inventari complet i la revisió de les polítiques de gestió de col·leccions. L'organització va decidir conservar els objectes més estretament vinculats a la seva missió de promoure les llibertats de la Primera esmena i retirar de la col·lecció una part significativa dels fons per transferir-los a altres institucions que poguessin preservar-los i tornar-los a posar a disposició del públic. El procés continuava en curs el 2026.[11]

El tancament del Newseum també va posar fi a l'accés públic al seu Journalists Memorial. La Fallen Journalists Memorial Foundation, creada el 2019 arran del tiroteig del Capital Gazette, ha assenyalat tant aquell atac com el posterior tancament del Newseum com a motius per impulsar un memorial nacional permanent dedicat als periodistes morts mentre informaven.[55][56] El Congrés va autoritzar el desembre de 2020 la construcció del memorial, finançat amb fons privats, en terrenys federals.[55] La United States Commission of Fine Arts va aprovar un concepte de disseny revisat el gener de 2025,[57] i la National Capital Planning Commission va aprovar el desembre de 2025 els plans preliminars de desenvolupament de l'emplaçament per a un solar situat a la confluència de l'avinguda de la Independència, l'avinguda de Maryland i el carrer 3 SW, prop del National Mall.[58] El projecte va entrar en la fase de documentació constructiva el gener de 2026, i la fundació preveia inaugurar-lo el 2028.[55]

Galeria

Referències

  1. ↑ «The TV Column» (en anglès). The Washington Post, 15-09-1997 [Consulta: 8 agost 2026].
  2. 1 2 3 4 5 «Freedom Forum Timeline» (en anglès). Freedom Forum. [Consulta: 8 agost 2026].
  3. 1 2 3 Trescott, Jacqueline «Newseum to Open April 11» (en anglès). The Washington Post, 6 febrer 2008 [Consulta: 8 agost 2026].
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 Daley, Jason «D.C.'s Newseum Is Closing Its Doors at the End of the Year» (en anglès). Smithsonian, 3 octubre 2019 [Consulta: 8 agost 2026].
  5. 1 2 Pepitone, Sara. «10 images from the Newseum's Pulitzer Prize photo gallery» (en anglès). The Pulitzer Prizes. [Consulta: 8 agost 2026].
  6. ↑ «Newseum (Re)Opens» (en anglès). The Washington Post, 5 abril 2008 [Consulta: 8 agost 2026].
  7. 1 2 Anderson, Nick; McGlone, Peggy «Johns Hopkins to buy Newseum building in D.C. as journalism museum plans to relocate» (en anglès). The Washington Post, 25 gener 2019 [Consulta: 8 agost 2026].
  8. ↑ «Newseum is Closing; First Amendment Mission Goes Forward» (en anglès). Newseum, 1 octubre 2019. Arxivat de l'original el 31 desembre 2019. [Consulta: 11 agost 2026].
  9. 1 2 3 Anderson, Nick «Johns Hopkins opens new D.C. academic center in an old museum site» (en anglès). The Washington Post, 6 octubre 2023 [Consulta: 8 agost 2026].
  10. 1 2 «50-Ton First Amendment Tablet From Newseum Façade Now on Display at the National Constitution Center» (en anglès). National Constitution Center, 18 gener 2022. [Consulta: 8 agost 2026].
  11. 1 2 «Freedom Forum's Newseum Collection» (en anglès). Freedom Forum. [Consulta: 8 agost 2026].
  12. 1 2 3 4 5 Trescott, Jacqueline «The Rewrite Man» (en anglès). The Washington Post, 12 abril 2008 [Consulta: 8 agost 2026].
  13. ↑ «Newseum Inc» (en anglès). Nonprofit Explorer. ProPublica. [Consulta: 8 agost 2026].
  14. 1 2 3 4 5 Forgey, Benjamin «The Newseum That Fits» (en anglès). The Washington Post, 28 octubre 2002 [Consulta: 8 agost 2026].
  15. 1 2 3 4 5 6 7 8 Saffir, Barbara J. «Polshek's Newsiest Museum Opens in D.C.» (en anglès). Architectural Record, 10 abril 2008 [Consulta: 8 agost 2026].
  16. ↑ «Newseum Builders Press on To Make the Media the Message» (en anglès). Engineering News-Record, 11 desembre 2006 [Consulta: 8 agost 2026].
  17. ↑ Venkataraman, Nitya. «New Museum Tells Media Story» (en anglès). ABC News, 10 abril 2008. [Consulta: 4 març 2010].
  18. ↑ Knox, Merrill. «ABC's 'This Week' Moving Out of the Newseum, Al Jazeera America Moving In» (en anglès). Adweek, 21 maig 2013. [Consulta: 29 gener 2018].
  19. 1 2 «Current» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 27 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  20. ↑ «The New York Times–Ochs-Sulzberger Family Great Hall» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 18 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  21. ↑ «Today's Front Pages Gallery» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 17 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  22. ↑ «Today's Front Pages» (en anglès). Freedom Forum. [Consulta: 9 agost 2026].
  23. ↑ «News Corporation News History Gallery» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 15 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  24. 1 2 Rothstein, Edward «Chasing the News: Mark Twain's Inkwell to Blogger's Slippers» (en anglès). The New York Times, 11 abril 2008 [Consulta: 22 febrer 2017].
  25. ↑ «9/11 Gallery Sponsored by Comcast» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 14 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  26. 1 2 3 4 Ruane, Michael E. «As the Newseum closes its doors, pieces of history and human remains to find a new resting place» (en anglès). The Washington Post, 31 desembre 2019 [Consulta: 9 agost 2026].
  27. 1 2 «Berlin Wall Gallery» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 15 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  28. ↑ Jampol, Justin «Why the Berlin Wall Still Matters» (en anglès). Foreign Policy, 20 desembre 2019 [Consulta: 10 agost 2026].
  29. ↑ «Pulitzer Prize Photographs Gallery» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 17 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  30. ↑ «Cox Enterprises First Amendment Gallery» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 15 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  31. ↑ «Pulliam Family History of Liberty Gallery: “1776 — Breaking News: Independence”» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 17 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  32. ↑ «Bloomberg Internet, TV and Radio Gallery» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 15 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  33. ↑ «NBC News Interactive Newsroom» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 15 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  34. 1 2 O'Sullivan, Michael «The Newseum: Read All About It» (en anglès). The Washington Post, 10 abril 2008 [Consulta: 9 agost 2026].
  35. ↑ «CONUS 1 Satellite Truck» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 15 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  36. ↑ «Time Warner World News Gallery» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 14 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  37. ↑ Klein, Julia M. «Best Face Forward» (en anglès). Columbia Journalism Review, 15 maig 2008 [Consulta: 11 agost 2026].
  38. ↑ «The Bancroft Family Ethics Center» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 16 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  39. ↑ «Missouri School of Journalism Featured in New Newseum» (en anglès). Missouri School of Journalism, 16 maig 2008. [Consulta: 11 agost 2026].
  40. ↑ Lamb, Lynette «In Defense of Press Freedom» (en anglès). Beloit College Magazine. Beloit College, 21 maig 2019 [Consulta: 11 agost 2026].
  41. ↑ «Journalists Memorial» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 17 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  42. ↑ Gerhardt, Rob. «Search for final resting place for U.S. photojournalists killed in Vietnam» (en anglès). Foreign Correspondents' Club, Hong Kong, 10 juny 2020. [Consulta: 11 agost 2026].
  43. ↑ Eglash, Ruth «Newseum stands by controversial honor for cameramen with Hamas-run TV station» (en anglès). The Washington Post, 11 maig 2013 [Consulta: 9 agost 2026].
  44. ↑ Associated Press «Newseum Reconsiders Honor For 2 Linked To Hamas» (en anglès). CBS News, 13 maig 2013 [Consulta: 9 agost 2026].
  45. ↑ «Previous» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 14 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  46. ↑ «ABC News Changing Exhibits: "Inside Today's FBI"» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 12 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  47. ↑ «Seriously Funny: From the Desk of 'The Daily Show with Jon Stewart'» (en anglès). Newseum. Arxivat de l'original el 15 desembre 2019. [Consulta: 9 agost 2026].
  48. ↑ Rusbridger, Alan «Washington DC's Newseum opens its doors» (en anglès). The Guardian, 2 abril 2008 [Consulta: 10 agost 2026].
  49. ↑ Wach, Bonnie «D.C. in the Digital Age» (en anglès). San Francisco Chronicle, 4 juliol 2010 [Consulta: 10 agost 2026].
  50. ↑ Ouroussoff, Nicolai «Get Me Rewrite: A New Monument to Press Freedom» (en anglès). The New York Times, 11 abril 2008 [Consulta: 22 febrer 2017].
  51. ↑ Kennicott, Philip «Born in the age of high hopes, the Newseum dies in the days of fake news» (en anglès). The Washington Post, 20 desembre 2019 [Consulta: 10 agost 2026].
  52. 1 2 3 4 5 McGlone, Peggy; Roig-Franzia, Manuel «The Newseum was a grand tribute to the power of journalism. Here's how it failed.» (en anglès). The Washington Post, 1 febrer 2019 [Consulta: 8 agost 2026].
  53. ↑ McGlone, Peggy; Roig-Franzia, Manuel «'A slow-motion disaster': Journalism museum in talks about possible building sale» (en anglès). The Washington Post, 9 febrer 2018 [Consulta: 11 agost 2026].
  54. ↑ «2022 Annual Report» (en anglès) p. 41. National Constitution Center, 2022. [Consulta: 11 agost 2026].
  55. 1 2 3 «About the Foundation» (en anglès). Fallen Journalists Memorial Foundation. [Consulta: 11 agost 2026].
  56. ↑ «The Memorial Design» (en anglès). Fallen Journalists Memorial Foundation. [Consulta: 11 agost 2026].
  57. ↑ «Fallen Journalists Memorial» (en anglès). United States Commission of Fine Arts, 23 gener 2025. [Consulta: 11 agost 2026].
  58. ↑ Staudigl, Stephen. «NCPC Provides Input on Potential Women's Suffrage National Monument Sites» (en anglès). National Capital Planning Commission, 5 desembre 2025. [Consulta: 11 agost 2026].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.