Niòbides
| Tipus | grup de personatges de la mitologia grega |
|---|---|
| Epònim | Níobe |
| Dades | |
| Naixement | Tebes |
| Assassinat/da per | Àrtemis i Apol·lo |
| Família | |
| Mare | Níobe |
| Pare | Amfíon |
| Altres | |
| Símbol | The Niobids (replicas) at Villa Medici garden (en) |

Segons la mitologia grega, els Niòbides era la denominació conjunta dels fills i les filles d'Amfíon i de Níobe. Generalment, s'accepta que són catorze, però el seu nombre varia en les diferents tradicions, sempre que n'hi hagi tants de cada sexe.[1]
Pel que fa als noms, la llista més divulgada per als nois és Argènor, Damasícton, Fèdim, Ilioneu, Ismenos, Sípil i Tàntal, i per a les noies Astícrate, Astíoque, Cleodoxa, Ftia, Neera, Ogígia i Pelopea. Tant Apol·lodor[2] com Higí[3] donen llistes de noms, encara que difereixen l'un de l'altre. En algunes variants s'esmenta una tal Cloris,[4] la més petita, que s'hauria salvat de la matança dels germans, i a més també es va salvar Amiclas, que havia ofert una pregària propiciatòria a Leto.[1] En la tradició homèrica es parla de sis fills i sis filles.[5] En la tradició dels comediògrafs tràgics els fills arriben a vint, deu mascles i deu femelles.[1]
Feliç i orgullosa dels seus fills, Níobe es va vantar que era superior a Leto, que només tenia un fill (Apol·lo) i una filla (Àrtemis). La deessa es va sentir ofesa i va encomanar als seus fills que la vengessin. Les dues divinitats ho van fer així i van matar els Niòbides amb les seves fletxes, Àrtemis a les noies i Apol·lo als nois. En van sobreviure dos, un noi i una noia. Aquesta noia, per l'horror que li va causar la mort dels seus germans, i les seves germanes, es va tornar molt pàl·lida, i va rebre el nom de Cloris. Segons la versió de la Ilíada,[5] els fills i les filles de Níobe van quedar deu dies sense sepultura i a l'onzè els van enterrar els mateixos déus.[1]
Referències
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 158. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461