Niòbides

Niòbides

Tipus	grup de personatges de la mitologia grega
Epònim	Níobe
Dades
Naixement	Tebes
Assassinat/da per	Àrtemis i Apol·lo
Família
Mare	Níobe
Pare	Amfíon
Altres
Símbol	The Niobids (replicas) at Villa Medici garden (en) , Niobid of Horti of Caesar (en) , Dying Niobid (en) , Eldest Daughter of Niobe (en) , Fugitive female Niobid, Chiaramonti type (en) , Kneeled Niobid (en) , Kneeled Niobid (en) , Kneeled Niobid, so-called Narkissos (en) , Muse restored as a Niobid (en) , Muse restored as a Niobid (en) , Niobe and her youngest daughter (en) , Niobid climbing a rock (en) , Niobid climbing a rock, so-called Second Son (en) , Niobid climbing a rock, so-called Third Son (en) , Niobid climbing a rock, so-called Third Son (en) , Niobid, so-called Oldest Son (en) , Niobids in Villa Nichesola-Conforti (en) , Pedagogue of the Niobids (en) i Younger Niobid male (en)

Segons la mitologia grega, els Niòbides era la denominació conjunta dels fills i les filles d'Amfíon i de Níobe. Generalment, s'accepta que són catorze, però el seu nombre varia en les diferents tradicions, sempre que n'hi hagi tants de cada sexe.^[1]

Pel que fa als noms, la llista més divulgada per als nois és Argènor, Damasícton, Fèdim, Ilioneu, Ismenos, Sípil i Tàntal, i per a les noies Astícrate, Astíoque, Cleodoxa, Ftia, Neera, Ogígia i Pelopea. Tant Apol·lodor^[2] com Higí^[3] donen llistes de noms, encara que difereixen l'un de l'altre. En algunes variants s'esmenta una tal Cloris,^[4] la més petita, que s'hauria salvat de la matança dels germans, i a més també es va salvar Amiclas, que havia ofert una pregària propiciatòria a Leto.^[1] En la tradició homèrica es parla de sis fills i sis filles.^[5] En la tradició dels comediògrafs tràgics els fills arriben a vint, deu mascles i deu femelles.^[1]

Feliç i orgullosa dels seus fills, Níobe es va vantar que era superior a Leto, que només tenia un fill (Apol·lo) i una filla (Àrtemis). La deessa es va sentir ofesa i va encomanar als seus fills que la vengessin. Les dues divinitats ho van fer així i van matar els Niòbides amb les seves fletxes, Àrtemis a les noies i Apol·lo als nois. En van sobreviure dos, un noi i una noia. Aquesta noia, per l'horror que li va causar la mort dels seus germans, i les seves germanes, es va tornar molt pàl·lida, i va rebre el nom de Cloris. Segons la versió de la Ilíada,^[5] els fills i les filles de Níobe van quedar deu dies sense sepultura i a l'onzè els van enterrar els mateixos déus.^[1]

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 158. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461