Nicolas Levrat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1964  (61/62 anys)Versoix (Suïssa) |
 4t Relator especial de les Nacions Unides sobre les minories | |
| 1r novembre 2023 – ← Fernand de Varennes | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dret internacional |
| Ocupació | jurista, catedràtic, professor universitari |
| Ocupador | Universitat de Ginebra |
Nicolas Levrat (Versoix, 1964) és un advocat i professor universitari suís, especialitzat en dret internacional públic. Des de 2023 exerceix de relator especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans de les minories.
Trajectòria
Levrat va cursar els seus estudis superiors en l'àmbit jurídic amb una llicenciatura en Dret i un doctorat en Dret internacional públic.[1] El 1991 va començar la seva carrera professional com a funcionari europeu al Consell d'Europa i el 1994 es va traslladar a la Universitat Lliure de Brussel·les, on va investigar qüestions de minories a Bèlgica.[2] La seva recerca i docència se centren en els drets dels pobles i les minories, el federalisme i les relacions entre sistemes jurídics.[3]
El 2001 va esdevenir professor titular de dret internacional i europeu a la Universitat de Ginebra. Entre 2007 i 2013 va ser director de l'Institut Europeu i, posteriorment, entre 2013 i 2015, de l'Institut d'Estudis Globals.[4] Del 2016 al 2019 va ser director del departament de Dret Internacional.[3] El 2020 va començar un nou mandat a l'Institut d'Estudis Globals, però com a president.[4]
El 2022 va ser elegit segon vicepresident del comitè assessor del Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals del Consell d'Europa.[2] El 13 d'octubre de 2023 va ser nomenat relator especial sobre la situació dels drets humans de les minories pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, i en va assumir el càrrec l'1 de novembre de 2023, succeint el canadenc Fernand de Varennes.[2] En el seu primer informe, el febrer de 2024, va descriure com, més de 30 anys després de la Declaració sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques de 1992, la comunitat internacional encara no complia les seves demandes en molts àmbits.[5]
El 2025, en ocasió de l'assemblea general de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN), organitzada pel CIEMEN els dies 14 i 15 de novembre a Barcelona, va expressar durant la seva presència la voluntat d'iniciar una missió a la Unió Europea per estudiar les pautes de respecte dels drets de les seves minories, incloses les lingüístiques.[6]
Qüestió catalana
En relació a les mesures preses contra el procés independentista català, el 2018 a Ginebra, va manifestar en una entrevista per a Vilaweb que: «amb els empresonaments que ha fet, Espanya ha trencat els seus compromisos amb els drets humans».[7] El 2024, en una nova entrevista, va defensar la legalitat de la llei d'amnistia i va criticar aquelles veus del poder judicial espanyol que la posaven en dubte.[8]
Publicacions (selecció)
- L'Europe et ses collectivités territoriales (en francès). Brussel·les: PIE Lang, 2005.
- L'Europe et ses collectivités territoriales. Réflexions sur l'organisation et l'exercice du pouvoir territorial dans un monde globalisé (en francès). Brussel·les: PIE P. Lang, 2008.
- Europe: de l'intégration à la Fédération, Academia-Bruylant, Louvain-la-Neuve, 2010, amb Frédéric Esposito.
- La construction européenne est-elle démocratique? (= La documentation française coll. RéflexeEurope (sèrie Débats)), París, 2012.
- (Dés) ordres juridiques européens / European Legal (dis)orders (= Fondements du droit européen), Schulthess-Bruylant-LGDJ, 2012, amb Samantha Besson.
- «Globalisation, Multilateralism, Europe. Towards a Better Global Governance?» (en anglès). Legal studies and Global Governance. Ashgate [Farnham], 2013.
- «L'Europe va-t-elle abandonner le multiculturalisme sans l’avoir essayé?» (en francès). Multiculturalismes et identités en Europe. Academia-L'Harmattan [Louvain-la-Neuve], 2012.
- «L'initiative citoyenne européenne: une réponse au déficit démocratique?» (en francès). Cahiers de droit européen, núm. 1, 2011.
Referències
- ↑ «Levrat, Nicolas» (en castellà). [Consulta: 19 novembre 2025].
- 1 2 3 «Nicolas Levrat – Special Rapporteur on minority issues». [Consulta: 9 agost 2024].
- 1 2 «Nicolas Levrat» (en francès). Unige.ch. [Consulta: 9 agost 2024].
- 1 2 «Nicolas Levrat» (en anglès). Gem-Diamond.eu. [Consulta: 19 novembre 2025].
- ↑ «Promoting diversity on minority issues to strengthen the universal dimension of human rights – Report of the Special Rapporteur on minority issues, Nicolas Levrat», 06-02-2024. [Consulta: 9 agost 2024].
- ↑ «La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística declara l'emergència pel descens d’ús social del català i reclama una acció coordinada». Vilaweb, 15-11-2025. [Consulta: 19 novembre 2025].
- ↑ Barnils, Andreu. «Nicolas Levrat: 'Amb els empresonaments que ha fet, Espanya ha trencat els seus compromisos amb els drets humans'». Vilaweb, 19-03-2018. [Consulta: 19 novembre 2025].
- ↑ «El relator de l'ONU sobre les minories critica que la justícia espanyola qüestioni l'amnistia». Vilaweb, 15-06-2024. [Consulta: 19 novembre 2025].
