Nielsbohrita

Nielsbohrita
Fórmula química	K(UO₂)₃(AsO₄)(OH)₄·H₂O
Epònim	Niels Bohr
Localitat tipus	Dipòsit d'urani de la Vall de Krunkelbach, Menzenschwand, St. Blasien, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Dana	42.13.10.
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,193(3) Å; b = 11,430(4) Å; c = 13,500(5) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	groc
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria, mat
Color de la ratlla	groguenc
Densitat	5,45 a 5,65 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,756(2) nβ = 1,764(2) nγ = 1,765(2)
Birefringència	δ = 0,009
Angle 2V	mesurat: 35° (5), calculat: 39°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-045b
Símbol	Nbr
Referències	[1]

La nielsbohrita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom del físic danès Niels Henrik David Bohr (Copenhaguen, 7 d'octubre de 1885 - ídem 18 de novembre de 1962).

La nielsbohrita és un arsenat de fórmula química K(UO₂)₃(AsO₄)(OH)₄·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Estatal d'Història Natural Stuttgart, a Alemanya, i el cristall fet servir per al seu estudi estructural al laboratori de mineralogia de la Universitat de Lieja (Bèlgica), amb el número de registre: 20355.

Va ser descoberta al dipòsit d'urani de la Vall de Krunkelbach, a la localitat de St. Blasien (Baden-Württemberg, Alemanya), on sol trobar-se associada a altres minerals com: schoepita, quars, pirita, metazeunerita, hematites i barita. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.