Nikol Paixinian
Nikol Vovaí Paixinian[1][2] (en armeni: Նիկոլ Վովայի Փաշինյան; Idjevan, 1 de juny de 1975) és un polític armeni, des del 8 de maig de 2018 el primer ministre del país. Abans era periodista i editor.
Biografia
Abans d'entrar en política, Paixinian va ser l'editor del diari liberal més venut d'Armènia,[3] el Haikakan Jamanak ('El Temps Armeni'), que va ser molt crític amb els governs de Robert Kotxarian i Serj Sargsian.[4] Com a cap d'edició del diari, des del 1999, Paixinian va ser un contribuïdor destacat al discurs de diversos moviments que s'oposaven als governs de l'expresident Kotxarian, així com al de l'expresident i primer ministre Sargsian, que el periodista i l'oposició consideraven il·legítim. El 2000, mentre era editor del Haikakan Jamanak, va ser condemnat per difamació contra diverses persones.[5]
Paixinian va donar suport a Levon Ter-Petrossian a les eleccions presidencials de 2008, essent descrit com el seu «teloner habitual».[6] Va haver de passar a la clandestinitat poc després de les protestes mortals que van seguir a les eleccions; era perseguit per la policia armènia per assassinat i desordres massius. El juny de 2009 va sortir de la clandestinitat i es va entregar a la policia. Va sortir de la presó el maig de 2011 després d'una amnistia de diversos presos polítics, gairebé després de dos anys d'haver estat empresonat.
Va ser un dels líders del Congrés Nacional Armeni, un moviment opositor liderat per l'expresident Ter-Petrossian. En les eleccions de 2012 va ser elegit membre de l'Assemblea Nacional Armènia.
Primer ministre
Va liderar les protestes de 2018, les quals van obligar el primer ministre Sargsian i el seu govern a dimitir. L'1 de maig de 2018 no va aconseguir el suport del Parlament per convertir-se en primer ministre, però va ser elegit en segona votació el 8 de maig següent.[7]
Les eleccions s'havien previst inicialment per al 9 de desembre de 2023, però es van convocar abans a causa de la crisi política que va seguir la guerra de l'Alt Karabakh de 2020 i a un suposat intent de cop d'Estat el febrer de 2021.[8]
En 1 d'abril de 2021 l'Assemblea Nacional va abolir el sistema de llistes territorials obertes, molt criticat perquè afavoria les elits locals i la compravenda de vots, passant a un sistema pur de representació proporcional de llistes tancades d'àmbit nacional.[9] A les eleccions legislatives armènies de 2021, Tractat Civil va aconseguir el 53,9% dels vots populars, aconseguint una supermajoria de 71 escons a l'Assemblea Nacional. Nikol Paixinian va ser nomenat oficialment primer ministre d'Armènia.[10]
Les relacions entre Armènia i Rússia es van deteriorar des de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, amb Armènia congelant la seva pertinença a l'aliança militar de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), enviant ajuda humanitària a Ucraïna i organitzant exercicis conjunts amb les forces nord-americanes, i el 18 de setembre de 2024, el Servei de Seguretat Nacional va anunciar que havia frustrat un intent de cop d'estat prorus per enderrocar el govern de Nikol Paixinian.[11]
La inestabilitat a l'Alt Karabakh va continuar i al desembre de 2022, activistes àzeris van blocar el corredor de Latxín aïllant l'Alt Karabakh precedint l'ofensiva final de l'Azerbaidjan el 2023, que va acabar amb la reintegració total del territori l'1 de gener de 2024 i més de cent mil persones, gairebé tota la població de l'Alt Karabakh, van fugir a Armènia en una setmana.[12] El 8 d'agost de 2025, Nikol Paixinian i el president de l'Azerbaidjan, İlham Əliyev van signar a la Casa Blanca un preacord de pau auspiciat pel president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump per posar final a la crisi fronterera, reobrint-se el corredor que uneix l'Azerbaidjan amb l'enclavament de Nakhtxivan, que s'anomenarà Ruta Trump per a la Pau i la Prosperitat Internacional.[13]
Referències
- ↑ Rodríguez, M. «Paixinian, nou primer ministre d'Armènia: "El poble ha guanyat"». Ara Balears, 8 maig 2018. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ Bustos, À. «Paixinian es proclama guanyador a les eleccions d'Armènia». Ara, 21 juny 2021. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «The Development of Sustainable Independent Media in Europe and Eurasia» p. 31. Washington, DC: International Research & Exchanges Board, 2001. Arxivat de l'original el 2012-10-30. [Consulta: 10 maig 2018]. «...a liberal newspaper, Haykakan Zhamanak.»
- ↑ Newspaper Editor's Car Blown Up, Armenia Liberty (RFE/RL), November 22, 2004.
- ↑ Hayots Ashkarh December 18, 2007 Arxivat 7/10/2025, a Wayback Machine.
- ↑ «Armenia: Pre-Election tour of Ararat marz» (Confidential). WikiLeaks, 13 febrer 2008. «...Nikol Pashinyan, editor-in-chief of the Haykakan Zhaman[a]k Newspaper and LTP's customary crowd-warmer.»
- ↑ Vonberg, Judith «Armenian opposition leader Nikol Pashinyan elected prime minister». CNN, 8 maig 2018 [Consulta: 8 maig 2018].
- ↑ «Armenia PM says open to early elections to end crisis» (en anglès). [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ «Amendments to Armenian election law signed by parliament speaker» (en anglès). Arka, 26 abril 2021. [Consulta: 1 agost 2026].
- ↑ «Nikol Pashinyan officially appointed Armenia's prime minister» (en anglès). The New Indian Express, 2 agost 2021.
- ↑ Gavin, Gabriel. «Russia tried to stage coup in Armenia, prosecutors allege» (en anglès). Politico, 18 setembre 2024. [Consulta: 1 juny 2026].
- ↑ «L'enclavament ètnic armeni es va dissoldre oficialment l'1 de gener de 2024. Davant la perspectiva del govern de l'Azerbaidjan, més de cent mil persones, gairebé tota la població de l'Alt Karabakh, van fugir a Armènia en una setmana.» (en anglès). Global Conflict Tracker, 18 febrer 2026. [Consulta: 1 juny 2026].
- ↑ «L'Azerbaidjan i Armènia arriben a un acord de pau a la Casa Blanca». Ara, 08-08-2025. [Consulta: 12 agost 2025].