Nisnita
| Fórmula química | Ni₃Sn |
|---|---|
| Epònim | níquel i estany |
| Localitat tipus | mina Jeffrey ("Johns-Manville Mine"), Asbestos, Les Sources RCM, Estrie, Quebec, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AA.05 |
| Dana | 1.1.19.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 3,7344(7) Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | grup espacial 221 |
| Densitat | 9,74623 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-083 |
| Símbol | Nn |
| Referències | [1] |
La nisnita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el nom per la seva composició química, compon de níquel (Ni) i estany (Sn).
Característiques
La nisnita és un aliatge mineral de fórmula química Ni₃Sn. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010. Cristal·litza en el sistema isomètric. És isostructural amb l'auricuprur. Químicament és similar al UM1989-12-E:NiSn, un sulfur que encara no està aprovat per l'IMA.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Jeffrey, també coneguda com a "Mina Johns-Manville", situada a la localitat d'Asbestos, al municipi regional de comtat de Les Sources, a Estrie (Quebec, Canadà). També ha estat descrita a la formació Uncía, a la reserva d'Incachaca (La Paz, Bolívia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral, tot i que també podria haver-se trobat als dipòsits al·luvials de Durance, al municipi Peyrolles-en-Provence (Provença - Alps - Costa Blava, França).[2]
Referències
- ↑ «Nisnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ Johan, Z.; Ohnenstetterl, M.; Fischer, M.; Amossé, J. «Platinum-Group Minerals from the Durance River Alluvium, France». Mineralogy and Petrology, 42, 1-4, 5-1990, p. 287–306. DOI: 10.1007/BF01162696 [Consulta: 13 desembre 2019].