No teisme

No s'ha de confondre amb Ateisme.
Símbol del Moviment raelià, una religió ovni que considera els extraterrestres com l'origen de la vida humana

El no teisme és el conjunt de creences religioses[1] o no religioses[2] caracteritzades per l'absència de la creença explícita en un déu o déus.[3] El no teisme s'ha utilitzat generalment per descriure l'apatia o el silenci envers Déu i es diferencia de l'ateisme, el no teisme no necessàriament descriu ateisme o la no creença absoluta Déu; s'ha utilitzat com a terme general per resumir diverses posicions diferents i fins i tot mútuament excloents com ara agnosticisme, ignosticisme, ietsisme, escepticisme, panteisme, ateisme, ateisme fort o positiu, ateisme implícit i apateisme. S'utilitza en els camps de l'apologètica cristiana i el liberalisme religiós.

Un dels primers usos del terme amb guionet no-teisme s'atribueix a George Holyoake el 1852. Dins de l'abast de l'agnosticisme no teístic, el filòsof Anthony Kenny distingeix entre els agnòstics que consideren incerta l'afirmació que «Déu existeix» i els no-cognitivistes teològics que consideren que cap discussió sobre Déu no té sentit.[4] No obstant això, alguns agnòstics no són no teistes, sinó més aviat teistes agnòstics.[5]

Altres opinions filosòfiques relacionades sobre l'existència de deïtats són l'ignosticisme i l'escepticisme. A causa de les diverses definicions del terme Déu, una persona podria ser atea en termes de certes concepcions dels déus, mentre que es manté agnòstica en altres termes.

Origen i definició

Ni la GEC ni el centre de terminologia termcat tenen una entrada per no teisme, però si per teisme, com a doctrina que afirma l'existència d'un Déu personal creador i provident,[6] o la creença en l'existència d'un Déu personal, supramundà, creador i conservador del món.[7]

L'Oxford English Dictionary (2007) no té una entrada per a nontheism o non-theism, però sí que té una entrada per a non-theist, definit com Una persona que no és teista, i una entrada per a l'adjectival non-theistic.

Un dels primers usos del no-teisme amb guionet és el de George Holyoake el 1852, que l'introdueix perquè:

« El Sr. [Charles] Southwell ha presentat una objecció al terme ateisme. Ens alegra que ho hagi fet. Fa molt de temps que l'hem deixat de fer servir [...]. El deixem de fer servir perquè ateu és una paraula passada de moda. Tant els antics com els moderns han entès per ella algú sense Déu, i també sense moralitat. Així, el terme connota més del que qualsevol persona ben informada i seriosa que l'accepti hi hagi inclòs mai; és a dir, la paraula comporta associacions d'immoralitat, que han estat repudiades pels ateus tan seriosament com pels cristians. El no-teisme és un terme menys obert al mateix malentès, ja que implica la simple no acceptació de l'explicació teista de l'origen i el govern del món. »

Aquest passatge és citat per James Buchanan a la seva obra Modern Atheism under its formes of Pantheism, Materialism, Secularism, Development, and Natural Laws de 1857, que tanmateix continua afirmant:

« No-teisme va ser posteriorment intercanviat [per Holyoake] per "secularisme", com un terme menys susceptible a malinterpretacions i més correctament descriptiu de la importància real de la teoria.[8] »

L'ortografia sense guionet es fa servir de manera dispersa a finals del segle XX, després de Secular City de Harvey Cox de 1966: «Així, el Déu ocult o deus absconditus de la teologia bíblica es pot confondre amb el no-déu del no-teisme».[9] L'ús va augmentar a la dècada del 1990 en contextos on l'associació amb els termes ateisme o antiteisme no era desitjada. L'Enciclopèdia Baker d'Apologetica Cristiana de 1998 afirma: «En sentit estricte, totes les formes de no-teismes són naturalistes, incloent-hi l'ateisme, el panteisme, el deisme i l'agnosticisme».[10]

Pema Chödrön utilitza el terme en el context del budisme:

« La diferència entre el teisme i el no-teisme no és si un creu o no en Déu.[...] El teisme és una convicció profunda que hi ha algú que pot agafar-se [...] El no-teisme és relaxar-se amb l'ambigüitat i la incertesa del moment present sense buscar res per protegir-nos [...] El no-teisme és finalment adonar-se que no hi ha cap mainadera amb qui es pugui comptar.[11] »

Religions no teistes

Les tradicions de pensament no teistes han jugat un paper[12] en el budisme, el cristianisme,[13] incloent-hi els quàquers no teistes, l'hinduisme, el jainisme,[14] el taoisme,[15] la creativitat, el dudeisme, el raëlisme,[16] el judaisme humanista,[17] el satanisme laveyan, el temple satànic,[18] l'universalisme unitarista,[19][20] i la cultura ètica.[21]

Referències

  1. ↑ Williams, J. Paul; Horace L. Friess «The Nature of Religion». Journal for the Scientific Study of Religion. Blackwell Publishing, 2, 1, 1962, p. 3–17. Arxivat de l'original el 2018-10-01. DOI: 10.2307/1384088. JSTOR: 1384088 [Consulta: 12 setembre 2025].
  2. ↑ Starobin, Paul. «The Godless Rise As A Political Force». The National Journal.
  3. ↑ «Nontheism vs. Atheism: What's the Difference?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2025-01-09. [Consulta: 9 gener 2025].
  4. ↑ Kenny, Anthony «Worshipping an Unknown God». Ratio, 19, 4, 2006, p. 442. DOI: 10.1111/j.1467-9329.2006.00339.x.
  5. ↑ Smith, George H. Atheism: The Case Against God, 1979, p. 10–11. ISBN 9780879751241.
  6. ↑ «teisme | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 agost 2025].
  7. ↑ «teisme - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 24 agost 2025].
  8. ↑ Buchanan, James. Sheldon, Blakeman & co. [etc., etc.]. L'ateisme modern sota les seves formes de panteisme, materialisme, secularisme, desenvolupament i lleis naturals, 1857.
  9. ↑ Cox, Harvey. Secular City. New York, Macmillan, 1966, p. 225.
  10. ↑ Baker Encyclopedia of Christian Apologetics. Naturalism, 1998, p. 252.
  11. ↑ Chodron, Pema. Shambhala Publications, Inc.. Quan les coses es desfan, 2002, p. 39f. ISBN 1-57062-969-2.}
  12. ↑ Williams, J. Paul; Horace L. Friess «The Nature of Religion». Journal for the Scientific Study of Religion, 2, 1, 1962, p. 3–17. Arxivat de l'original el 2018-10-01. DOI: 10.2307/1384088. JSTOR: 1384088 [Consulta: 12 setembre 2025].
  13. ↑ Spong, John Shelby. A New Christianity for a New World: Why Traditional Faith is Dying & How a New Faith is Being Born. HarperOne, 2002-09-17. ISBN 978-0-06-067063-4. Arxivat 2020-09-20 a Wayback Machine.
  14. ↑ «jainisme - Diccionari de religions | TERMCAT». Arxivat de l'original el 2025-12-06. [Consulta: 29 agost 2025].
  15. ↑ «No teisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  16. ↑ «Life has been scientifically created by extraterrestrials. Discover their extraordinary message of love.» (en anglès). [Consulta: 29 agost 2025].
  17. ↑ «SHJ Philosophy». Society for Humanistic Judaism. Arxivat de l'original el 13 agost 2013. [Consulta: 18 agost 2013].
  18. ↑ «Satanic Temple: IRS has designated it a tax-exempt church». AP NEWS, 25-04-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-21. [Consulta: 30 juliol 2019].
  19. ↑ «Humanism: Theological Diversity in Unitarian Universalism». Unitarian Universalist Association of Congregations. Arxivat de l'original el 28 d'agost 2013. [Consulta: 18 agost 2013].
  20. ↑ «Atheism and Agnosticism: Part of the Theological Diversity Within Unitarian Universalism». Unitarian Universalist Association of Congregations. Arxivat de l'original el 29 d'agost 2013. [Consulta: 18 agost 2013].
  21. ↑ «American Ethical Union». Arxivat de l'original el 10 de juliol 2012. [Consulta: 18 agost 2013].

Bibliografia addicional

Vegeu també