No teisme
 |
No s'ha de confondre amb Ateisme. |
El no teisme és el conjunt de creences religioses[1] o no religioses[2] caracteritzades per l'absència de la creença explícita en un déu o déus.[3] El no teisme s'ha utilitzat generalment per descriure l'apatia o el silenci envers Déu i es diferencia de l'ateisme, el no teisme no necessàriament descriu ateisme o la no creença absoluta Déu; s'ha utilitzat com a terme general per resumir diverses posicions diferents i fins i tot mútuament excloents com ara agnosticisme, ignosticisme, ietsisme, escepticisme, panteisme, ateisme, ateisme fort o positiu, ateisme implícit i apateisme. S'utilitza en els camps de l'apologètica cristiana i el liberalisme religiós.
Un dels primers usos del terme amb guionet no-teisme s'atribueix a George Holyoake el 1852. Dins de l'abast de l'agnosticisme no teístic, el filòsof Anthony Kenny distingeix entre els agnòstics que consideren incerta l'afirmació que «Déu existeix» i els no-cognitivistes teològics que consideren que cap discussió sobre Déu no té sentit.[4] No obstant això, alguns agnòstics no són no teistes, sinó més aviat teistes agnòstics.[5]
Altres opinions filosòfiques relacionades sobre l'existència de deïtats són l'ignosticisme i l'escepticisme. A causa de les diverses definicions del terme Déu, una persona podria ser atea en termes de certes concepcions dels déus, mentre que es manté agnòstica en altres termes.
Origen i definició
Ni la GEC ni el centre de terminologia termcat tenen una entrada per no teisme, però si per teisme, com a doctrina que afirma l'existència d'un Déu personal creador i provident,[6] o la creença en l'existència d'un Déu personal, supramundà, creador i conservador del món.[7]
L'Oxford English Dictionary (2007) no té una entrada per a nontheism o non-theism, però sí que té una entrada per a non-theist, definit com Una persona que no és teista, i una entrada per a l'adjectival non-theistic.
Un dels primers usos del no-teisme amb guionet és el de George Holyoake el 1852, que l'introdueix perquè:
| « | El Sr. [Charles] Southwell ha presentat una objecció al terme ateisme. Ens alegra que ho hagi fet. Fa molt de temps que l'hem deixat de fer servir [...]. El deixem de fer servir perquè ateu és una paraula passada de moda. Tant els antics com els moderns han entès per ella algú sense Déu, i també sense moralitat. Així, el terme connota més del que qualsevol persona ben informada i seriosa que l'accepti hi hagi inclòs mai; és a dir, la paraula comporta associacions d'immoralitat, que han estat repudiades pels ateus tan seriosament com pels cristians. El no-teisme és un terme menys obert al mateix malentès, ja que implica la simple no acceptació de l'explicació teista de l'origen i el govern del món. | » |
Aquest passatge és citat per James Buchanan a la seva obra Modern Atheism under its formes of Pantheism, Materialism, Secularism, Development, and Natural Laws de 1857, que tanmateix continua afirmant:
| « | No-teisme va ser posteriorment intercanviat [per Holyoake] per "secularisme", com un terme menys susceptible a malinterpretacions i més correctament descriptiu de la importància real de la teoria.[8] | » |
L'ortografia sense guionet es fa servir de manera dispersa a finals del segle XX, després de Secular City de Harvey Cox de 1966: «Així, el Déu ocult o deus absconditus de la teologia bíblica es pot confondre amb el no-déu del no-teisme».[9] L'ús va augmentar a la dècada del 1990 en contextos on l'associació amb els termes ateisme o antiteisme no era desitjada. L'Enciclopèdia Baker d'Apologetica Cristiana de 1998 afirma: «En sentit estricte, totes les formes de no-teismes són naturalistes, incloent-hi l'ateisme, el panteisme, el deisme i l'agnosticisme».[10]
Pema Chödrön utilitza el terme en el context del budisme:
| « | La diferència entre el teisme i el no-teisme no és si un creu o no en Déu.[...] El teisme és una convicció profunda que hi ha algú que pot agafar-se [...] El no-teisme és relaxar-se amb l'ambigüitat i la incertesa del moment present sense buscar res per protegir-nos [...] El no-teisme és finalment adonar-se que no hi ha cap mainadera amb qui es pugui comptar.[11] | » |
Religions no teistes
Les tradicions de pensament no teistes han jugat un paper[12] en el budisme, el cristianisme,[13] incloent-hi els quàquers no teistes, l'hinduisme, el jainisme,[14] el taoisme,[15] la creativitat, el dudeisme, el raëlisme,[16] el judaisme humanista,[17] el satanisme laveyan, el temple satànic,[18] l'universalisme unitarista,[19][20] i la cultura ètica.[21]
Referències
- ↑ Williams, J. Paul; Horace L. Friess «The Nature of Religion». Journal for the Scientific Study of Religion. Blackwell Publishing, 2, 1, 1962, p. 3–17. Arxivat de l'original el 2018-10-01. DOI: 10.2307/1384088. JSTOR: 1384088 [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ Starobin, Paul. «The Godless Rise As A Political Force». The National Journal.
- ↑ «Nontheism vs. Atheism: What's the Difference?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2025-01-09. [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Kenny, Anthony «Worshipping an Unknown God». Ratio, 19, 4, 2006, p. 442. DOI: 10.1111/j.1467-9329.2006.00339.x.
- ↑ Smith, George H. Atheism: The Case Against God, 1979, p. 10–11. ISBN 9780879751241.
- ↑ «teisme | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ «teisme - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ Buchanan, James. Sheldon, Blakeman & co. [etc., etc.]. L'ateisme modern sota les seves formes de panteisme, materialisme, secularisme, desenvolupament i lleis naturals, 1857.
- ↑ Cox, Harvey. Secular City. New York, Macmillan, 1966, p. 225.
- ↑ Baker Encyclopedia of Christian Apologetics. Naturalism, 1998, p. 252.
- ↑ Chodron, Pema. Shambhala Publications, Inc.. Quan les coses es desfan, 2002, p. 39f. ISBN 1-57062-969-2.}
- ↑ Williams, J. Paul; Horace L. Friess «The Nature of Religion». Journal for the Scientific Study of Religion, 2, 1, 1962, p. 3–17. Arxivat de l'original el 2018-10-01. DOI: 10.2307/1384088. JSTOR: 1384088 [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ Spong, John Shelby. A New Christianity for a New World: Why Traditional Faith is Dying & How a New Faith is Being Born. HarperOne, 2002-09-17. ISBN 978-0-06-067063-4. Arxivat 2020-09-20 a Wayback Machine.
- ↑ «jainisme - Diccionari de religions | TERMCAT». Arxivat de l'original el 2025-12-06. [Consulta: 29 agost 2025].
- ↑ «No teisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Life has been scientifically created by extraterrestrials. Discover their extraordinary message of love.» (en anglès). [Consulta: 29 agost 2025].
- ↑ «SHJ Philosophy». Society for Humanistic Judaism. Arxivat de l'original el 13 agost 2013. [Consulta: 18 agost 2013].
- ↑ «Satanic Temple: IRS has designated it a tax-exempt church». AP NEWS, 25-04-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-21. [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ «Humanism: Theological Diversity in Unitarian Universalism». Unitarian Universalist Association of Congregations. Arxivat de l'original el 28 d'agost 2013. [Consulta: 18 agost 2013].
- ↑ «Atheism and Agnosticism: Part of the Theological Diversity Within Unitarian Universalism». Unitarian Universalist Association of Congregations. Arxivat de l'original el 29 d'agost 2013. [Consulta: 18 agost 2013].
- ↑ «American Ethical Union». Arxivat de l'original el 10 de juliol 2012. [Consulta: 18 agost 2013].
Bibliografia addicional
- Richard Dawkins, The God Delusion, Black Swan, 2007 (ISBN 978-0-552-77429-1).
- Christopher Hitchens, God is Not Great: How Religion Poisons Everything. Twelve Books, 2007 (ISBN 978-0-446-57980-3).
- Hick, John, ed. (1964). The Existence of God: Readings, in The Problems of Philosophy Series. New York: Macmillan Co.
- Plantinga, Alvin «Two Dozen (or so) Theistic Arguments». Calvin College. Arxivat de l'original el 2008-07-24 [Consulta: 25 novembre 2007].
- Schneider, Nathan. University of California Press. God in Proof: The Story of a Search from the Ancients to the Internet, 2013. ISBN 9780520269071.
- Swinburne, Richard. Oxford University Press. The Existence of God, 2004. ISBN 978-0199271672.
- Oxford University Press. Two Dozen (or so) Arguments for God, 2018. ISBN 978-0190842222.
- Dawkins, Richard. Bantam Books. The God Delusion, 2006, p. 50. ISBN 978-0-618-68000-9.
- Barron, Robert. The Doubleday Religious Publishing Group. Catholicism: A Journey to the Heart of the Faith, 2011. ISBN 9780307720511.
- «Ibn Rushd (Averroes)». Arxivat de l'original el 2018-05-09. [Consulta: 9 maig 2018].
- «Quranic Parable». Quran.com. Arxivat de l'original el 2018-05-09. [Consulta: 9 maig 2018].
- «Quranic Parable». Quran.com. Arxivat de l'original el 2018-05-09. [Consulta: 9 maig 2018].
- «Quranic Parable». Quran.com. Arxivat de l'original el 2018-05-09. [Consulta: 9 maig 2018].
- Seeskin, Kenneth. «Maimonides». plato.stanford. Arxivat de l'original el 2018-05-26. [Consulta: 14 maig 2018].
- Flew, Antony. Barnes and Noble. The Presumption of Atheism, and other Philosophical Essays on God, Freedom, and Immortality, 1976, p. 14ff [Consulta: 10 desembre 2011].
- Martin, Michael. Cambridge University Press. The Cambridge Companion to Atheism, 2006. ISBN 978-0-521-84270-9 [Consulta: 27 gener 2016].
- «Definitions of the term "Atheism"». Ontario Consultants on Religious Tolerance, 2007. Arxivat de l'original el 2010-12-06. [Consulta: 1r juny 2010].
- Carroll, Robert. «agnosticism». The Skeptic's Dictionary, 22-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-09-25. [Consulta: 17 octubre 2009].
- Spitzer, Robert J., 1952-. William B. Eerdmans Pub. New proofs for the existence of God: contributions of contemporary physics and philosophy, 2010, p. 73. ISBN 978-0-8028-6383-6. OCLC 466359148.
- Stenger, Victor J., 1935-2014.. Prometheus Books. God: the failed hypothesis: how science shows that God does not exist, 2007, p. 43. ISBN 978-1-59102-481-1. OCLC 72988016.
- Polkinghorne, John. Yale University Press. Belief in God in an Age of Science, 1998. ISBN 978-0-300-07294-5.
- Lewis, C.S.. Mere Christianity, Bk. III.
- Maria Ekstrand; Bryant, Edwin H.. Columbia University Press. The Hare Krishna movement: the postcharismatic fate of a religious transplant, 2004. ISBN 978-0-231-12256-6.
- Hinman, Joseph. GrandViaduct. The Trace of God: A Rational Warrant for Belief, 2014-05-28. ISBN 978-0-9824087-1-1.
- Hinman, Joseph. «On Rational Warrant». Metacrock, 11-07-2010. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 13 juny 2014].