Nokdim
נוקדים (he)  | ||||
| ||||
| Tipus | assentaments israelians | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| País | Estat de Palestina | |||
| Regió geogràfica | Cisjordània | |||
| Entitat territorial administrativa | Zona C | |||
| Consell regional | Consell Regional de Gush Etzion | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2.383 (2019) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 570 m | |||
| Creació | 1982 | |||
| Lloc web | nokdim.org.il | |||
Nokdim (en hebreu: נוקדים) és un assentament israelià organitzat com un assentament comunitari a Cisjordània. Està situat al sud de Betlem, en el nord de les muntanyes de Judea, i pertany a la jurisdicció del Consell Regional de Gush Etzion. En 2016 Nokdim tenia una població de 2.052 habitants. La comunitat internacional considera que els assentaments israelians a Cisjordània són il·legals en virtut del dret internacional, però el govern israelià no està d'acord amb aquesta opinió.[1]
Nokdim és una comunitat mixta de jueus religiosos i seculars, tant israelians nadius com immigrants. Nokdim és la llar de l'Acadèmia religiosa pre-militar Magen Shaul, que va ser establerta en 1996.[2]
Nokdim va ser fundada el 5 de juliol de 1982 pels residents de l'assentament israelià de Tekoa. L'assentament es va anomenar originalment El-David en memòria de dos residents de Tekoa: Eli Pressman, un nou immigrant de França que va morir a la guerra del Líban de 1982, i David Rosenfeld, gerent del lloc turístic d'Herodium, que va ser assassinat el juliol de 1982. per dos dels seus empleats palestins. El nom va ser rebutjat pel comitè de nomenclatura del govern que va suggerir el nom Nokdim, que va ser acceptat pels colons.[3]
Estatus legal
D'acord amb la legislació internacional, tant l'ocupació israeliana de Cisjordània com els assentaments Israelians com Oranit són il·legals.[4][5] L'article 49 de la Quarta convenció de Ginebra, del qual Israel és signant, especifica que «la Potència ocupant no podrà efectuar l'evacuació o el trasllat d'una part de la pròpia població civil al territori ocupat per ella».
El 19 de juliol de 2024, la Cort Penal Internacional va dictaminar que els assentaments israelians «violen el dret internacional» i va ordenar que Israel ha d'«aturar els assentaments i evacuar els colons».[6]
Referències
- ↑ «The Geneva Convention» (en anglès). BBC News, 11-12-2009. [Consulta: 16 maig 2022].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». The Jewish Agency for Israel. [Consulta: 16 maig 2022].
- ↑ Feige, 1999, p. 77.
- ↑ «Resolution 338 (1973)» (en anglès). ONU, 22-10-1973. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «Resolution 2334 (2016)» (en anglès). ONU, 23 desembre 2016. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «El Tribunal de l’ONU ha declarat il·legal l'ocupació de Palestina» (en català). Vilaweb, 11 agost 2024. [Consulta: 26 setembre 2025].
Vegeu també
Bibliografia
- Feige, Michael. Settling in the hearts. Jewish fundamentalism in the occupied territories (en anglès). Wayne State University Press, 2009. ISBN 978-0-8143-2750-0.