Norman Macleod Ferrers
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 agost 1829 Prinknash Park (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 31 gener 1903 Cambridge (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Vicecanceller Universitat de Cambridge | |||
| 1884 – 1885 ← James Porter – Charles Swainson → | |||
| Master del Gonville and Caius College, Cambridge | |||
| 27 octubre 1880 – 31 gener 1903 (mort en el càrrec) ← Edwin Guest – Ernest Roberts → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Formació | Gonville and Caius College (1847–1851) Eton College (1844–1846) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Combinatòria i matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Gonville and Caius College (1852–1903) | ||
| Membre de | |||
| Professors | Harvey Goodwin | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Emily Lamb | ||
| Parents | John Lamb, sogre | ||
| Premis | |||
| |||
Norman Macleod Ferrers (Prinknash Park, 11 d'agost de 1829 - Cambridge, 31 de gener de 1903) va ser un matemàtic anglès, que va arribar a ser vice-rector de la universitat de Cambridge.
Ferrers, fill d'una família benestant de corredors de borsa, va rebre una acurada educació al Eton College. El 1847 va ingressar al Caius College de la universitat de Cambridge en la que es va graduar com senior wrangler[1] el 1851.[2] També va estudiar lleis, i va actuar com advocat el 1855.[3]
El 1856 retorna a Cambridge i és nomenat professor de matemàtiques del Caius College. A partir de 1855 va ser l'editor del Quarterly Journal of Pure and Applied Mathematics, que s'havia fundat aquest any en substitució del Cambridge and Dublin Journal Of Mathematics.[4]
El 1861 va ser ordenat sacerdot anglicà i el 1880 va passar a ser director del Caius College.
Les seves obres més notables són un tractat sobre coordenades trilineals (1861) i un tractat sobre harmònics esfèrics (1877). Els diagrames de Ferrers, una eina per visualitzar les particions dels nombres enters,[5] porten aquest nom en el seu honor, tot i que ell no ho va publicar sinó que ho va explicar a James Joseph Sylvester.
Referències
- ↑ L'estudiant amb millors qualificacions en els exàmens de matemàtiques.
- ↑ Crilly, 2004, p. 483.
- ↑ Kimberling, 1999, p. 194.
- ↑ Crilly, 2004, p. 484-485.
- ↑ Abramovich, 2017, p. 117.
Bibliografia
- Abramovich, Sergei. Diversifying Mathematics Teaching (en anglès). World Scientific, 2017. ISBN 978-9-8132-0890-2.
- Bona, Miklos. «Ferrers shapes and their applications». A: Introduction to Enumerative and Analytic Combinatorics (en anglès). CRC Press, 2016, p. 68-70. ISBN 978-1-4822-4910-1.
- Crilly, Tony «The Cambridge Mathematical Journal and its descendants: the linchpin of a research community in the early and mid-Victorian Age» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 31, Num. 4, 2004, p. 455-497. DOI: 10.1016/j.hm.2004.03.001. ISSN: 0315-0860.
- Kimberling, Clark «The origin of Ferrers graphs» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 83, Num. 497, 1999, p. 194-198. DOI: 10.2307/3619040. ISSN: 0025-5572.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Norman Macleod Ferrers» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Venn, John; MacConnell, Anita. «Ferrers, Norman Macleod» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 18 octubre 2025].
