Notació de Newton

La notació de Newton de la derivada consisteix a col·locar un punt damunt del nom de la funció, d'això ell en va dir fluxió.[1]

La notació d'Isaac Newton es fa servir principalment a mecànica. Es defineix com:

I així.

Tot i que clarament no és gaire útil per a derivades d'ordre elevat, a mecànica i altres temes d'enginyeria l'ús de derivades d'ordre molt alt és força limitat.

Newton no va desenvolupar una notació estàndard per a la integració sinó que en va fer servir moltes de diferents; ara bé, la notació a bastament adoptada és la notació de Leibniz per a la integració.

A física i a altres disciplines, la notació de Newton es fa servir principalment per a derivades temporals, com a oposada a la pendent o derivades de posició.

Referències

  1. ↑ Zill, Dennis G. «1.1». A: A First Course in Differential Equations (en anglès). 9th. Belmont, CA: Brooks/Cole, 2009, p. 3. ISBN 978-0-495-10824-5.

Vegeu també