Notker de Sankt Gallen

Plantilla:Infotaula personaNotker de Sankt Gallen
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 840 Modifica el valor a Wikidata
Jonschwil Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 912 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Sankt Gallen Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, historiador, musicòleg, compositor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: 80840853-80bf-47f8-b8b3-365c0a7e4fd1 Discogs: 1496666 Project Gutenberg (autor): 45008 Modifica el valor a Wikidata

Notker de Sankt Gallen (Jonschwil i Elgg, c. 840 - Sankt Gallen, 6 d'abril de 912) o Notker Balbulus, o Notger el Tartamut va ser un monjo de l'abadia de Sant Gal, destacat poeta i compositor de música.[1] El seu nom Balbulus és un sobrenom que significa "el Tartamut". És un dels poetes litúrgics més importants de l'edat mitjana.

Biografia

Notker va néixer cap a l'any 840, prop de l'Abadia de Saint Gall a l'actual Suïssa.[2] La seva família adinerada era d'origen alamànic o suís i posseïen terres a Jonschwil de Thurgau.[1] Notker's el biògraf posterior Ekkehard V afirma que va néixer a Heiligau, ara Elgg, al Cantó de Zuric, però això ha estat rebutjat per l'historiador Gerold Meyer von Knonau, que suggereix un lloc de naixement prop de Jonschwil.[3] Des de petit, Notker va tenir un tartamudeig, a causa de la pèrdua de dents en la seva joventut,[4] donant com a resultat l'epithet llatí balbulus (lit. ‘babbler’) o "the Stammerer" en anglès.[1] El musicòleg alemany Stefan Morent el compara amb el parcialment cec Walafrid Estrabó i Hermann de Reichenau, que tenien una coixesa, com a tres monjos que van aconseguir gestes creatives malgrat les seves discapacitats físiques.[4]

Va anar a l'escola de l'abadia de Sant Gall molt aviat i hi va continuar la resta de la seva vida.[3] Entre els seus professors hi havia el monjo suís Iso de St. Gallen i el monjo irlandès Moengal, anomenat "Marcellus" per Notker.[1] També pot haver estat instruït per Grimald de Weissenburg, un estudiant de Alcuin.[5] El llibre posterior Casus monasterii Sancti Galli de Ekkehard IV «pinta un quadre animat de l'escola del monestir», i assenyala que Notker es va ensenyar al costat de Tuotilo i Ratpert; tres futurs professors i compositors a l'Abadia.[1][2]

Obres

Va completar la crònica d'Ercambert i va escriure un martirologi i una biografia en vers de Sant Gal. Es pensa que és el Monjo de Sankt Gallen (Monachus Sangallensis) que va escriure la Gesta Caroli Magni, un recull d'anècdotes sobre Carlemany i els esdeveniments de la França del seu temps que, juntament amb la crònica d'Eginard, és una font valuosíssima de dades sobre aquest període.[6] Se li adscriuen a més molts altres treballs, encara que la seva autoria no n'es certa.[7] En l'edat mitjana se li atribuïa, per exemple, l'himne Mitja Vita, de manera errònia.

Va introduir a Alemanya un nova lírica religiosa anomenada seqüència gregoriana, innovant en la manera de separar les síl·labes llatines per a cantar-les (veure cant gregorià), especialment en el cant de l'Al·leluia després de la lectura de l'evangeli. El seu Liber hymnorum, creat entre 881 i 887, n'és un exemple. Hi són freqüents els poemes mnemònics, que ajuden a recordar els tons dels melismes del cant pla.

Referències

  1. 1 2 3 4 5 McGowan, 2002, p. 314.
  2. 1 2 Hiley, 2001, § par. 1.
  3. 1 2 Julian, 1892, p. 812.
  4. 1 2 Morent, 2017, p. 8.
  5. ↑ Thorpe, 1969, p. 21–25.
  6. ↑ Innes, 1998, p. 13.
  7. ↑ Thorpe, 1969, p. 22–23.

Bibliografia

Enllaços externs