Nouba
| Part de | Arabic classical music (en)   |
|---|
La nouba és un gènere musical trobat al Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia, que té els seus orígens a la música d'Andalusia. El nom nouba va reemplaçar el terme sawt, i significa "esperar el seu torn" en àrab, pel fet que el músic esperava el seu torn rere una cortina.[1] Les cançons són cantades per un solista o per un cor a l'uníson. Les lletres provenen de les moaixakhes o zajals, formes poètiques en àrab clàssic i col·loquial, respectivament.[2] La veu s'acompanya per diversos instruments, incloent-hi l'ud, el rabab o el rebec, el ney, el qanun, el riq i la darbukka. Els instrumentistes també fan de cor.[3]
Les ciutats del nord d'Àfrica han heretat un estil musical més propi de Granada.[4]. Al Marroc, el terme gharnati (granadí) designa un estil musical diferent anomenat "Tarab Al Ala", que es va originar a Còrdova i València.[5]
Referències
- ↑ Touma, 1996, p. 68.
- ↑ Touma, 1996, p. 70–71.
- ↑ Touma, 1996, p. 70.
- ↑ Menocal, Scheindlin, and Sells, 2000, p. 72–73.
- ↑ Samrakandi, 2002, p. 15, 24.
Bibliografia
- Menocal, María Rosa; Scheindlin, Raymond P.; Sells, Michael. Cambridge University Press. The Literature of Al-Andalus, 2000. ISBN 978-0-521-47159-6.
- Samrakandi, Mohammed Habib. Presses Universitaires du Mirail. Musiques d'Algérie, 2002, p. 47. ISBN 978-2-85816-657-2.
- Touma, Habib Hassan. Amadeus Press. The Music of the Arabs, 1996. ISBN 0-931340-88-8.