Novel·la grega

A l'antiga Grècia, la novel·la com a gènere literari sembla haver-se desenvolupat, si s'obliden precedents en la literatura de l'antic Egipte com la Història de Sinuhé (segle xiii aC), ja a l'època hel·lenística; el fragment més antic conegut és la novel·la de Ninos i Semíramis, de la segona meitat del segle i, però va florir especialment a partir del renaixement aticista del segle ii.

La novel·la grega antiga és pobra a l'hora de desenvolupar els seus personatges si ho comparem amb les novel·les romanes, les orientals o les novel·les occidentals actuals. Això va ser a conseqüència de la visió individualista típica de la burgesia grega, però és rica en els arguments. Els seus antecedents es poden veure a les Històries milèsies d'Aristides, relats breus i picants que van escandalitzar els parts, a la manera de Decameró de l'època, quan els van descobrir entre el botí després de la derrota romana de Cras a Carres, l'any 53 aC, però també en les epopeies; de fet, n'hi ha que consideren l'Odissea d'Homer la primera novel·la grega, però per això cal negligir el fet que està en vers. Com a les novel·les occidentals, les gregues van néixer de la degradació dels mites èpics, primer en forma de novel·la històrica i després en forma de novel·les més o menys verídiques de viatges perillosos. Dels seus autors en sabem ben poc, només que solien tenir connexions amb Orient; paradoxalment, el més característic de les novel·les gregues és el seu caràcter no grec, potser perquè les colònies gregues havien estès molt el seu domini i la cultura grega era una amalgama de cultures orientals i occidentals. Però el realment propi de l'argument d'aquestes novel·les era la separació de dos amants que, després de moltes aventures i perills, s'acaben retrobant en un final feliç i idíl·lic, que conclou l'obra.

Es conserven cinc novel·les gregues completes:

1. Quèreas i Cal·lírroe, de Caritó d'Afrodísias (mitjan segle i), una història d'amor d'ambientació històrica
2. Leucipe i Clitofont, d'Aquil·les Taci (final del segle i), una història d'amor entre dos joves
3. Les Etiòpiques, d'Heliodor d'Èmesa (final del segle iii), una història d'amor entre Teàgenes i Cariclea, una princesa etíop
4. Dafnis i Cloe, de Longus (segle ii), una història d'amor d'ambientació pastoral
5. Les Efesíaques, de Xenofont d'Efes (segle ii), una història d'amor entre dos joves efesis, Àntia i Habròcomes

També es pot considerar una novel·la la Història vertadera de Llucià de Samòsata (segle ii), una història entre la fantasia i la ciència-ficció.

A aquestes s'hi ha d'afegir algunes conegudes més parcialment, bé sigui per troballes papiràcies, resums d'altres autors o traduccions a altres idiomes:

• Conegudes per fragments papiracis:
  • Ninos i Semíramis (it), coneguda per dos fragments papiracis, és la novel·la grega més antiga de què es té coneixement, datable de cap al segle i aC.
  • Quíone (fi), coneguda per uns fragments d'un còdex que conté Cal·lírroe de Caritó i per un fragment papiraci
  • Herpil·lis (fi), coneguda per un fragment papiraci
  • Metíoc i Partènope (en), coneguda per diversos fragments papiracis i per uns mosaics, posteriorment fou adaptada i traduïda al persa per Onsorí i a altres idiomes
  • Les Fenicíaques (fi) de Lol·lià, conegudes per diversos fragments papiracis
  • Sesòncosis (de), novel·la coneguda per un fragment papiraci, i inspirada en la biografia del faraó Sesostris, conegut per les Històries d'Heròdot
  • Iolau (de), coneguda per un fragment papiraci
  • Tinufis (fi), coneguda per un fragment papiraci
  • Cal·lígone (de), coneguda per un fragment papiraci
• Conegudes per traduccions i resums:
  • Les Babilòniques (fi), de Iàmblic de Calcis (mitjan segle ii), suposadament conservada en un manuscrit destruït en un incendi el 1671, se'n conserva un resum a la Biblioteca de Foci.
  • Les metamorfosis, de Luci de Patres (segle ii?), reelaborada en llatí per Apuleu en L'ase d'or (segle ii) i en grec per un Pseudo-Llucià en Luci o l'ase (it)
  • Les meravelles de més enllà de Tule (fi), d'Antoni Diògenes (segle ii), coneguda per un breu resum a la Biblioteca de Foci i altres referències, a més de qualque troballa papiràcia
  • La Història d'Apol·loni, rei de Tir (en), del segle iii, perduda però coneguda per diverses versions medievals

També es poden considerar pròximes a la novel·la les biografies (llatí: vitae) fantàstiques, com ara les pseudobiografies mitologitzades d'Alexandre el Gran, que fossilitzaren en el Romanç d'Alexandre de Pseudo-Cal·lístenes, datable cap al segle iii i que va donar lloc a moltes de versions a l'edat mitjana; en aquesta categoria hi entren molts de texts del cristianisme primitiu, com ara els Fets dels apòstols, els Evangelis, les hagiografies i, a tall d'exemple, les Pseudoclementines. A l'origen de la novel·la també s'hi poden situar els Contes milesis d'Aristides de Milet (segle ii aC), una col·lecció d'històries breus d'amors i aventures, i el gènere de la sàtira menipea, una forma de narració fantàstica de la qual són exemples l'Apocolocintosi de Sèneca i el Satíricon de Petroni, totes dues pertanyents a la literatura llatina.

• García Gual, Carlos. Los orígenes de la novela. Madrid: Istmo, 1972. 

• Novel·la bizantina

• Perseus Digital Library conté algunes de les novel·les conservades (anglès)