Novembergruppe

El Novembergruppe va ser una associació d'artistes fundada a Berlín el 3 de desembre de 1918, un cop acabada la Primera Guerra Mundial; normalment tenia més de 120 membres. El nom prové de la Revolució Alemanya (1918) que en alemany s'anomena Novemberrevolution, 'revolució de novembre'. Després de l'ascens de Hitler al poder el 1933, el grup d'artistes va haver de cessar les seves activitats. El 1935, la seva desaparició va ser segellada amb la seva eliminació del registre d'associacions de la ciutat. Reuní diversos artistes i arquitectes d'avantguarda orientats políticament a l'esquerra.[1]

Història del grup

Després de la seva reunió fundacional, el Grup de Novembre va publicar una convocatòria per a nous membres a la revista expressionista Die schöne Rarität , que també es va enviar a artistes de tot Alemanya el 13 de desembre.[2]

La primera oficina de l'associació estava situada al número 113 de Potsdamer Straße (destruïda durant la Segona Guerra Mundial, en l'actual número 81). L'edifici pertanyia al marxant d'art i editor Wolfgang Gurlitt, amb qui els artistes i membres fundadors César Klein i especialment Max Pechstein havien estat associats durant molt de temps.[3]

En els primers mesos, 170 artistes es van unir al Novembergruppe, 49 dels quals provenien del cercle editorial de la revista Der Sturm, de Herwarth Walden. Inicialment, el grup incloïa futuristes italians, importants artistes dadaistes i membres clau de la Bauhaus.[4] Els artistes del Novembergruppe es van qualificar de radicals i revolucionaris. El seu treball, similar al de l'Arbeitsrat für Kunst –el Consell Obrer per a l'Art–, amb el qual mantenien estrets vincles, tenia com a objectiu donar suport a la revolució social a Alemanya. Els estatuts del 16 de desembre de 1918 van definir les «directrius» fonamentals de l'associació, l'objectiu principal de les quals, segons els artistes, era la unificació de l'art i el poble.[5][6]

Membres

No és possible donar una llista completa dels membres del grup, per manca de documentació i per la fluctuació dels integrants. Al catàleg del 1925 va publicar-se'n una llista. Hugo Graetz, dirigent del Novembergruppe, en va publicar una segona llista el 1930; tenia uns 120 socis, entre arquitectes, pintors, músics i historiadors de l'art.

Membres destacats

Referències

  1. ↑ «Novembergruppe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ Consell de Treball del Grup de Novembre, «Crida a l'acció», a: The Beautiful Rarity, vol. 2, 1918, núm. 9, secció de publicitat, sense paginació; Grup de Novembre, Circular, 13 de desembre de 1918, a: Ten Years of the November Group, número especial Art of the Time. Journal for Art and Literature, vol. 3, 1928, núms. 1–3.
  3. ↑ Carta d'Heinrich Campendonk a Walter Dexel, 16 de desembre de 1918, Museu Penzberg, Col·lecció Campendonk, Carta 192.
  4. ↑ Kliemann, Helga. Die Novembergruppe (en alemany). Berlín: Editorial: Gebr. Mann Verlag, 1969.
  5. ↑ Grohmann, Will «10 Jahre Novembergruppe». Kunst der Zeit. núm. 1–3 [Berlín], 1928.
  6. ↑ «90 años de la creación del Novembergruppe» (en castellà). La Espina Roja, 23-11-2008. [Consulta: 28 juny 2026].
  7. ↑ Helga Kliemann, Die Novembergruppe. Berlín, Editorial Gebr. Mann, 1969, pàgines 50–51.

Bibliografia

  • Mario De Micheli, Las vanguardias artísticas del siglo XX. Alianza Editorial, Barcelona, 2008. ISBN 978-84-206-7883-2.