Nyctidromus
 Nyctidromus albicollis  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Caprimulgiformes |
| Família | Caprimulgidae |
| Subfamília | Caprimulginae |
| Gènere | Nyctidromus Gould, 1838 Nyctidromus |
Nyctidromus és un gènere d'ocells de la família dels caprimúlgids (Caprimulgidae). Les espècies estan àmpliament distribuïdes a Amèrica Central i del Sud.[1]
Descripció
Els enganyapastors d'aquest gènere són ocells grossos, que mesuren al voltant de 28 cm de longitud, d'hàbits nocturns, caçadors d'insectes en vol. Durant el dia descansen, principalment a terra. La coloració críptica els fa molt difícils de detectar fins que accidentalment són forçats a volar. Per això, els cants són clau per ubicar-los i identificar-los. El bec és petit i envoltat de llargues vibrisses rígides, la boca és cavernoses i grossa, i les potes molt febles.[2]
Taxonomia
El gènere Nyctidromus va se introduït el 1838 per l'ornitòleg anglès John Gould per adaptar-lo al seu Nyctidromus derbyanus, recentment descrit.[3] Aquest tàxon és, per tant, l'espècie tipus; ara es considera una subespècie de l'enganyapastors pauraque (Nyctidromus albicollis - Gmelin, 1789).[4] El nom del gènere combina el grec antic «nukti-» que significa “nocturn” o “nit-” amb «-dromos» que significa “corredor” (de «trekhō», “córrer”).[5]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1) aquest gènere està format per dues espècies:[6]
- enganyapastors pauraque (Nyctidromus albicollis).
- enganyapastors d'Anthony (Nyctidromus anthonyi).
L'espècie Nyctidromus anthonyi va ser assignada a Nyctidromus, (abans a Caprimulgus), seguint la proposta N° 522 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC), basant-se en els estudis de filogènia molecular de Han et al. (2010).[7][8]
El Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) inclou aquest gènere en Hydropsalis, cosa que no és reconegut per altres classificacions.[9]
Referències
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Rodríguez Mata, Jorge; Francisco Erize; Maurice Rumboll. Aves de Sudamérica: guía de campo Collins/Nyctidromus. vol.6. Buenos Aires: Letemendia: Harper Collins Publishers, 2006, p. 250. ISBN 9789872173296.
- ↑ Gould, John. Icones avium, or, Figures and descriptions of new and interesting species of birds from various parts of the globe. vol.2. Londres: Published by the author, 20, Broad Street, Golden Square, 1837, p. làmina 12.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.4. Cambridge: Harvard University Press, 1940, p. 192 [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 277. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Nightjars, Oilbird, potoos, frogmouths – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Han, Kin-Lan; Robbins, Mark B.; Braun, Michael J. «A multi-gene estimate of phylogeny in the nightjars and nighthawks (Caprimulgidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 55, 2, 5-2010, p. 443–453. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.01.023.
- ↑ «Proposal 522: An alternative classification of nighthawk species in the New World». South American Classification Committee. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, p. 90–298. ISSN: 2178-7875.