O Riso e a Faca

Infotaula de pel·lículaO Riso e a Faca
O Riso e a Faca
Le Rire et le Couteau Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPedro Pinho Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióTiago Hespanha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióLuís Miguel Correia, José Filipe Costa, Tiago Hespanha (en) Tradueix, Luísa Homem, Leonor Noivo i Pedro Pinho Modifica el valor a Wikidata
FotografiaIvo Lopes Araújo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeKaren Akerman i Cláudia Rita Oliveira Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenPortugal Modifica el valor a Wikidata
Estrena17 maig 2025 Modifica el valor a Wikidata
Durada211 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Temaecosistema Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatprotagonista LGBT Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt36642485 TMDB: 1103551 Rottentomatoes: m/i_only_rest_in_the_storm Modifica el valor a Wikidata

O Riso e a Faca (El riure i la navalla) és una pel·lícula dramàtica del 2025 produïda, coescrita i dirigida per Pedro Pinho. Protagonitzada per Sérgio Coragem, Cleo Diára i Jonathan Guilherme, segueix un enginyer ambiental blanc portuguès que accepta una feina a Guinea-Bissau i la seva complicada relació amb dos habitants negres.

La pel·lícula es va estrenar a la secció Un Certain Regard del 78è Festival Internacional de Cinema de Canes el 17 de maig de 2025, on va ser nominada a la Palma Queer i Diára va guanyar el premi a la millor actriu de la secció. Es va estrenar als cinemes de Portugal el 30 d'octubre per Um Pedra no Sapato.

Argument

L'enginyer ambiental portuguès Sérgio viatja a Guinea-Bissau per treballar en una ONG en la construcció d'una carretera entre el desert i un bosc. La seva veïna del costat, Diára, és una jove de ment lliure i amiga íntima de Gui, un home gai brasiler que forma part de la comunitat queer marginada de Bissau. Sérgio s'involucra en una relació íntima i desequilibrada amb tots dos, a mesura que aprofundeix en les dinàmiques neocolonialistes de la comunitat d'expatriats al "tercer món".

Repartiment

  • Sérgio Coragem com a Sérgio[1][2]
  • Cleo Diára com a Diára
  • Jonathan Guilherme com a Gui
  • Jorge Biague
  • João Santos Lopes
  • Hermínio Amaro
  • Nástio Mosquito
  • Giovanni Maucieri
  • Marçalina Djibril
  • Roxana Lonesco
  • Guilton Vitória
  • Olga Djeba
  • Eneida Marta
  • Bebe Melkor-Kadior
  • Marinho de Pina

Producció

L'octubre de 2018, el projecte va rebre una subvenció de producció de 141.000 euros del Centre Nacional de Cinema de Romania.[3] El novembre de 2020, va ser seleccionada per participar a la trobada de Coproduccions Europees, iniciada pel Festival de Cinema Europeu de Sevilla.[4]

Llançament

O Riso e a Faca va tenir l'estrena mundial a la secció Un Certain Regard del 78è Festival Internacional de Cinema de Canes el 17 de maig de 2025.[5] Abans de la seva estrena, Paradise City Sales va adquirir les vendes internacionals de la pel·lícula.[6]

Météore Films va estrenar-la als cinemes de França el 9 de juliol,[7] i a Portugal el 30 d'octubre per Uma Pedra no Sapato.

Recepció

Al lloc web agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, el 78% de les 18 ressenyes de crítics són positives.[8] Miriam Balanescu d'IndieWire va donar a la pel·lícula una qualificació d'A− i va assenyalar la seva distinció diferent d'organització no governamental en pel·lícules. .[9]

Reconeixements

Pinho sostenint el premi Meeting Point obtingut per la pel·lícula al 70a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid.
Premi / Festival Data de cerimònia Categoria Receptor(s) Resultat Ref.
Festival Internacional de Cinema de Canes 23 de maig de 2025 Premi Un Certain Regard Pedro Pinho Nominat [10]
Un Certain Regard a la millor actriu Cleo Diára Guanyador
Palma Queer Pedro Pinho Nominat [11]
Seminci 1 de novembre 2025 Premi Punto de Encuentro O Riso e a FacaGuanyador[12]

Referències

  1. ↑ O Riso e a Faca, Bubbles Project, Still Moving, Terratreme Filmes, 2025-07-09, <https://www.imdb.com/pt/title/tt36642485/?reasonForLanguagePrompt=browser_header_mismatch>. Consulta: 2 gener 2026
  2. ↑ «Film» (en portuguès). www.umapedranosapato.com. [Consulta: 2 gener 2026].
  3. ↑ Dobroiu, Ştefan. «The Romanian National Film Center announces production support winners». Cineuropa, 30-10-2018. [Consulta: 25 maig 2025].
  4. ↑ González, David. «Ten projects taking part in Seville's European Coproductions meeting». Cineuropa, 10-11-2020. [Consulta: 25 maig 2025].
  5. ↑ Ntim, Zac. «Cannes Competition Lineup: Aster, Trier, Dardennes, Reichardt, Ducournau, Wes Anderson & More — Full List». Deadline Hollywood, 10-04-2025. Arxivat de l'original el 26 April 2025. [Consulta: 25 maig 2025].
  6. ↑ Leffler, Rebecca. «Paradise City Sales boards Pedro Pinho's Un Certain Regard title 'I Only Rest In The Storm'». Screen International, 24-04-2025. Arxivat de l'original el 6 May 2025. [Consulta: 25 maig 2025].
  7. ↑ Bastide, Boris. «Au Festival de Cannes 2025, « Le Rire et le Couteau », un film tranchant et sensuel au cœur du capitalisme moderne». Le Monde, 18-05-2025. Arxivat de l'original el 18 May 2025. [Consulta: 25 maig 2025].
  8. ↑ «I Only Rest in the Storm». Rotten Tomatoes. Fandango Media. [Consulta: 21 octubre 2025].
  9. ↑ Balanescu, Miriam. «'I Only Rest in the Storm' Review: An Unapologetically Uncomfortable Voyage into the Grimy Underbelly of NGOs». IndieWire, 17-05-2025. [Consulta: 25 maig 2025].
  10. ↑ Ntim, Zac. «Chilean Drama 'The Mysterious Gaze Of The Flamingo' Wins Top Un Certain Regard Prize — Cannes». Deadline Hollywood, 23-05-2025. [Consulta: 25 maig 2025].
  11. ↑ «O Risa E A Faca 25». Queer Palm. [Consulta: 25 maig 2025].
  12. ↑ De Pablos, Emiliano. «Valladolid’s 70th Seminci Crowns Kelly Reichardt’s ‘The Mastermind’ and Lav Díaz’s ‘Magellan’». Variety, 03-11-2025.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.