Observatori astronòmic de Trieste

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Observatori astronòmic de Trieste
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusObservatori astronòmic Modifica el valor a Wikidata
Construcció1753 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaTrieste (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
 45° 38′ 41″ N, 13° 46′ 26″ E / 45.6448°N,13.774°E / 45.6448; 13.774
Activitat
Codi MPC038 i A82 Modifica el valor a Wikidata
Lloc weboats.inaf.it Modifica el valor a Wikidata

L'Observatori Astronòmic de Trieste (OATs) és una institució científica amb seu a Trieste.

Descripció

L'observatori va néixer de l'Escola Nàutica fundada a Trieste per l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria el 1753. El 1851 s'hi va construir un observatori, que el 1923, després de la Primera Guerra Mundial, va ser inscrit a la llista d'observatoris astronòmics italians. Actualment, l'observatori està afiliat a l'Institut Nacional d'Astrofísica (INAF).[1] L'OATs es divideix en dues ubicacions, la principal al castell de Bessi[2] i la Villa Bazzoni[3] a Trieste i el lloc d'observació de Basovizza,[4] on es troba l'Observatori Margherita Hack,[5] dedicat a visites al públic.

L'activitat investigadora dels OAT abasta totes les àrees principals de l'astronomia i astrofísica contemporànies (cosmologia, física estel·lar, física del Sol i del sistema solar, estudi de la formació i evolució galàctica i l'estructura a gran escala de l'Univers, astrofísica d'altes energies, estudi de tecnologies astrofísiques i aeroespacials). De particular importància és la participació en els projectes del Telescopi Molt Gran de l'ESO, el Telescopi Binocular Gran, el satèl·lit Planck i els projectes Europeus de Telescopis Extremadament Grans. L'observatori està connectat amb les principals institucions científiques de Trieste (Departament de Física de la Universitat de Trieste, SISSA, AREA) i col·labora amb les institucions astronòmiques nacionals i internacionals més importants (ASI, ESA, ESO). La producció científica supera els 130 articles per any, publicats en la majoria dels casos en revistes internacionals segons el principi de revisió per parells.

Referències