Observatori de Bordeus
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Observatori astronòmic  | |||
| Construcció | 1878 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Hloirac (França) | |||
| ||||
| Format per | Bordeaux observatory würzburg radar (en)  | |||
Monument històric inventariat  | ||||
| Data | 2 abril 2010 | |||
| Identificador | PA33000133 | |||
| Activitat | ||||
| Codi MPC | 999 | |||
L'Observatori de Bordeus és un observatori astronòmic afiliat a la Universitat de Bordeus. Construït a Hloirac, França, el 1893, les seves lents estaven enfocades entre +11 i +17 graus de declinació. Fins al 1970 havia fet més de 4.000 plaques fotogràfiques.[1] L'Observatori de Bordeus acull una gran col·lecció d'instruments i arxius de més d'un segle d'activitats astronòmiques.[2] Fins al 2016 es va utilitzar activament fins que la institució es va traslladar a una nova ubicació a la universitat.[3]
Primeres passes
A finals del segle XVIII es va intentar establir l'Observatori de Bordeus després del Trànsit de Venus.[4] Això va portar a reservar una casa com a Observatori de Bordeus, però no estava equipada amb cap instrument.[4] Tot i que no es va establir realment, va portar la bandera del desig d'un veritable observatori a la zona durant un segle.[4] Finalment, el 1876 es va arribar a un acord entre el Govern i la ciutat per establir un observatori real.[4] El Govern intentava executar una agenda nacional d'augment de l'educació, i això coincidia amb el desig de la ciutat d'un Observatori; Bordeus va contribuir amb 100.000 francs per a la seva fundació.[4]
Va ser fundada el 1879 en un turó amb vistes al riu Garona.[5]
L'observatori de Bordeus es va establir a finals de la dècada de 1870, i un dels seus primers instruments va ser un cercle de meridià.[6] L'instrument va ser construït per Eichens amb un objectiu de vidre de 19 cm de Henry.[4] També, un refractor muntat a l'equador (lent de vidre) amb lent de 38 cm.[4] L'objectiu va ser fabricat per Merz, i el muntatge per Gautier i Eichens.[4] També un astrògraf d'obertura de 13 polzades (32 cm) en suport del projecte Carte du Ciel.[7]
En la seva fundació, l'observatori tenia les següents àrees d'estudi:[4]
- Observacions magnètiques i meteorològiques
- Observacions de meridians (això tenia a veure principalment amb posicions d'estrelles)
- Observacions equatorials— observacions amb telescopis com cometes, asteroides, llunes del Sistema Solar i estrelles
- Càlculs — com per a publicacions de catàlegs meteorològics
Els primers treballs amb el Meridià incloïen actualitzacions al catàleg d'estels Argelander-Öltzen.[4]
Segle XX
A finals del segle XX, l'Observatori de Bordeus es va iniciar al camp de la radioastronomia.[8] El 1967 es va iniciar la construcció de l'interferòmetre d'ona mil·limètrica, conjuntament amb altres.[8]
Entre 1983 i 1988, el cercle de meridià automàtic de l'Observatori de Bordeus es va utilitzar per donar suport a l'observatori espacial d'Hipparcos.[9] L'èxit d'aquella missió espacial va ser un factor decisiu que va portar a la desaparició de la utilitat dels cercles meridians automàtics, a causa de l'extrema precisió aconseguida per Hipparcos en aquell període.[9]
El 1990 es va establir un radiòmetre de microones per mesurar l'ozó a l'Observatori.[10]
El 1999, l'Observatori de Bordeus es va convertir en un lloc per a l'IVS.[11]
Segle XXI
A principis del segle xxi continuava sent la seu del Laboratori d'Astrofísica de Bordeus, però aquesta institució planejava traslladar-se fora del lloc.[2]
El 2016, un astrònom de l'Observatori de Bordeus va assenyalar un possible mecanisme de formació per al 'Planeta Nou', un planeta hipotetitzat més enllà del cinturó de Kuiper als anys 2010.[12] En una simulació de la formació del sistema solar, van suggerir que podria ser un element de construcció residual d'una època anterior.[12]
Com a institució, l'Observatori de Bordeus es va convertir en l'Observatoire Aquitain des Sciences de l'Univers (OASU).[3] El 2016, el personal es va traslladar de les instal·lacions de Floirac a un nou edifici a la Universitat de Bordeus a Pessac.[3]
Referències
- ↑ «Les Collections Patrimoniales de l'Observatoire Astronomique de Bordeaux» (en french). Laboratoire d'Astrophysique de Bordeaux. Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 1r octubre 2015].
- 1 2 de La Noë, J.; Charlot, P.; Grousset, F. «Property and instrumental heritage of the Bordeaux Astronomical Observatory; What future?». SF2A-2009: Proceedings of the Annual Meeting of the French Society of Astronomy and Astrophysics, 11-2009, p. 343. Bibcode: 2009sf2a.conf..343D.
- 1 2 3 «Report for 2015–2016 from the Bordeaux IVS Analysis Cente».
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Observatory, United States Naval. Astronomical, Magnetic and Meteorological Observations Made at the United States Naval Observatory (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1889.
- ↑ «Observatories – Bordeaux». promenade.imcce.fr. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ Hutchins, Roger. British University Observatories, 1772–1939 (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2008. ISBN 9780754632504.
- ↑ Hutchins, Roger. British University Observatories 1772–1939 (en anglès). Routledge, 2 March 2017. ISBN 9781351954525.
- 1 2 Leverington, David. Observatories and Telescopes of Modern Times (en anglès). Cambridge University Press, 2017. ISBN 9780521899932.
- 1 2 Oswalt, Terry D. The Future of Small Telescopes in the New Millennium: The telescopes we use (en anglès). Kluwer Academic Publishers, 2003. ISBN 9781402009495.
- ↑ Science, International Union of Radio. Digest (en anglès). Institute of Electrical and Electronics Engineers, 1990. ISBN 9780879426767.
- ↑ Charlot, P.; Bellanger, A.; Bourda, G.; Camargo, J. I. B.; Collioud, A.; Baudry, Alain «The Bordeaux Observatory IVS Analysis Center: Current Activities and Future Plans». Semaine de l'Astrophysique Française, Paris (France), June 26–30, 2006 [Paris, France], 2006, p. 53.
- 1 2 Grossman, Jacob Aron, Adam Becker and Lisa. «How Planet Nine may have been exiled to solar system's edge». New Scientist. [Consulta: 17 febrer 2020].