Okunoin
| |||||||
| Tipus | temple budista cementiri budista oku-no-in (en)   | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Kongōbu-ji | ||||||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | mont Kōya | ||||||
| Lloc | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Kōya (Japó) | ||||||
| |||||||
| Característiques | |||||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||||
| Data | ? | ||||||
| Indret històric del Japó | |||||||
| Lloc web | koyasan.or.jp… | ||||||
Okunoin (japonès: 奥之院) és un conjunt religiós i funerari situat a Kōyasan, a la prefectura de Wakayama, al Japó. Forma part del complex monàstic de Kongōbu-ji i constitueix un dels principals centres sagrats del budisme Shingon de Kōyasan.[1]
El conjunt s'organitza al voltant del mausoleu de Kōbō Daishi, fundador del budisme Shingon al Japó. El camí tradicional d'accés travessa uns dos quilòmetres de bosc de cedres i passa entre més de 200.000 tombes, estupes i monuments commemoratius erigits al llarg dels segles.[2]
Segons la tradició religiosa de Kōyasan, Kūkai no va morir en el sentit ordinari, sinó que va entrar en un estat de meditació eterna l'any 835 i continua espiritualment present al mausoleu d'Okunoin.[2]
Història i significat religiós
Okunoin està estretament vinculat a la figura de Kūkai, conegut pòstumament com a Kōbō Daishi. Després de la seva entrada en meditació l'any 835, l'indret on es troba el seu mausoleu es va convertir progressivament en un centre de pelegrinatge i devoció.[2]
A partir de finals del període Heian, monjos, guerrers, senyors feudals i altres fidels van començar a erigir tombes, estupes i monuments commemoratius al voltant del mausoleu i al llarg del camí d'accés.[2]
La creença en la presència espiritual continuada de Kōbō Daishi és central en la tradició religiosa d'Okunoin. Els fidels hi acudeixen per pregar, presentar ofrenes i retre homenatge al fundador del budisme Shingon japonès.[1]
Okunoin continua essent un espai religiós actiu i acull rituals i serveis commemoratius al llarg de l'any.[3]
Cementiri i camí d'accés
El recorregut tradicional d'Okunoin comença a Ichinohashi i continua durant aproximadament dos quilòmetres fins al mausoleu de Kōbō Daishi.[4]
El camí travessa un dens bosc de cedres japonesos i està flanquejat per tombes, cenotafis, gorintō i altres monuments funeraris de diferents èpoques.
La documentació oficial de Kongōbu-ji estima que hi ha més de 200.000 marcadors funeraris i monuments al conjunt d'Okunoin.[2]
Al final del recorregut hi ha el pont Gobyobashi, que marca l'accés a l'àrea immediatament anterior al mausoleu i al Tōrōdō.
Mausoleu de Kōbō Daishi i Tōrōdō
El mausoleu de Kōbō Daishi constitueix el centre religiós d'Okunoin. Segons la doctrina i la tradició de Kōyasan, Kōbō Daishi continua en meditació i pregària per la salvació dels éssers.[1]
Davant del mausoleu hi ha el Tōrōdō, o Sala de les Llanternes. L'edifici fou construït inicialment per Shinzen Daitoku, successor de Kōbō Daishi, i l'any 1023 Fujiwara no Michinaga en va impulsar l'ampliació fins a unes dimensions aproximadament semblants a les actuals.[5]
A l'interior hi ha diverses llanternes votives que, segons la tradició del temple, es mantenen permanentment enceses. Entre aquestes hi ha la Kishintō, la Shirakawatō, associada a l'emperador Shirakawa, la Hinnyo-no-Ittō i la Shōwatō.[5]
El Tōrōdō continua funcionant com a espai litúrgic i s'hi celebren diàriament serveis de pregària i commemoració.[5]
Monuments funeraris
Els monuments funeraris d'Okunoin corresponen a persones i famílies de condicions socials molt diverses. Entre els commemorats hi ha monjos, aristòcrates, guerrers, daimyō i particulars.[2]
Una forma especialment freqüent és el gorintō, o estupa dels cinc elements. Aquest tipus de monument està format per cinc peces superposades que simbolitzen la terra, l'aigua, el foc, el vent i l'espai dins de la cosmologia budista.[2]
La tradició funerària ha continuat fins a l'època contemporània i els monuments antics conviuen amb tombes i memorials moderns.[3]
Entorn forestal
El sector comprès entre Ichinohashi i el mausoleu ocupa aproximadament 17 hectàrees i conserva un extens bosc de cedres japonesos.[4]
Molts d'aquests arbres van ser plantats durant el període Edo a partir de plançons oferts per senyors feudals d'arreu del Japó.[4]
La combinació del bosc, els camins, els ponts i els monuments funeraris constitueix una part essencial del paisatge religiós d'Okunoin.
El bosc està protegit com a monument natural de la prefectura de Wakayama.[4]
Patrimoni
Okunoin forma part del conjunt religiós de Kōyasan, un dels tres grans llocs sagrats inclosos en el bé «Sacred Sites and Pilgrimage Routes in the Kii Mountain Range», inscrit a la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 2004.[6]
El bé reuneix els tres centres sagrats de Kōyasan, Yoshino-Ōmine i Kumano Sanzan i les rutes de pelegrinatge que els connecten amb altres centres religiosos de la península de Kii.[6]
La UNESCO destaca la continuïtat de les tradicions religioses associades als boscos, muntanyes, temples i camins de pelegrinatge de la regió durant més d'un mil·lenni.[6]
Referències
- 1 2 3 «Highlights» (en anglès). Kongōbu-ji. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 «Koyasan» (PDF) (en anglès). Kongōbu-ji. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 «Annual Events» (en anglès). Kongōbu-ji. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 3 4 «The Forest of Okunoin» (en anglès). Kongōbu-ji. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 3 «Highlights – Okunoin» (en anglès). Kongōbu-ji. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 3 «Sacred Sites and Pilgrimage Routes in the Kii Mountain Range» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 20 agost 2026].
Enllaços externs
- Okunoin al web oficial de Kongōbu-ji (anglès)
- Sacred Sites and Pilgrimage Routes in the Kii Mountain Range al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO (anglès)