Olf de Pròixida
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | 1381 |
| Governador de València | |
| 1374 – | |
| Governador general del Regne de Mallorca | |
| 1365 – 1374 | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, oficial naval |
| Activitat | (Floruit: segle XIV |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Pere el Cerimoniós |
| Conflicte | Setge de València (1363) Revolta de Sardenya batalla de Quart setge de l'Alguer reintegració de la Corona de Mallorca |
| Família | |
| Fills | Nicolau de Pròixida i Carròs |
| Parents | Olf de Pròixida i de Centelles, net |
Olf de Pròixida (†1381) va ser un noble i alt funcionari reial valencià del segle xiv provinent dels Pròixida sicilians. Va ser el més il·lustre de la família, destacant com a almirall, militar i marí.
Biografia
Primeres campanyes
Serví el rei Pere IV el Cerimoniós prenent part en la guerra de Mallorca (1342-1343). Posteriorment, el 1347, contribuí a vèncer els unionistes de València i, el 1351, participà en la destrucció de les terres d'Almansa i Villena. El 1353 va ser armat cavaller a València i, en la mateixa època, participà en l'expedició a Sardenya com a capità de l'armada reial en la batalla de l'Alguer. Un cop a l'illa, fou nomenat governador de Càller (1355) i reformador (1360).[1]
Expedicions a Sardenya i Sicília
El mateix 1360 tornà a exercir funcions militars i marítimes. Entre 1360 i 1361 acompanyà la infanta Constança —filla de Pere IV— a Sicília. El 4 de novembre de 1360 va salpar de Barcelona amb un estol de vuit galeres i dues naus que transportaven l'infanta, en compliment de la decisió reial que ella es reunís amb el seu marit, Frederic III, a Sicília. En aquesta expedició, Olf de Pròixida tingué com a lloctinent Francesc de Santcliment.[2]
L'armada arribà a Sardenya pocs dies després de partir de Barcelona. Allí, Olf de Pròixida, que aleshores n'era el governador, va retenir la reina Constança al port de Càller durant la resta de l'any, esperant l'instant més segur per dur-la a Sicília i celebrar-hi les noces reials. A principis de 1361, l'expedició es reprengué, evitant les faccions anticatalanes de Palerm i Messina, i passà per Trapani, Siracusa i Catània. En tot aquest viatge, Jaume de Mitjavila va fer importants préstecs per finançar les activitats de l'expedició.[3]
Entre el servei militar i el govern
El 1364 va dirigir la flota que havia de trencar el bloqueig de València, assetjada per l'armada castellana de Pere I. Entre 1365 i 1374, exercí de governador general de Mallorca, mentre continuava defensant els interessos de la Corona a Sardenya (1368). El 1370 va capitanejar l'estol que havia d'acompanyar el papa Urbà V en el seu viatge de retorn a Avinyó des de Roma. El 26 de novembre de 1372, també comandà l'estol que va foragitar la revolta del jutge d'Arborea.[4]
El 1374 fou nomenat governador de València.[1]
Referències
- 1 2 «Olf de Pròixida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Altres famílies i membres l'oligarquia barcelonina». A: C. Batlle i Gallart et alii. El "llibre del consell" de la ciutat de Barcelona, segle XIV: les eleccions municipals. Barcelona: Editorial CSIC, 2007, p. 330. ISBN 978-84-00-08509-4.
- ↑ Luis Duch. Armes espirituals i materials: política: antropologia de la vida quotidiana, 4,2. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 324. ISBN 978-84-8415-293-4.
- ↑ Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, Palma. Mayurqa, 27. Universitat de les Illes Balears, p. 96.