Olga Simzis
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1887  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Olga Simzis (1887, Odessa, Imperi Rus – mort no documentada?), va ser una soprano d'òpera que va estar activa als Estats Units, Itàlia i Amèrica Llatina del 1906 al 1941. Va crear el paper d'Ermyntrude a l'òpera Isabeau de Pietro Mascagni en la seva estrena mundial dirigida pel compositor al Teatro Colón de Buenos Aires el 1911.[1] També va cantar el paper de Gilda en algunes escenes d'un dels primers enregistraments complets de Rigoletto de Giuseppe Verdi (realitzat el 1916-1917 per "La voce del padrone" amb la companyia de La Scala sota la direcció de Carlo Sabajno), on va substituir la soprano de primera fila Ayres Borghi-Zerni.[2]
Olga Simzis va néixer a Odessa el 1887. Va debutar a Parma el 1906 com a Amina a La sonnambula de Vincenzo Bellini i va cantar com a membre de la Lambardi Opera Company als Estats Units entre el 1907 i el 1908.[3] El 1909 es va traslladar a Itàlia, on va continuar cantant fins al 1920, actuant en un gran nombre de petits escenaris provincials i alguns llocs importants, com ara el Teatro Regio de Parma (el 1909 com a Waldvogel a Siegfried de Richard Wagner al costat de Giuseppe Borgatti i com a Anna a Loreley d'Alfredo Catalani el 1910), el Teatro Carlo Felice de Gènova (el 1911 com a Nedda a I pagliacci de Ruggero Leoncavallo al costat de Carlo Galeffi), el Teatro La Fenice de Venècia (el 1914-1915 com a Norina a Don Pasquale de Gaetano Donizetti i Gilda a Rigoletto de Giuseppe Verdi) i el Teatro Massimo de Palerm (el 1918 com a Elvira a I puritani de Vincenzo Bellini). El 1919 va ser contractada per al paper de Cio Cio San a Madama Butterfly de Giacomo Puccini al Teatro Colón de Buenos Aires. Allà Simzis va conèixer el director d'orquestra Arturo de Angelis, amb qui posteriorment es va casar i va emigrar a Santiago de Xile. Després del matrimoni, la carrera de Simzis va quedar relegada a aparicions en diferents teatres d'òpera menors d'Amèrica Llatina, on va actuar en una àmplia varietat de papers operístics (inclosa Iris a l'òpera homònima de Pietro Mascagni i Minnie a La fanciulla del West de Puccini). Probablement va deixar els escenaris el 1941. La seva mort no està documentada.