Operació Lava Jato
| |||
| Tipus | investigació escàndol polític escàndol de corrupció operació policial  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 17 març 2014 | ||
| Estat | Brasil | ||
| Lloc web | lavajato.mpf.mp.br | ||
L'Operació Lava Jato és una xarxa de corrupció que es va desfermar al Brasil el març del 2014, amb investigacions en 40 països més.[1]
Entre 2001 i 2016, Odebrecht i empreses relacionades van pagar més de 1.000 milions de dòlars en suborns amb relació a 100 projectes desenvolupats a 12 països: Angola, Argentina, Brasil, Colòmbia, República Dominicana, Equador, Guatemala, Mèxic, Moçambic i Panamà.[1]
Segons els investigadors, els càrrecs polítics de les empreses estatals extorsionaven sistemàticament suborns als proveïdors del sector privat. Part d'aquests suborns es van canalitzar a partits polítics (en particular, Partido do Movimento Democrático Brasileiro, Partit dels Treballadors, Partit Socialdemocràta i Progressistes), amb la finalitat de finançar il·legalment campanyes polítiques i beneficis personals. Les majors quantitats de suborns es van detectar al gegant petrolier Petrobras; Els directors de les empreses van negociar amb els contractistes per rebre soborns il·legals que van des de l'1% al 5% dels desemborsaments.[2] Els investigadors també han afirmat que els contractistes van formar un càrtel, en el qual participaven els conglomerats d'enginyeria més grans del país com Odebrecht, Grupo OAS, Andrade Gutiérrez i Carioca Engenharia, per compartir contractes governamentals entre ells i col·ludir amb polítics corruptes. Suposadament, el càrtel també va operar en contractes signats directament amb agències governamentals, en projectes com la construcció d'estadis de futbol per a la Copa del Món de Futbol de 2014, el tercer reactor de la Central Nuclear Almirante Álvaro Alberto, la presa de Belo Monte i els ferrocarrils Nord-Sud i Fiol. Els fiscals també van fer un seguiment de les operacions a l'estranger i van cooperar amb autoritats de 61 països, entre els quals Suïssa, els Estats Units i el Perú van ser les parts col·laboradores més freqüents.[2]
Al Brasil, el tribunal suprem dictaminat de manera reiterada que moltes de les proves clau recopilades pel jutjat de Curitiba eren il·legítimes, a causa de la manca d'imparcialitat dels jutges i de greus irregularitats en la custòdia d'informació, i s'ha invalidat processos en bloc, cancel·lant les multes multimilionàries de les constructores i s'han arxivat definitivament els casos contra polítics d'alt nivell i empresaris clau com Marcelo Odebrecht.[3] La justícia està ordenant fins i tot la devolució de milions de dòlars que havien estat decomissats a condemnats (com antics directius de Petrobras) a causa d'aquestes anul·lacions tècniques.
Al Perú, on la xarxa Lava Jato va colpir amb més força el sistema polític, provocant la imputació o presó de diversos expresidents (Alejandro Toledo, Ollanta Humala, Pedro Pablo Kuczynski) i de líders com Keiko Fujimori, tot i que les autoritats peruanes intenten seguir endavant de manera autònoma i executant el cobrament de reparacions civils a la constructora (ara anomenada Novonor), les defenses dels investigats demanen l'anul·lació dels judicis basant-se en el fet que el nucli de les proves utilitzades prové de fons declarats il·legals al Brasil.[4]
Referències
- 1 2 Delgado, Malu. «Ramificación internacional del caso“Lava Jato”» (en castellà). DW, 6 febrer 2017. [Consulta: 12 març 2025].
- 1 2 «Entenda o caso» (en portuguès). MPF, 22 setembre 2019. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2023. [Consulta: 10 abril 2025].
- ↑ «El Supremo Tribunal de Brasil anula los fallos judiciales contra Marcelo Odebrecht por el caso Lava Jato, pero mantiene firme su acuerdo de culpabilidad» (en castellà). CNN, 22-05-2024. [Consulta: 4 juliol 2026].
- ↑ Angulo, Jazmine. «Caso Lava Jato: Brasil suspende indefinidamente la cooperación judicial con Perú y exige la devolución de pruebas entregadas a fiscales» (en castellà). Infobae, 1 octubre 2025. [Consulta: 4 juliol 2026].