Orchestra Fireluche

Orchestra Fireluche

Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	2002, la Cellera de Ter, Província de Girona
Activitat
Afiliats	Marina Boïgues, Elena Gascon, Susanna Gascon, Àurea Moll, David Sarsanedas, Quim Sitjes, Laura Xiberta, Núria Valentí, Montserrat Viñas, Domènec Boïgues
Membres anteriors	Lu Arroyo, Jordi Subirà, Aleix Rius
Segell discogràfic	Edicions Singulars, AMR Rigau Editors, Deffy Music, Discmedi
Artistes relacionats	Els Amics de les Arts, Pau Riba
Influències	Pascal Comelade
Instrument destacat	Serra instrumental, melòdica
Lloc web	orchestrafireluche.cat

L'Orchestra Fireluche és un grup musical de la Cellera de Ter (la Selva) nascut l'any 2002. El nom del grup prové d'un escrit d'Eduardo Galeano on hi apareix una orquestra homònima. Han participat, entre d'altres, al Festival Acústica de Figueres el 2012, any en què també van posar música a l'espot promocional del festival.^[1] Han publicat vuit treballs. El grup és conegut per treballar principalment amb instruments de joguina o reciclats, així com d'altres propis de cultures d'arreu del món.

En el seu disc, Tants caps tants joguets, van incorporar lletra a les seves cançons per primera vegada, cantant en sis idiomes (portuguès, italià, castellà, català, francès i anglès). També van comptar amb la col·laboració de gairebé una vintena d'artistes, incloent Roger Mas, El Petit de Cal Eril i David Carabén, entre d'altres. La portada del disc va ser dissenyada per Quim Corominas.^[2] El disc va ser produït per Xavi Lloses i presentat al Festival Strenes de Girona.^[3] El seu disc Segona Florada va ser guardonat amb el Premi Disc Català de l'Any de 2022.^[4]

• • Orchestra Fireluche (2004)
  (Y todavía la quiero récords) Hai hoberts Adiós de Marco Cruela de vil Àurea Sardana mora Salitja Mun serrat

• • Ja veurem per què però hi ha moltes coses inexplicables (2006)
  Idea Susanna El pit Fines i divines Pontífex Haihobers Iogurts blaus En peter pan té mal de cap Gorda Laurea Fantôme Mariona Plaiera Sis de mel Actitud 30 dits Palpita Lisard

• • Eines de sons inexplicables (2008)
  (Orchestra Fireluche i AMR Rigau Editors) Laos Prohibit menjar pedres Les ales L'elefant La pèrdua de la humanitat La gràcia seria dir-ho Laos (remescla) Prohibit menjar pedres (remescla) Les ales (remescla) La pèrdua de la humanitat (remescla)

• • D'un llonguet un pa de quilo (2011)
  (Deffy Music) Sugus (02:40) Fluix Entra la Laura (03:09) Marinutxi (02:14) Milos o un senyor de Plovdiv (02:12) 81 (02:56) Tim (03:00) African Rock (02:31) El gust de les cireres (03:33) Aiguat de vi (03:00) 30 dits (01:40) Nagore (03:24) Picada de peus (01:46) Aspet (02:22)

• • Tants caps, tants joguets (2013)

  (Discmedi) Tants caps tants joguets (03:18) Benvenuto a tutti (00:27) Pomeriggio di domenica (03:29) amb Roger Mas Pirates d'habitació (03:18) amb Joan Enric Barceló Fàbregas Tiny kitchen (02:26) smb Oh! Cake & the Cookie Errol Flynn de pequeño tocando un mini piano con su pajarito en una fiesta para divertir a sus amigos (01:27) amb Ivan Telefunken Un glop de mar (02:19) amb El Petit de Cal Eril El viatjant de la maleta de quincalla (03:22) amb David Carabén i Eva Noguer Xilofoneig (03:20) amb Marc Parrot Nina de miraguano (04:33) amb Pau Riba O elefante (02:51) amb Joan Colomo i Tom Hagan La toupie (03:32) amb Maria Rodés El tren (03:51) amb Anímic Robot robòtic (03:32) amb Mazoni i Víctor Galán Cançó de la joguina de la mare (03:05) amb Pascal Comelade i Enric Casasses Presentazione protocolaria (02:51) amb Jaume Sisa

• 2017: Colibrí en flames (Autoedició)^[5]
• 2019: Ataràxia (amb Pau Riba, U98 Music)^[6]
• 2022: Segona Florada