Orchis mascula
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Orchidaceae |
| Tribu | Orchideae |
| Gènere | Orchis |
| Espècie | Orchis mascula L., 1755 Orchis mascula |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Orchis morio var. mascula |
Orchis mascula l'orquis mascle,[1][2] és una orquídia d'hàbits terrestres que es distribueix per l'Europa mediterrània i el nord-oest d'Àfrica.[3]
Hàbitat
Es desenvolupa en prats i terrenys a la llum solar directa o mitja ombra. Es troben al Mediterrani i nord-oest d'Àfrica.[4]
Dintre de les orquídies, que mai són especialment abundants, és una espècie relativament comuna: es distribueix de manera força uniforme i dispersa per tota la península ibèrica, incloent Catalunya i el País Valencià. També s'ha trobat a Mallorca.[5][6]
Descripció
Com passa sovint a les orquídies d'aquest gènere, solen ser plantes força variables i amb tendència a hibridar-se que de vegades costarà de determinar clarament.[1]
Les fulles són oblongues, amb una longitud de 8 cm, generalment amb taques desiguals de color purpuri marró fosc. També presenta bràctea que embolica la tija en la major part de la seva longitud. Les fulles creixen des dels nòduls subterranis, que tenen una grandària màxima de 6 cm i són el·lipsoides.[7]
La inflorescència, que és erecta en espiga amb forma oblonga, surt de la roseta basal, i té de 5 a 10 fulles lanceolades que, de vegades, estan clapejades de punts porpra. La tija té de 7,5 a 12,5 cm de longitud.[8]
Taxonomia
Orchis mascula va ser descrita per Linné el 1755.
La Flora dels Països Catalans en descriu diverses subespècies que poden tenir altres tractaments taxonòmics segons els autors. Plants of the World Online també enumera algunes subespècies:
- O.mascula subsp. mascula
- O.mascula subsp. olbiensis (O.olbiensis Reuters ex Baria)[1]
- O.mascula subsp. hispanica (O.langei K.Ritch)[1]
- O.mascula subsp. ichnusae Corrias
- O.mascula subsp. lapalmensis Leibbach & Ruedi Peter
- O.mascula subsp. laxifloriformis Rivas Goday & B.Rodr.
- O.mascula subsp. scopulorum (Summerh.) H.Sund. ex H.Kretzschmar, Eccarius & H.Dietr.
- O.mascula subsp. speciosa (Mutel) Hegi
- O.mascula subsp. tenera(Landwehr) Del Prete
Referències
- 1 2 3 4 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.IV, pàg.643. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ «Orchis mascula». GOC Grup Orquidològic de Catalunya. [Consulta: 29 maig 2026].
- ↑ «Orchis mascula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 abril 2013].
- ↑ Jay Pfahl. «Orchis mascula» (en inglés). Internet Orchid Species Photo Encyclopedia. [Consulta: 7 abril 2013].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Orchis mascula». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 19 maig 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca: Orchis mascula» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ Stace, Clive. New Flora of the British Isles (en anglès). Cambridge University Press, 2010-04-01. ISBN 978-0-521-70772-5.
- ↑ Jacquemyn, Hans; Brys, Rein; Lievens, Bart; Wiegand, Thorsten «Spatial variation in below‐ground seed germination and divergent mycorrhizal associations correlate with spatial segregation of three co‐occurring orchid species» (en anglès). Journal of Ecology, 100, 6, 11-2012, p. 1328–1337. DOI: 10.1111/j.1365-2745.2012.01998.x. ISSN: 0022-0477.