Orde de cavalleria

Els ordes de cavalleria apareixen al segle xiv amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars. La seva creació respon, sovint, a motius polítics i de prestigi dels poders que els atorguen.

Origen

Malgrat la invenció d'ordes imaginaris antics, com l'Orde de la Santa Ampolla que Clodoveu I hauria fundat en 496, els ordes cavallerescos són un fenomen del final de l'edat mitjana. Volen succeir, en part, els ordes militars apareguts durant les croades i la Reconquesta en el vessant militar o cavalleresc, però deixant de banda l'aspecte religiós: els membres serien llecs i la pertinença a l'orde seria una recompensa per les seves accions en defensa de la fe o l'Estat. Prengueren com a referent llegendari el model dels cavallers de la Taula Rodona del cicle artúric.

La creació d'aquests ordes respon a una exigència política: el sobirà fidelitza els vassalls nobles, recompensant-los amb un privilegi exclusiu que, a més, crea un nou vincle de fidelitat, ja que el cavaller deu obediència al mestre de l'orde, que és el sobirà.

A partir dels segles XVII, els ordes de cavalleria seran substituïts pels ordes honorífics. Aquests introdueixen característiques diferencials: es jerarquitzen en diverses classes, poden recompensar persones alienes a la noblesa i tenen un àmbit d'especialització (per a militars, diplomàtics, civils, etc.).

Sovint, els ordes de cavalleria han acabat esdevenint purament honorífics, però mantenint una estructura o uns requeriments fidels als de l'època de creació.

Ordes de cavalleria

Data de
fundació
NomOrigen
1348Orde de la Lligacama o de la GarroteraRegne d'Anglaterra
1351Orde de l'Estel[1]Regne de França
1362Orde Suprem de la Santíssima AnunciacióSavoia
1381Orde de l'Ermini[2]Bretanya
ca. 1403Orde de la Terrassa o de la GerraCorona d'Aragó (però segons la llegenda fundada al Regne de Pamplona-Nájera en 1043
1408Orde del Drac[3]Regne d'Hongria
1429Orde del Toisó d'OrBorgonya
1444Orde de Sant Humbert[4]Ducat de Baviera
1469Orde de Sant Miquel[5]Regne de França
1540Orde del CardRegne d'Escòcia
Segle XVIOrde Constantinià de Sant JordiDucat de Parma
1561Orde Militar de Sant Esteve[6]Toscana
1573Orde de Sant Maurici i Sant LlàtzerSavoia
1578Orde de l'Esperit Sant[7]Regne de França
1608Orde Reunit de Sant Llàtzer i de Nostra Senyora del Mont Carmel[8]Regne de França
1693Orde de Sant Lluís[9]Regne de França
1693Orde de l'ElefantRegne de Dinamarca
1698Orde de Sant Andreu[10]Tsarat Rus
1701Orde de l'Àliga Negra[11]Prússia
1705Orde de l'Àliga BlancaRegne de Polònia
1714Orde de Santa Caterina[12]Tsarat Rus
1725Orde del BanyRegne de la Gran Bretanya
1728Orde Reial i Militar de Sant JordiBaviera
1736Orde de Sant Enric[13]Saxònia
1740Orde del MèritPrússia
1748Reial Orde de l'Espasa[14]Regne de Suècia
1748Orde del Serafí[14]Regne de Suècia
1757Imperial Orde de Maria Teresa[15]Arxiducat d'Àustria
1759Orde del Mèrit Militar[16]Regne de França
1769Orde de Sant Jordi[17]Imperi Rus
1771Orde de Carles III[13]Regne d'Espanya
1792Orde de les Dames Nobles de Maria Lluïsa[13]Espanya
1802Orde de la Legió d'HonorFrança
1805Orde de la Corona de Ferro[18]Milà
1808Orde Militar de Nostra Senyora de la Concepció de Vila-Viçosa[19]Portugal i Brasil
1808Orde de la Torre i l'Espasa[20]Portugal i Brasil
1811Sant FerranEspanya
1815Orde d'Isabel la Catòlica[18]Espanya
1815Orde Militar de SavoiaItàlia
1816Orde Imperial de la Corona de Ferro[21]Àustria
1818Orde de Sant Miquel i Sant JordiGran Bretanya
1832Orde de Leopold[18]Bèlgica
1847Reial Orde Noruec de Sant OlafNoruega
1861Orde de l'Estrella de l'ÍndiaImperi Britànic
1868Orde de la Corona d'ItàliaRegne d'Itàlia
1902Orde del MèritRegne Unit
1906Orde de Carol I o de Carles IRomania
1917Orde de l'Imperi BritànicRegne Unit

Referències

  1. ↑ Perrot, Aristide-Michel. Collection historique des ordres de chevalerie civils et militaires, existant chez les différents peuples du monde (en francès). A. André, 1820, p. 271.
  2. ↑ Boulton, D'Arcy Jonathan Dacre. The Knights of the Crown: The Monarchical Orders of Knighthood in Later Medieval Europe, 1325-1520 (en anglès). Boydell Press, 2000, p. 452. ISBN 0851157955.
  3. ↑ Molnár, Miklós. A Concise History of Hungary (en anglès). Cambridge University Press, 2001, p. 57. ISBN 0521667364.
  4. ↑ Thomas Wilhelm. "Hubert, St. Order of." A military dictionary and gazetteer. Philadelphia: L.R. Hamersly & Co., 1881, p. 230.
  5. ↑ Vachaudez, Christophe; Walgrave, Jan. Royal jewels : from Charlemagne to the Romanovs. Vendôme Press, 2008, p. 146. ISBN 978-0-86565-193-7.
  6. ↑ Pasquale Villari, '"The Medici". Hugh Chisolm. The Encyclopaedia Britannica: a dictionary of arts, sciences, literature and general information, Volume 18. 11a ed.. Nova York: Encyclopaedia Britannica, 1911, p. 36 [Consulta: 7 desembre 2011].
  7. ↑ Cardinale, Hyginus Eugene: edited and revised by Peter Bander van Duren. Orders of knighhood, awards and the Holy See. [Rev. ed.]. Van Duren, 1984, p. 154-56. ISBN 0905715233.
  8. ↑ Sainty, Guy Stair. World orders of knighthood and merit (en anglès). Burke's Peerage & Gentry, 2006, p. 1859. ISBN 0971196672.
  9. ↑ Hamilton, Walter. "Dated Book-plates (Ex Libris) with a Treatise on Their Origin", P37. Published 1895. A.C. Black.
  10. ↑ The Life of Catharine II, Empress of All the Russias (en anglès). William Fry, no. 36, Chesnut street. M. Maxwell, printer, 1802, p. 71.
  11. ↑ Hanson, Levett. An accurate historical account of all the orders of knighthood at present existing in Europe (en anglès), 1802, p. 108.
  12. ↑ Hughes, Lindsey. Peter the Great: A Biography (en anglès). Yale University Press, 2004, p. 69. ISBN 030010300X.
  13. 1 2 3 Ackermann, Gustav Adolph. Ordensbuch sämmtlicher in Europa blühender und erloschener Orden und Ehrenzeichen (en alemany), 1855, p. 249.
  14. 1 2 Bergroth, Tom C. «The Ceremonial robes of the danish and swedish orders of knighthood». A: Congreso Internacional de las Ciencias Genealógica y Heráldica (en anglès). Ediciones Hidalguia, 1983, p. 234. ISBN 8400053427.
  15. ↑ Black, Jeremy. European Warfare in a Global Context, 1660-1815 (en anglès). Taylor & Francis, 2006, p. 91. ISBN 0203964829.
  16. ↑ de Cadenas y Vicent, Vicente. Heráldica, genealogía y nobleza en los editoriales de "Hidalguía," 1953-1993 (en castellà). Ediciones Hidalguia, 1993, p. 473. ISBN 8487204546.
  17. ↑ Hurley, C. Russian Orders, Decorations, and Medals Under the Monarchy. Harrison & Sons., Ltd., London. 1935.
  18. 1 2 3 Ackermann, Gustav Adolph. Ordensbuch sämmtlicher in Europa blühender und erloschener Orden und Ehrenzeichen (en alemany), 1855, p. 250.
  19. ↑ Delgado da Silva, Antonio. Collecção da legislação Portugueza desde a ultima compilação das ordenações (en portuguès). vol.6, Legislação de 1811 a 1820. Maigrense, 1825, p. 613.
  20. ↑ Historia, trajes y condecoraciones de todas las órdenes de caballería é insignias de honor (en castellà). vol.2. Doctor Martí y Artigas, 1850, p. 423.
  21. ↑ Cone, Polly. The Imperial Style: Fashions of the Hapsburg Era (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1980, p. 117. ISBN 0870992325.

Enllaços externs